dimarts, 15 de setembre de 2020

Llibert Parona i Quintana

Imagen de reconocimiento aéreo que muestra los campamentos Gusen I y II, marcados con números y flechas que apuntan a algunos de los objetos.
Vista dels comandos Gusen I i II

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 15 de setembre de 1911 neix a l'Escala l'anarquista i anarcosindicalista Llibert Parona i Quintana 

Militant de les Joventuts Llibertàries i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, com també el seu germà Pere i el seu cunyat Joan Bes i Jordan passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Sortí d'un camp per enrolar-se, com també el seu germà Pere, en una Companyia de Treballadors Estrangers, essent empresonat pels alemanys en 1940 i portat a Alemanya en Stalag 

Llibert Parona i Quintana: El 15 de setembre de 1911 neix a l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà) l'anarquista i anarcosindicalista Llibert Parona i Quintana.  

Junt al seu germà Pere i altres familiars va militar a les Joventuts Llibertàries de l'Escala i en el Sindicat d'Oficis Varis local de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), amb seu al carrer de la Torre. 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, com també el seu germà Pere i el seu cunyat Joan Bes i Jordan passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Sortí d'un camp per enrolar-se, com també el seu germà Pere, en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE).    

Fou empresonat pels alemanys en 1940 i portat a Alemanya en un Kriegsgefangenen-Mannschafts-Stammlager (Stalag), que vol dir «camp de base de guarnició de presoners de guerra». Finalment, com no era francès i el Govern espanyol franquista no el considerava espanyol va anar a parar com apàtrida al camp nazi de Mauthausen, a l'Alta Àustria (Àustria), on també hi van anar companys seus veïns de l'Escala, tots de la CNT-AIT i alguns de les Joventuts Llibertàries (els que van sobreviure van ser Pere Freixa i Colomer, Fèlix Girona i Callol i Josep Nicolau i Vicens, i els hi van deixar la vida, Miquel Costa i Saló, Francesc Estela i Caballé, Josep Corti Sanpielmo (o Cori Sampietro), Joaquim Ibáñez Elhombre, Joan Lluis i Mas, Joan Pagès i Granollers i com ell mateix el seu germà Pere Parona i Quintana). 

Llibert Parona i Quintana morí dels patiments i treballs forçats d'esclau en mans dels nazis SS l'11 de febrer de 1942 al camp auxiliar, anomenat comando, de Gusen (Alta Àustria, Àustria).   

Està previst que als carrers de l'Escala s'instal·laran nou plaques Stolpersteine en homenatge a les víctimes del nazifeixisme: els vuit morts entre Mauthausen i els seus anomenats comandos de Gusen i Zement, a més de l'escriptor i poeta escalenc, també afiliat anarcosindicalista, Jaume Pellicer i Lleonart, mort entre el 2 i el 5 de juliol de 1944 per asfixia en un vagó de tren de camí cap el camp de Dachau.   


Cap comentari:

Publica un comentari