Santiago Blanco Díaz

Necrològica de Santiago Blanco Díaz apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 9 de gener de 1990

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 27 de setembre de 1924 neix a Tànger l'anarquista i anarcosindicalista Santiago Blanco Díaz 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà amb la seva família la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat al camp de concentració --establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier-- de la Platja d'Argelers de la Marenda fins al 7 de juny de 1941 quan va ser enviat a treballar a Pàmias (Arèja) enquadrat en una Companyia de Treballadors Estrangers 

Santiago Blanco Díaz: El 27 de setembre --algunes fonts citen erròniament el 27 de febrer-- de 1924 neix a Tànger  

(en amazic: ⵜⵉ ⵉⴳⴳ [Tin Iggi], en àrab, طنجة [Ṭanğa], Tànger-Tetuan-Alhucemas (en árabe, طنجة - تطوان - الحسيمة; en amazic: ⵟⴰⵏⵊⴰ - ⵜⵉⵟⴰ - ⵍⵃⵓⵙ,  Rif, (en amazic: ⵜⴰⴳⴷⵓⴷⴰ ⵏ ⴰⵔⵔⵉⴼ; en àrab: جمهورية ا, Nord d'Àfrica) l'anarquista i anarcosindicalista Santiago Blanco Díaz. El seu pare es deia Santiago Blanco i la seva mare, María Díaz.  

Quan tenia dos anys s'instal·là amb la seva família a Màlaga (Málaga - Costa del Sol, Costa del Sol/Metropolitana de Málaga, Màlaga,  Andalusia).  

El febrer de 1937, quan l'avanç feixista sobre la ciutat, fugí cap al Principat de Catalunya.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà amb la seva família la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat al camp de concentració --establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier-- de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) fins al 7 de juny de 1941 quan va ser enviat a treballar a Pàmias (Arèja, Occitània) enquadrat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE).  

Després de l'Alliberament en 1944, en aquesta població s'adherí a les Joventuts Llibertàries, a la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT) i a Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), i conegué la seva futura companya, Rogelia Arisó Llesta, filla d'una reconeguda família confederal, amb qui tingué tres infants (Belinda, Dalia i Germinal).  

En 1958 la parella s'instal·là al barri de Bellefontaine de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) on ell treballà de mecànic ajustador a la fabrica Bréguet fins a la seva jubilació i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili --després del cenetista Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior-- i en la Secció Local de SIA.  

Durant un viatge a l'Aragó per qüestions familiars, Santiago Blanco Díaz va morir d'un infart agut de miocardi el 4 de setembre de 1989 a Orillena (Lanaja, Monegros, Osca, Aragó) i va ser inhumat al cementiri municipal de Lanaja.