Ramón Andrés Crespo

Ramón Andrés Crespo

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 23 de setembre de 1905 neix a Ricla (Valdejalón) el militant anarquista i anarcosindicalista Ramón Andrés Crespo 

Coix d'una ferida de guerra i destacat militant de la CNT-AIT i de la FAI, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Ramón Andrés Crespo: El 23 de setembre de 1905 neix a Ricla (Valdejalón, Saragossa, Aragó) el militant anarquista i anarcosindicalista Ramón Andrés Crespo.  

Quan tenia 12 anys va instal·lar-se a Saragossa (Saragossa, Aragó), on va començar a militar en el moviment llibertari i va formar part amb Joaquín Ascaso del grup anarquista «Los Indomables».  

En 1925, fugint de la repressió de Primo de Rivera, va exiliar-se a l'hexàgon francès, on va militar en diversos grups anarquistes fins la caiguda de la Dictadura.  

En 1931, amb la proclamació de la República, torna a Saragossa, on es converteix en un dels puntals més important de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), tot assumint les tesis anarquistes més revolucionàries a l'Aragó durant els anys republicans, participant en els grups d'acció i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), al costat de Joaquín Ascaso, Joaquín Aznar i altres defensors de la línia apuntada per Joan García Oliver de la «gimnàstica revolucionària».  

El setembre de 1931 va encapçalar la secretaria de la cenetista Federació Local de Saragossa, i en el Congrés Regional celebrat aquell mes es va mostrar força contrari al sindicalisme economicista en comptes del revolucionari anticapitalista insurgent.  

L'octubre de 1931 va ser detingut per contraban d'armes, i de bell nou el gener a Uesca (Plana de Uesca, Osca, Aragó) i el maig de 1932 per possessió d'explosius.  

El 2 de juliol de 1933 va participar en l'assemblea míting pro presos de Madrid (Madrid, Castella la Nova) en representació cenetista d'Aragó.  

Entre octubre i desembre de 1933 fou comptador del Comitè Nacional de la CNT a Saragossa.  

El desembre d'aquell any va participar en el Comitè Revolucionari durant la insurrecció comunista llibertària aragonesa i per la qual cosa va acabar empresonat, ben igual que Buenaventura Durruti, Isaac Puente, Agusto Moises Alcrudo, Cripriano Mera i molts altres militants.  

El febrer de 1936 va ser alliberat arran de l'amnistia atorgada pel Front Popular i tot seguit es va incorporar en la lluita per la Revolució Social, fent mítings a la subcomaca de Benasc (Ribagorça), amb Francisco Muñoz, a començaments de juliol de 1936. 

Quan va esclatar la rebel·lió militar feixista, va ser dels pocs militants anarcosindicalistes saragossans que van saber estar en el seu lloc i un cop que la resistència es va fer impossible, va abandonar la ciutat a peu fins guanyar zona republicana amb la seva companya María Castanera, que finalment acabarà detinguda i afusellada pels feixistes.  

El setembre de 1936 va fer mítings a Balbastro (Somontano de Balbastro, Osca, Aragó) amb Ara, Arnal, Alberola i Maravilla.  

Va organitzar el batalló «Aragón Confederal», amb el qual va combatre al front aragonès fins que va caure ferit l'octubre de 1937, restant coix per sempre.  

En aquesta època va tenir molta influència en els cercles anarcosindicalistes i faistes i se'l va considerar molt lligat a Joaquín Ascaso i força contrari a Miguel Abós.  

Va residir a la comarca d'Alcañís (Bajo Aragón, Terol, Aragó) fins al definitiu avanç feixista havent de passar a Catalunya.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Més endavant, va aconseguir un passatge cap a Santo Domingo i després a Mèxic.  

Va retornar ja vell a l'Aragó, instal·lant-se a Saragossa a finals de 1973, on va participar en la reconstrucció de la CNT-AIT, organització on va militar fins al final dels seus dies.  

Ramón Andrés Crespo va morir el 22 de desembre de 1980 a Saragossa.