El Consell de l'Alt Empordà protegeix la denominada mina d'en Negrín a la Vajol, búnquer dels tresors republicans
El ple aprova declarar l'edifici Bé Cultural per l'important valor històric durant la Guerra Civil
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Vajol (les Salines, Alt Empordà, comtat de Besalú) 01/10/2020.- Llegim al Diari de Girona que el Consell Comarcal de l'Alt Empordà ha declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) la Mina Canta de la Vajol (les Salines, Alt Empordà, comtat de Besalú) --anomenada popularment des de finals de la guerra mina d'en Negrín-- pel seu valor històric.
El ple de dimarts va aprovar per unanimitat protegir aquest emblemàtic edifici miner al massís de les Salines, on es van amagar els tresors de la República Espanyola a finals de la guerra (quadres del museu del Prado i milions de dòlars) i abans de la fugida a l'exili durant la Retirada republicana de primers de febrer de 1939.
L'Ajuntament de la Vajol té cedit l'immoble des del 2011, però la falta de finançament ha impedit que s'hi desenvolupés cap projecte pedagògic i divulgatiu de recuperació de la memòria històrica.
L'antiga mina de talc forma part del Memorial Democràtic i de la ruta de l'exili del Museu Memorial de l'Exili (MUME) de la Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada). Va passar a la història en el decurs de la Guerra Civil, anomenada a Catalunya Guerra dels Tres Anys, quan el govern presidit per Juan Negrín (president pel PSOE entre l'estiu de 1937 i primers de març de 1939) hi va enviar quadres i or que guardava un fill seu amb soldats de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.
Actualment, a l'espai hi ha diferents senyalitzacions sobre la seva importància històrica, però l'edifici necessita una restauració, ja que es troba en un estat deficient.
S'ha d'actuar a la coberta, paviments, refer escales, obertures i instal·lar-hi els subministraments bàsics de llum i aigua, així com el condicionament dels exteriors.
Falta de finançament
La Vajol, el municipi més petit de la demarcació de Girona, que compta amb 89 habitants, no té suficient capacitat pressupostària per impulsar un projecte d'aquesta magnitud, és per això que la protecció de la Mina Canta té un doble vesant: la protecció d'un espai amb un important valor històric i l'accés de l'Ajuntament a línies de subvenció que puguin contribuir a finançar una futura restauració i recuperació de l'edifici.
L'antic propietari i alcalde per ERC de la Vajol Miquel Giralt, ja difunt, va lluitar perquè s'hi fes alguna actuació i fins i tot es va posar sobre la taula que fos la seu d'un museu de l'Exili, que finalment s'ubica a la Jonquera (MUME).
El conseller comarcal de l'àrea de cultura, Josep Maria Bernils (JxC), destaca el valor simbòlic de la Mina Canta, que permet culminar una primera fase de protecció d'espais de memòria històrica a la comarca. Es va iniciar amb el Mas can Descals de Darnius --on també s'havien amagat tresors patrimonials republicans-- i de dotze búnquers i dues trinxeres de la Jonquera, Darnius (les Salines, Alt Empordà, comtat de Besalú) o Agullana (les Salines, Alt Empordà, comtat de Besalú), tots ells declarats BCIL.
Casa Feliu de Camallera
El ple d'ahir del Consell Comarcal també va aprovar la protecció de la casa Feliu de Camallera (Saus, Camallera i Llamaies, Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries). Es tracta d'un dels grans casals del municipi, d'estil gòtic tardà i documentat per primera vegada el 1319, tal com assenyala Josep Maria Bernils.
La protecció s'ha impulsat a instàncies de la propietat i el Consell Comarcal va rebre la sol·licitud a través de l'Ajuntament de Saus, Camallera i Llampaies.
La casa Feliu és rellevant a nivell arquitectònic però també per la memòria històrica de l'Alt Empordà, vinculada a l'agricultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada