
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 14 de setembre de 1933 el diari ABC informà sobre el projecte d'un "campo de concentración" que es volia establir al castell de Sant Ferran a Figueres per a internar als sancionats per la Ley de Vagos y Maleantes, mentre el dia 15 el mateix diari es feia ressò de manifestació de protesta veïnal a Figueres contra aquest projecte governamental espanyol
L'anunci va ser fet pel governador general de Catalunya de la República Espanyola, Joan Selvas i Carné (ERC)
El 5 d'agost de 1933 aquesta llei es publicà a la Gaceta de Madrid
Es tracta d'un llei republicana creada contra el moviment obrer anarcosindicalista insurgent
Creació dels camps de concentració de la República Espanyola: El 14 de setembre de 1933 el diari ABC informà sobre el projecte d'un "campo de concentración" que es volia establir al municipi de Figueras (la Garriga, Alt Empordà) par a internar a los sancionats per la Ley de Vagos y Maleantes. El 5 de agosto d'aquell any, s'havia publicat a la Gaceta de Madrid. Fou una decisió del govern Manuel Azaña contra el moviment obrer anarcosindicalista insurgent. La llei havia estat aprovada pels grups parlamentaris de les Corts de la República Espanyola i sancionava subjectivament diferents conductes i a certes persones, per justificar presos sense causa judicial del moviment obrer anarcosindicalista insurgent amb el pretext de l'existència
entre altres de "los vagos habituales", "los rufianes y proxenetas", "los ebrios y toxicómanos habituales" i "los mendigos profesionales", així com d'aquelles persones que no justifiquin la possessió o la procedència de diner o efectes materials en el seu poder.
El 5 de setembre de 1933 el diari La Vanguardia havia publicat unes declaracions del jurista Mariano Ruiz-Funes, membre del partit d'Azaña, sobre l'abast d'aquesta llei repressiva de l'Estat. Entre altres col·lectius socials, el jurista afirmava que la llei serviria per a "limpiar algunas importantes ciudades españolas de extranjeros peligrosos". I que la llei no solament tenia per objectiu expulsar del territori espanyol als estrangers que se dediquin a la delinqüència, també "debe ampliarse a las órdenes de expulsión de una buena cantidad de extranjeros que hacen espionaje político y carecen de profesión conocida y que pululan por algunas ciudades del mediterráneo español".
El 14 de setembre de 1933 el diari ABC informà d'un projecte de creació d'un "campo de concentración" al municipi de Figueres (la Garriga, Alt Empordà) per a internar als sancionats per aquesta llei. L'anunci el va fer el governador general de Catalunya, Juan Selvas i Carné, d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La denominació de camp de concentració per a aquest centre d'internament no era cosa del diari, era el nom donat per aquest dirigent d'ERC, doncs el nom ja s'havia utilitzat a nivell estatal espanyol durant la guerra colonial de Cuba (1869-1878) i a l'Alemanya nazi ja funcionaven des de març d'aquell any. Selvas manifestà, segons La Vanguardia, que "los que vayan detenidos al campo de concentración lo estarán de un modo eventual hasta que sean destinados a las colonias agrícolas, a las que se les deba mandar." La Vanguardia senyalà que aquest camp de concentració estarà situat en el castell de Sant Ferran a Figueras.
El 15 de setembre La Vanguardia informà de la manifestació de protesta veïnal a Figueres contra el projecte d'un camp de concentració governamental espanyol.
Aquest diari barceloní també senyalà que la intenció repressiva del republicà Selvas no solament anava contra el rodamóns i la gent pobra en general, doncs "no eran precisamente los que se dedican a la mendicidad los que a él le interesaban para aplicarles la Ley de Vagos, sino otros individuos que no piden limosna y que son los verdaderamente peligrosos por su actuación", fent una referència no escrita als moviments insurgents proletaris d'aquells primers anys de la República.
El 27 de setembre La Vanguardia informava d'una visita del governador general Selvas al castell de Sant Ferran, a Figueres, a fi d'inspeccionar les instal·lacions per a establir-hi el camp de concentració.
El Raval de Barcelona, també era un punto de mira. Així, sobre l'aplicació d'aquesta llei, el dia 21 de setembre de 1933 ABC informava que el governador general de Catalunya comunicava que el ministre de la Governació de la República Espanyola, Santiago Casares Quiroga, li havia assegurat a propòsit que hi havia per al Raval de Barcelona: "Voy a terminar con el barrio chino".
En 1934 el nou govern, lerrouxista, aplicà aquesta llei. El 18 de març de 1934 el diari La Vanguardia informava que ja estava a punt un camp de concentració a Lanzarote (Illes Canàries), al que s'enviaria dos-cents deportats dues setmanes després.
El 28 de novembre d'aquell any el diari ABC comunicà que el Consell de Ministres havia acordat "la necesidad de habilitar un campo de concentración, cuyo proyecto ya está redactado, y las Cortes tienen votado un crédito de dos millones y medio de pesetas, al objeto de parar a todos aquellos malhechores, a quienes haya que aplicar la ley de Vagos y Maleantes, separándolos de las prisiones, en las que se dedican a propagar sus ideas."
El 12 de diciembre de 1934 La Vanguardia publicà una pàgina de fotos del camp de concentració d'Alcalá de Henares (Comarca d'Alcalá, Madrid, Castella la Nova), amb aquest text: "El Gobierno ha organizado varios campos de concentración para vagos y maleantes. Uno de ellos será el de Alcalá de Henares, del cual ofrecen varios aspectos nuestras fotografías." Unes fotos fetes el 18 d'agost de 1934, del camp obert el mes d'agost d'aquell. En la Península els camps de concentració es van establir a Burgos (Alfoz de Burgos, Burgos, Castella la Vella), annexa a la presó, Puerto de Santa María (Bahía de Cádiz. Cádiz, Andalusia), i Alcalá de Henares, el primer en obrir. L'obertura a Alcalà d'Henares d'aquest complex de treballs forçats fou noticia en la premsa d'agost de 1934.
L'11 de juny de 1936, amb el govern del Front Popular, el diari ABC informà del "proyecto Jiménez Coronado", director general de Presons, "de crear un campo de concentración para vagos y maleantes en Lanzarote", quan aquest camp ja funcionava des de 1934.
El franquisme amplià aquesta llei de 1933, i en els anys 50 del segle XX va afegir-hi més col·lectius per internar, com les persones considerades homosexuals.
Així en 1933 es decidí crear camps de concentració en la República Española, pocs mesos després de que con amb la mateixa denominació el nazisme hagués iniciat la creació d'aquests a Alemanya també per a presos polítics i col·lectius diversos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada