Nord-est Llibertari: UNA ESCOLA DE LA CERDANYA RETARDARÀ L’INICI DEL CURS PEL POSITIU DE COVID-19 D’UN PROFESSOR

dilluns, 14 de setembre del 2020

UNA ESCOLA DE LA CERDANYA RETARDARÀ L’INICI DEL CURS PEL POSITIU DE COVID-19 D’UN PROFESSOR

UNA ESCOLA DE LA CERDANYA RETARDARÀ L'INICI DEL CURS PEL POSITIU DE COVID-19 D'UN PROFESSOR

El centre Ridolaina, de Montellà i Martinet, se suma al Joan Juncadella de Sant Vicenç dels Horts

56 positius entre el personal escolar del Principat de Catalunya

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) 14/09/2020.- Llegim a Teleponent que una escola de la Cerdanya s'ha vist obligada a ajornar l'inici del curs escolar aquest dilluns 14 de setembre pel positiu de covid-19 d'un professor.

Es tracta del centre Ridolaina, de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya), que se suma a l'escola Joan Juncadella de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), que té previst obrir tres dies més tard perquè té el personal en quarantena per la covid-19. "Es va fer un cribratge de PCR a Puigcerdà, hi vam anar tots els mestres i un ha donat positiu. La resta, com que som contactes estrets, ens hem de quedar tots a casa", va confirmar la directora de l'escola Ridolaina, Gemma Bach, als micròfons de Rac1. "Aquesta setmana està descartat fer classes. Tampoc sabem si ens posaran substituts per obrir o haurem de fer treball telemàtic", va continuar Bach.

"Som cinc professors, més un de reforç que encara falta per arribar, i 42 infants", ha detallat la directora de l'escola Ridolaina de Montellà i Martinet. "Ni nosaltres sabem quan podrem començar. Tenim la teoria que aquesta persona positiva no sigui contagiosa, perquè hauria passat la malaltia fa temps", ha apuntat Bach, que ha agraït la comprensió de les famílies afectades pel tancament de l'escola.

56 positius entre el personal escolar del Principat de Catalunya

La conselleria d'Educació de la Generalitat xifra actualment en 56 els positius per coronavirus-19 entre el personal docent i no docent a les escoles. "Es tracta d'una realitat amb què haurem de conviure", ha assenyalat el director general d'Atenció a la Família i a la Comunitat Educativa, Juan José Falcó. "S'estan revisant ara els períodes de quarantena i és possible que es puguin rebaixar a deu dies i, fins i tot, a set, com es fa a França", ha avançat Juan JoséFalcó, que també ha ratificat que tot el material informàtic necessari per afrontar les quarantenes arribarà "durant el primer trimestres del curs 2020-2021".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...