Nord-est Llibertari: Martín Mur Escamilla

divendres, 25 de setembre del 2020

Martín Mur Escamilla

Camp de concentració de Gusen

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 25 de setembre de 1908 neix a Albalat de Cinca (Cinca Mitjà) l'anarquista i anarcosindicalista Martín Mur Escamilla

Destacat militant de la CNT-AIT i essent entre 1936 i 1937, en representació seva, regidor del Consell Municipal de Terrassa, quan la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Passà per les Companyies de Treballadors Estrangers fins que fou capturat pels alemanys en 1940 i morí el 2 de febrer de 1942 al camp nazi de Gusen

Martín Mur Escamilla: El 25 de setembre de 1908 neix a Albalat de Cinca (Cinca Mitjà, Osca, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Martín Mur Escamilla.

Fuster de professió, milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Terrassa (Vallès Occidental).

Fou detingut, amb altres companys, arran de l'aixecament comunista llibertari de gener de 1933, que implicà la clausura de la Federació Local de Sindicats Únics de la CNT-AIT de Terrassa.

El juliol de 1935 fou absolt per manca de proves, juntament amb Eusebi Margriñà Ferrer, Manuel Rubio García, Josep Puig Serrano i Lluís Portet Hoguera, d'haver participat en l'expropiació econòmica a mà armada a la nòmina de «Casa Peinajes e Hilaturas de Lana» de Terrassa el 19 d'abril d'aquell any, amb un botí de 42.500 pessetes per activitats revolucionàries.

En 1936 col·laborà en el periòdic Vida Nueva de Terrassa i entre octubre de 1936 i juliol de 1937 fou conseller municipal per CNT en aquesta ciutat.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Passà per les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) fins que fou capturat pels alemanys en 1940 i enviat en al camp nazi de Gusen (Alta Àustria, Àustria) amb el número de matrícula 2.348.

Martín Mur Escamilla va morir el 2 de febrer de 1942 al camp de Gusen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...