Francisco Granado
El 4 d'octubre de 1935 neix a Valencia del Ventoso (Zafra-Río Bodión) l'activista llibertari i resistent antifranquista del CIL/DI Francisco Granado Gata
El 14 de maig de 1963 creua en el seu automòbil la frontera del Portús (Baix Vallespir, Vallespir) i se'n va a Madrid, on tenia amistats i podia establir-hi una estructura mínima amb la missió de prendre contactes amb l'objectiu d'organitzar un atemptat contra Franco a cura del clandestí Consell Ibèric d'Alliberament (CIL), nom extern de l'organisme idoni secret Defensa Interior (DI) del Moviment Llibertari Espanyol (CNT-FAI-FIJL)
El 17 d'agost de 1963, a les cinc de la matinada, a la Presó Provincial de Madrid, a Carabanchel Alto, foren assassinat pel franquisme a garrot vil Francisco Granado Gata i Joaquín Delgado Martínez
Francisco Granado Gata: El 4 d'octubre de 1935 neix a Valencia del Ventoso (Zafra-Río Bodión, Badajoz, Extremadura) l'activista llibertari i resistent antifranquista Francisco Granado Gata. Sos pares es deien Francisco Granado i Josefa Gata.
Amb 18 anys va marxar a Madrid (Madrid, Castella la Nova) en busca de feina, treballant a Agromán i després a la Maestranza d'Artilleria. En 1956 es va casar i a l'any següent va fer el servei militar obligatori.
En l'Exèrcit li van detectar una greu malaltia, leucèmia, que li va obligar a romandre hospitalitzat alguns mesos.
Un cop llicenciat, va marxar a Occitània en busca de fortuna amb un amic, creuant la frontera per Irun (Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria) cap a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània), instal·lant-se dos dies després a Alès (Gard, Occitània).
Els primers mesos va fer feina de jornaler al camp, fins que va aconseguir una feina estable de forjador, obtenint la Carta de Treball, l'autorització de resident (la Carta de Resident) i el permís per poder portar la família (reagrupament familiar).
Després de formar part d'un grup republicà d'esquerres de joves treballadors com ell a Alès (Nuevas Energías Republicanas Ibèricas, NERI), que es reunien en el Café du Théâtre i sembla que era vigilat per elements franquistes o confidents de la Dictadura (el nom dels grup i alguns noms dels seus membres consten als informes de la Direcció General de Seguretat / Comissaria General d'Investigació Social del franquisme). Aleshores va prendre contacte amb un grup d'exiliats llibertaris i va oferir-se a col·laborar en la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries.
Decideix integrar-se en l'activisme antifranquista i entra en la secció clandestina de Defensa Interior, creada en 1961 a Madrid en el si del Moviment Llibertari.
El 14 de maig de 1963 creua en el seu automòbil la frontera del Portús (Baix Vallespir, Vallespir) i se'n va a Madrid, on tenia amistats i podia establir-hi una estructura mínima amb la missió de prendre contactes amb l'objectiu d'organitzar un atemptat contra Franco a cura del clandestí Consell Ibèric d'Alliberament (CIL), nom extern de l'organisme idoni secret Defensa Interior (DI) del Moviment Llibertari Espanyol (CNT-FAI-FIJL).
El 28 de juliol d'aquell any arriba a Madrid el destacat militant anarquista, francmaçó i activista del CIL/DI Joaquín Delgado Martínez, ebenista fresador i secretari de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries a Grenoble (Isera, Delfinat, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Arpitània), establint contacte amb Grando el dia 29. Però al mateix Madrid, per una manca de coordinació entre els grups del CIL/DI, un altre grup, format pels militants Antonio Martín i Sergio Hernández, fa dos sabotatges amb explosiu el 29 de juliol de 1963: un contra la seu de la Direcció General de Seguretat, i l'altre contra la seu dels sindicats verticals franquistes.
Dos dies després, el 31 de juliol, són detinguts Granado i Delgado. Amb la tortura els fan confessar la possessió d'armes i d'explosius en l'automòbil de Granado i els acusen dels dos sabotatges del 29 de juliol, que no han comès.
Es troben incomunicats en la presó de Carabanchel Alt mentre el CIL des de París l'11 d'agost fa un comunicat de premsa en que exposa el fet que Joaquín Delgado i Francisco Granado eren absolutament innocents dels sabotatges a Madrid del 29 de juliol, tot fent constar que els autors materials no havien estat detinguts així com que el dipòsit d'armes i explosius atribuït a Francisco Granados no havia estat utilitzat en cap acció i es trobava intacte al ser trobat per la policia franquista.
El 13 d'agost d'aquell any un consell de guerra sumaríssim els condemna a mort sense cap prova.
Al Boletín Informativo núm. XLIII/1962 (Registre de Sortida núm. 8630) Direcció General de Seguretat / Comissaria General d'Investigació Social, Secretària General i Tècnica, Madrid, 19 d'agost de 1963, titulat "Actividades terrorista en Madrid" (folis 2-6) que fa referència a la detenció de Francisco Granado Gata i Joaquim Delgado Martínez i el seu assassinat franquista a la presó de Carabanchel Alto, són acusats de pertànyer a la FIJL i al CIL. Joaquim Delgado apareix esmentat a la pàgina 1 ("Nota previa"), la 2 ("Nuevas Energías Republicanas Ibéricas"), la 7 ("Personalidad de los 'plastiqueros'") i les pàgines 10 i 11 ("Actividades libertarias en Almería"), amb "Nota final": "Francisco Granado Gata y Joaquín Delgado Martínez, de conformidad con la sentencia dictada por la Autoridad competente, fueron agarrotados en Madrid a las cinco horas de la madrugada del 17 de agosto de 1963."
També, que Granado abans de la seva relació amb la FIJL ja formava part del col·lectiu Nuevas Energías Republicanas Ibéricas, junt amb Inocencio Martínez, José Calvo, Dorado, Camilo Camarasa, Palacios i l'anomenat El Pipa. Que es reunien al Café du Théâtre d'Alés i que mantenia contactes amb d'altres col·lectius, com el de Montpelhièr (Auda, Occitània) i amb la Juventud Libre Ibérica de Niça (País Niçard, Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), fent reunions conjuntes aquests tres col·lectius. I que per mitjà de l'anarquista José Sánchez es va fer una reunió conjunta a Montpelhièr. Que l'abril de 1963 fou convocat a una trobada a Avinhon (Vauclusa, Provença, Occitània) del CIL i la FIJL, amb José Sánchez, Andrés Clavero, un tercer, alt i amb barba, d'un 34 anys, i un quart, ros, i on, Sánchez li hauria dit que hi havia una missió per a ell: introduir a Espanya un aparell emissor i un de receptor, per atemptar contra la vida de Franco per mitjà l'explosió d'una quantitat de plàstic, que ja es trobava a Madrid i que en el moment oportú li seria entregat. Se li assignà per les despeses de la missió 70.000 francs. Però, en les cites a Madrid dels dies 21 i 24 de juliol no havia acudit l'activista francès que havia de manejar l'aparell transmitor per a l'explosió d'un automòbil carregat de plàstic a distància contra Franco. I que Granado creuà la frontera de la Jonquera (Albera, Alt Empordà) el 14 de maig de 1963, conduint el seu automòbil Renault Frégate, matrícula 719-FW-30, en direcció a Madrid. En el text, Granado i Delgado són qualificats de "plastiqueros".
A la pàgina 7 surt esmentat Jacinto Guerrero Lucas, on es diu que Joaquim Delgado Martínez a París (Illa de França) va escoltar una conferència d'aquest membre de la FIJL sobre sindicalisme espanyol, en el local de la rue Sainte Marte núm. 24.
El 17 d'agost de 1963, a les cinc de la matinada, a la Presó Provincial de Madrid, a Carabanchel Alto, són executats a garrot vil Francisco Granado Gata i Joaquín Delgado Martínez i van ser enterrats als cementiri de Carabanchel.
Posteriorment, el CIL va declarar que el material descobert per la policia franquista a l'automòbil de l'assassinat Granado es volia utilitzar per executar el dictador Francisco Franco.
Des de 1999 els seus familiars i diversos grups llibertaris han intentat, sense èxit, la revisió de les seves condemnes a mort davant diverses instàncies, Tribunal Constitucional inclòs.
El canal ARTE, amb la participació d'Ovideo TV, de Barcelona, i Point du Jour, de París, va investigar a consciència els fets de 1963 i realitzà el documental Granado y Delgado, en que queda clar que es va assassinar dos innocents dels sabotatges antifeixistes del 29 d'agost de 1963, gràcies a las declaracions dels autors, Antonio Martín i Sergio Hernández, i la investigació realitzada a partir del Sumario del consell de guerra sumaríssim i diversos testimonis directes dels fets.
La Confederació General del Treball (CGT) lliurà un dossier sobre el cas Granado i Delgado al relator de la ONU per a la protecció dels Drets Humans en el marc de la visita que el 28 de Gener realitzà a Barcelona. Aquesta entrega documental s'emmarcà dins la campanya que la CGT realitza per l'anul·lació de totes les sentències dels tribunals militars i els judicis sumaríssims durant la Guerra i la Dictadura. El lliurament va tenir lloc a l'AC Hotel Irla de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada