Necrològica de Pedro Cortés García apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 18 de març de 1986
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
L'11 de setembre de 1892 neix a Doña María (Las Tres Villas, Los Filabres-Tabernas) l'anarquista i anarcosindicalista Pedro Cortés García
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i tingué moltes dificultats per a legalitzar la seva situació, sembla que a causa de la seva militància anarquista nord-africana
Pedro Cortés García: L'11 de setembre de 1892 neix a Doña María (Las Tres Villas, Los Filabres-Tabernas, Almeria, Andalusia) l'anarquista i anarcosindicalista Pedro Cortés García. El seu pare es deia Cristóbal Cortés i la seva mare, Dolores García.
Quan era molt jove emigrà a l'Àfrica del Nord, on, sembla, es lligà a grups d'acció llibertaris, militant, d'antuvi, a Mascara (Mascara, Algèria) i, després, a Orà (Orà, Algèria).
Posteriorment passà a la metròpoli francesa i milità a Lió (Liyonés, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània).
De bell nou a Orà, visqué a «Villa Bon Accueil» al barri de Gambetta i es guanyà la vida com a obrer de fleca.
Formà part de l'«Agrupación Cultural», associació espanyola que en realitat era una tapadora d'activitats anarquistes.
Entre el 4 i el 6 d'agost de 1935 presidí el Congrés Anarquista del Nord d'Àfrica a «Villa Bon Accueil».
Considerat com el responsable de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) a l'Àfrica del Nord, el 9 d'octubre de 1935 va ser detingut a Orà, juntament amb una vintena de companys (Josep Blanes, Antonio Cerdán, Vicenç Galdó, Manuel Ibarra i algun altre), arran d'haver-hi la troballa d'un dipòsit d'armes al domicili del company Díaz a Casablanca (Casablanca, Marroc) i de l'expropiació a mà armada a la sucursal de la Banca Francesa, al carrer Ampère d'Orà, el 24 de setembre d'aquell any, on va ser mort Julio Morente, un dels activistes assaltants, i detingut José Morente, germà de l'anterior.
En 1936 fugí d'Orà, a punt de ser jutjat per un delicte d'opinió, passà a la Península, en assabentar-se del cop militar feixista.
Durant la revolució col·lectivista autogestionària ocupà càrrecs de responsabilitat en la col·lectivitat agrària de Pedralba (Serrans, País Valencià) i després va ser nomenat secretari de la col·lectivitat de Benaguasil (Camp de Túria, País Valencià).
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i tingué moltes dificultats per a legalitzar la seva situació, sembla que a causa de la seva militància anarquista nord-africana.
A l'exili es guanyà la vida com a obrer forner. La seva companya fou Leonor Inocencia García.
El desgast físic i la mala salut li van impedir desenvolupar càrrecs orgànics llibertaris a l'exili.
Pedro Cortés García va morir el 14 de setembre de 1985 a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada