Josep Torrents Rossell

Josep Torrents Rossell

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST  

El 18 de setembre de 1943 mor a Boyeros (l'Havana) l'anarcosindicalista, i després marxista bolxevic per passar al camp stalinista fins a la desesperació militant i la ruptura amb el PSUC, Josep Torrents Rossell. Havia nascut en 1899 a Bellvei (Baix Penedès) 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. Després, en 1940, marxà a Santo Domingo i més endavant a Cuba 

Josep Torrents Rossell: El 18 de setembre de 1943 mor a Boyeros (l'Havana, Cuba) l'anarcosindicalista, i després marxista bolxevic per passar al camp stalinista fins a la desesperació militant i la ruptura amb el PSUC, Josep Torrents Rossell --també citat Rosell--. Havia nascut en 1899 a Bellvei (Baix Penedès).  

De ben jovenet, participà en les mobilitzacions agràries que es portaren a terme entre 1917 i 1920.  

En 1918 fou el representant de la Societat Agrícola de Bellvei a la Federació Comarcal de Valls (Alt Camp).  

Fou un dels organitzadors, amb Pau Padró Cañellas, de la Federació Comarcal de Sindicats Agraris (FCSA) del Baix Penedès, adscrita a la Federació Nacional d'Obrers Agrícoles (FNOA) i, en 1919, a la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

La seva feina de corredor de vins, facilità la seva activitat sindical ja que circulava per gran part del Principat de Catalunya i aquest fet va propiciar que fos nomenat secretari d'Organització de l'FCSA.  

El desembre de 1919 fou delegat de la Federació d'Agricultors del Vendrell (Penedès) i comarca al Segon Congrés de la CNT, que se celebrà al Teatre de la Comèdia de Madrid (Madrid, Castella la Nova), on fou partidari de l'adhesió provisional de la CNT a la III Internacional.  

Fugint del servei militarobligatori i de la repressió desfermada per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, s'exilià a París (Illa de França), on entrà en contacte amb les activitats del Partit Comunista Francès (PCF) i de la Confederació General del Treball (CGT), replantejant-s'hi l'eina revolucionària de la vaga general revolucionària al Principat de Catalunya pel que feia les zones majoritàriament rabassaires.  

Amb la proclamació de la República retornà a Bellvei i s'afilià a nivell polític, com altres confederals, entre ells Padró, al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i a la Unió de Rabassaires (UR).  

En aquesta època lluità per la revisió de contractes de conreu i per la nova Llei de Contractes de Conreu del Parlament de Catalunya. També destacà com a orador i articulista en La Batalla.  

Arran dels Fets d'Octubre de 1934, va ser detingut i tancat al vaixell presó Manuel Arnús, ancorat al port de Tarragona (Tarragonès).  

El maig de 1936, a proposta de la UR, va ser inclòs en la candidatura del Front d'Esquerres per a l'elecció dels compromissaris que havien de triar, amb els diputats a Corts, el nou president de la República Espanyola.  

Després de l'aixecament feixista de juliol de 1936, va ser nomenat membre del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya en representació de la UR, membre del Comitè Central d'Avituallament de la Generalitat de Catalunya i comissari general d'Intendència de l'Exèrcit Popular de l'Est de la República Espanyola.  

Fou partidari de la aliança de la UR amb les organitzacions obreres, especialment amb l'acabat de crear l'estiu de 1936 del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), i finalment, amb altres companys de l'antic BOC no integrats al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), acabà ingressant en el citat partit stalinista català, referent del Partit Comunista d'Espanya (PCE).  

Després de les Jornades de Maig de 1937, el juliol de 1937, durant la Primera Conferència Nacional del PSUC, va ser elegit membre dels seus Comitè Central i Comitè Executiu, i substituí Víctor Colomé en la seva secretaria d'Agricultura.  

Contrari a les col·lectivitzacions autogestionàries, reivindicà la unitat sindical i el reforçament del model del sindicat únic propiciat per la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FSAC).  

Durant la tardor del 1938, formant part d'una delegació del PSUC convidada a participar en els actes commemoratius de l'aniversari de la Revolució d'Octubre de 1937, visità la stalinista Unió Soviètica, i les seves impressions es van publicar en el periòdic Treball, òrgan central del PSUC.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i en 1940 emigrà a Santo Domingo (República Dominicana), per acabar exiliant-se a Cuba.  

En els seus últims anys, ja fora del PSUC, es desequilibrà mentalment (mania depressiva) i visqué gairebé en la indigència i al marge del camp stalinista.  

Josep Torrents Rossell es va suïcidar tallant-se les venes el 18 de setembre de 1943 a l'Hospital Psiquiàtric de Mazorra a Boyeros (l'Havana) on havia estat reclòs.