dimarts, 22 de setembre del 2020

Salvador Pla Paula

Necrològica de Salvador Pla Paula apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 17 de maig de 1981

Necrològica de Salvador Pla Paula apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 17 de maig de 1981



El 18 de març de 2016 es publicà que el 18 de març de 1981 morí a Albi l'anarcosindicalista Salvador Pla Paula i que havia nascut el 1907 a Ontinyent. Ara tenim les dades exactes: Salvador Pla Paula neix el 22 de setembre de 1907 i mor el 18 de març de 1981 a l'Hospital Larrey de Tolosa Llenguadoc.  

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 22 de setembre de 1907 neix a Ontinyent (Vall d'Albaida) l'anarcosindicalista Salvador Pla Paula 

Llibertàries, en el Consell Municipal de l'Ajuntament d'Ontinyent, però el 29 de gener de 1937 dimití per «necessitats internes de l'organització». L'1 de desembre de 1937 entrà a formar part d'un nou Consell Municipal format del municipi, presentant la dimissió com a regidor el 8 d'abril de 1938 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, i les Companyies de Treballadors Estrangers 

Quan es desencadenà la Segona Guerra Mundial interimperialista fou internat al camp de la Platja d'Argelers de la Marenda. Quan preparava la seva evasió amb un altre company, Joan Anglès, fou traslladat al fort de Cotlliure, on l'abril del 1941 intentà evadir-se. Ficat en una masmorra, el 20 d'abril de 1941 fou deportat a Algèria amb el vaixell «Djebel Amour»   

Salvador Pla Paula: El 22 de setembre de 1907 neix a Ontinyent (Vall d'Albaida, País Valencià) l'anarquista i anarcosindicalista Salvador Pla Paula. El seu pare es deia José Pla Soviano i la seva mare, Josefa Paula Solves.  

De ben jovenet s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i en 1932 fou un dels organitzadors de les Joventuts Llibertàries a València (l'Horta de València, País Valencià).  

En 1933 intervingué en un homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia a l'Ateneu Llibertari d'Ontinyent.  

Durant els anys republicans col·laborà en El Libertario, Solidaridad Obrera i La Voz de las Artes Blancas.  

L'1 de gener de 1937 entrà a formar part, per les Joventuts Llibertàries, en el Consell Municipal de l'Ajuntament d'Ontinyent, però el 29 de gener de 1937 dimití per «necessitats internes de l'organització».  

L'1 de desembre de 1937 entrà a formar part d'un nou Consell Municipal format del municipi, presentant la dimissió com a regidor el 8 d'abril de 1938.  

Després lluità enquadrat en la «Columna Ibèria» als fronts valencians i de Teruel (Comarca de la Comunidad de Teruel, Teruel, Aragó).  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, i les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).  

Quan es desencadenà la Segona Guerra Mundial interimperialista fou internat al camp de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló). Quan preparava la seva evasió amb un altre company, Joan Anglès, fou traslladat al fort de Cotlliure (Costa Vermella, Rosselló), on l'abril de 1941 intentà evadir-se. Ficat en una masmorra, el 20 d'abril de 1941 fou deportat a Algèria (الجزائر, al-Jazàïr) amb el vaixell Djebel Amour.  

Just arribar a Orà (Orà (وهران,, wilaya d'Orà, Algèria), fou enviat el 24 d'abril al camp de concentració de al-Jalfa (Djelfa, Algèria). Finalment, aconseguí fugir-hi amb El Barbudo i altre company.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista treballà al departament de Tarn (Occitània) i ocupà càrrecs orgànics en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'Albi (Albigès, Tarn, Occitània), alhora que participà en la reorganització de la CNT-AIT d'Ontinyent en l'Exili.  

En 1948 publicà articles en CNT.  

Entre 1961 i 1972 fou secretari de la Comissió de Relacions de la Regional de Llevant de la CNT-AIT en l'Exili.  

Malalt d'asma, Salvador Pla Paula va morir el 18 de març de 1981, després d'una delicada intervenció quirúrgica, a l'Hospital Larrey de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i va ser enterrat dos dies després a Albi. Deixà companya, María Cisteré Massip.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada