Pedro Peralta Garcí
El 29 de desembre de 2017 varem publicar que l'anarquista i anarcosindicalista Pere Peralta García havia mort a Perpinyà el 29 de desembre de 2014 i que havia nascut en 1923 Sant Corneli. Ara coneixem que va néixer el 14 de setembre de 1923 a Sant Corneli (Cercs, Berguedà)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 14 de setembre de 1923 neix a Sant Corneli (Cercs, Berguedà) l'anarquista i anarcosindicalista Pere Peralta García
Un cop jubilat deixà París i amb la seva companya s'instal·là a Perpinyà, on seguí militant en FAI i en la CNT-AIT
Va morir el 29 de desembre de 2014 al Centre Hospitalari de Perpinyà
Pere Peralta García: El 14 de setembre de 1923 neix a Sant Corneli (Cercs, Berguedà) l'anarquista i anarcosindicalista Pere Peralta García, anomenat Pedro Peralta a l'exili cenetista de París (Illa de França). Fill d'una família llibertària, el seu pare es deia Manuel Peralta Bernal, miner, la seva mare, Bienvenida García Pérez, i els seus germans i germanes militaren en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Encara adolescent, fou testimoni de la col·lectivització de les mines de Fígols i de la col·lectivitat d'Alcorisa (Bajo Aragón, Terol, Aragó), poble natal de la seva mare, durant la revolució col·lectivista autogestionària de l'estiu de 1936.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, el seu pare passà la frontera del Pirineu Oriental.
Des de 1945 ell milità en la CNT-AIT clandestina de Berga-Fígols, al Berguedà, que feia servir com a tapadora el «Club Deportivo de Las Minas».
En 1948, fugint de la repressió franquista, passà a la frontera del Pirineu juntament amb el seus germans i s'instal·là a La Grand Comba (Gard, Occitània), amb el seus familiars, on va fer de miner i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili, en les Joventuts Llibertàries (FIJL) i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
En 1949 ocupà el càrrec de comptador del Comitè de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de La Grand Comba.
En 1957 es traslladà a Versalles (Yveline, Illa de França) i posteriorment a París.
A París, a més de conèixer la seva futura companya Amelia Marcellán Martínez, milità en la CNT-AIT de l'Exili i col·laborà en nombroses publicacions llibertàries (CNT, Le Combat Syndicaliste, CeNit i alguna altra).
Durant els anys setanta del segle XX va ser nomenat en diverses ocasions membre del Comitè de Gestió del local del número 33 del carrer des Vignoles del XXé Districte de París. Amb D. Fuentes, representà la Zona Nord del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) en el Comitè de Gestió del local des Vignoles creat el 25 de setembre de 1970.
Un cop jubilat s'instal·là a Perpinyà (Plana del Roselló), on milità en el Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT, formant part del seu secretariat, i assistint a actes del «Grup Puig Antich» de la Fédération Anarchiste (FA) i després de Coordination des Groupes Anarchistes (CGA).
En 2004 el Centre d'Estudis Llibertaris Frederica Montseny edità les seves memòries sota el títol Minas de Fígols. Una historia de la Revolución social. El seu testimoni va ser recollit en el documental d'Antonio J. García de Quirós Rodríguez Memoria Viva (2014).
Pere Peralta García va morir el 29 de desembre de 2014 al Centre Hospitalari de Perpinyà.
La seva vida de militant es destacada. Es va veure obligat a passar la frontera l'any 1948 quan es va desencadenar un forta onada repressiva de la Guàrdia Civil contra el moviment obrer del Bages, la CNT-AIT clandestina i els grups anarquistes de la comarca, especialment contra militants clandestins com ara el seu amic Marcel·lí Massana, que també va haver de fugir de l'aparell repressiu franquista i instal·lar-se a l'Illa de França. En l'acte anual de la CNT-AIT a la sala de la Casa de la Mutualité, a París, l'any 1975, Peralta va presentar el militant Massana i la seva companya al militant llibertari empordanès Miquel-Dídac Piñero, que durant un curt exili a París durant el franquisme tardà va fer amistat amb Peralta, que l'ajudà, com molts altres anarquistes de l'Illa de França, fins que Piñero aconseguí la Carta de Treball i la Carta de Residència a Perpinyà, gràcies al seu cosí, també escalenc, Miquel Àngel Torres Pascual, que a principis de 1976 passà en el seu automòbil a l'Interior al militant de la FAI Antonio Navarro Velázquez, de Perpinyà a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Sud).
L'onada repressiva de la Guàrdia Civil a la comarca del Bages en 1948 va comportar diversos assassinats del militants anarquistes i anarcosindicalistes, com ara a Berga, doncs poc després de l'exili a l'Estat francès del company Peralta, ja que a Berga van passar detingudes per la caserna 27 persones l'any 1949, essent assassinats els companys Puertas, Vilella i Bertobillo, després que els guàrdies els torturessin durament.
L'infant Pere Peralta no tenia encara 9 anys quan el seu pare, anarquista i destacat militant de la CNT-AIT a l'Alt Llobregat i el Cardener, va participar en la insurrecció obrera comunista llibertaria de Fígols (Berguedà) el 1932, essent era empresonat per aquella república burgesa.
El 19 de juliol de 1936, quan esclatà el procés revolucionari en Pere era massa jove per participar-hi però després de la victòria militar del general Franco de 1939 i amb el seu pare exiliat a l'Estat francès per salvar la vida va començar la seva militància anarquista, que ha mantingut fins la seva mort. Durant 9 ans va militar en la comarca sota el franquisme i igual que el seu pare havia estat abans va ser miner de fons, tot participant a la reconstrucció clandestina de la CNT a tota aquella conca minera. Cal senyalar que les seves reflexions sobre aquest terrible període de la seva vida trencaven els estereotips coneguts en altres latituds.
En 1948, davant una imminent detenció de Pere Peralta, el company Massana el va ajudar a passar la frontera del Pirineu, podent retrobar el seu pare a La Grand-Combe, on hi va viure una quinzena d'anys, treballant encara de miner de fons i militant a la CNT-AIT en l'Exili.
Una vegada traslladat a la regió de París, Pere Peralta, va treballar de torner i fou un dels pilars de la CNT-AIT i la FAI en la denominada Zona Nord. Va tenir un paper destacat en poder-s'hi instal·lar la CNT-AIT al número 33 de la Rue des Vignoles, a París. Militant intransigent amb les seves conviccions anarquistes i sindicalistes revolucionàries, Peralta es manifestava solidari i molt entusiasta amb la joventut militant amb la que sempre s'ha relacionat per compartir idees i projectes llibertaris.
Una vegada jubilat es va instal·lar a Perpinyà, on va ser responsable de la Federació Local de la CNT-AIT Regional Exterior fins la seva mort, el 29 de desembre de 1914.
Tothom que el coneixia sabia que "Pere Peralta García no era solament un membre de la CNT, com tant d'altres militants, era la CNT".
El comiat de Pere Peralta García fou el dissabte 3 de gener de 2015 al Crematorium de Perpinyà, a les 11 del matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada