Francesc Batey Badosa (La Treille, 1996)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 4 d'octubre de 1912 neix a Premià de Mar (Baix Maresme) el militant anarquista i anarcosindicalista Francesc Botey Badosa
Militant de les Joventuts Llibertàries i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Francesc Botey Badosa: El 4 d'octubre de 1912 neix a Premià de Mar (Baix Maresme) el militant anarquista i anarcosindicalista Francesc Botey Badosa. El seu pare es deia Francisco Botey Ballester i la seva mare Consuelo Badosa Caritg.
De ben jovenet introduït en el moviment llibertari, entre el 5 i el 13 de març de 1933 a Barcelona representà els 800 afiliats al Sindicat Únic de Treballadors de Premià de Mar en el Ple Regional de Sindicats Únics de Catalunya de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
En 1937, com a membre de les Joventuts Llibertàries, lluità al front d'Aragó enquadrat en la XIV Divisió i fou també el director de Titán, òrgan de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL). En aquesta època va col·laborar en el periòdic Alba Roja i fou redactor de Juventud Libre.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Es va exiliar primer a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i després a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), on va arribar l'agost de 1939. En aquesta ciutat va fer contacte amb altres exiliats peninsulars que es reunien al Bar «Chez Vous», al carrer de Chateaudun, a prop de la Vella Borsa del Treball, regentat pel simpatitzant llibertari Janot i que morirà, víctima d'una delació, en un camp nazi alemany en 1943.
En 1941 conegué l'anarquista italià Fioro del Conte que el posà en contacte amb Tony Peduto, de la Federació Anarquista local.
Gràcies a Peduto, s'adherirà al grup anarquista clandestí animat per André Arru i que aplegava una dotzena de militants francesos (com Paul Chauvet), russos (com Volin), italians i de nacionalitat espanyola (com Jaime Mariano) i les activitats del qual consistien a imprimir i difondre materials de propaganda així com a la fabricació o falsificació de documents d'identitat destinats a les persones en perill i especialment als jueus perseguits pels nazis.
En 1941 s'instal·là a La Treille (Marsellha, Boques del Roine, Provença, Occitània) amb la seva companya fou Francisca Jolis Puig (Paquita).
El mateix dia d'agost de 1943 que Arru i Chauvet foren detinguts, va poder escapar i previngué la resta de membres del grup que decidí aleshores dissoldre's.
El setembre 1944, amb l'Alliberament de Marselha, fou membre del primer comitè de redacció en l'exili de Ruta, òrgan de la FIJL, assegurant l'aparició dels vints primers números abans de el periòdic que fos traslladat a Tolosa de Llenguadoc el juliol de 1945.
El maig de 1945 albergà a la seva casa de La Treille, on vivia des del 1941, durant més de dos mesos Volin que acabava de sortir de l'hospital, però que acabarà morint d'esgotament poc després, el 18 de setembre a l'Hospital Laennec de París.
Botey participà activament en la reconstrucció del Moviment Llibertari Espanyol-CNT (MLE-CNT) i milità en la Federació Anarquista de Marsella.
En 1947 va col·laborar en el periòdic Inquietudes, de Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).
Durant els anys seixanta del segle XX va participar en les activitats del Centre Internacional de Recerques Anarquistes (CIRA).
Fou amic íntim de Víctor García i de Josep Peirats.
Francesc Botey Badosa va morir el 3 d'octubre de 2000 al seu domicili de La Treille.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada