Fotografia de Jean-Baptiste Regad realitzada per la Prefectura de Châlons-en-Champagne (Mourmelon-le-Grand, 10 de maig de 1903)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 13 de setembre de 1860 neix a Montpelhièr l'anarquista Jean-Baptiste Léon Regard
Entre altres itineraris, a Nimes el maig de 1901 va ser detingut a l'estació ferroviària. Segons la policia, posteriorment marxà cap a Besièrs i "passà a Espanya". Així, passà la frontera del Pirineu Oriental aquell any. En 1902 el localitzaren al departament del Marne
Jean-Baptiste Regad: El 13 de setembre de 1860 neix a Montpelhièr (Erau, Occitània) l'anarquista Jean-Baptiste Léon Regard, conegut sota els pseudònims Colonel i De Vitterville. Els seu pare es deia Jean-Baptiste-Benoît Regad, tinent coronel d'Enginyers l'Exèrcit francès mort durant la guerra francoalemanya de 1870 i conegut com De Vitterville, i la seva mare, Anne-Marie Leclerc. La família vivia a la Maison Castelnau, al número 19 el carrer Durand de Montpelhièr.
Estudià a l'Escola Politècnica i va fer el servei militar al 35 Regiment d'Artilleria a Tunísia.
Un cop rebutjat seguir la carrera militar com el seu pare, es guanyà la vida amb diferents professions (mecànic, serraller, dissenyador, fotògraf, xofer, corredor d'assegurances, comerciant de vins, periodista i algun altre) vagant per l'Hexàgon i patint una trentena de condemnes (violències, ultratges, rebel·lió als agents, furt d'aliments, amenaces escrites, infraccions a la prohibició de residència i altres) durant la seva vida a l'Estat francès, a Suïssa i a Alemanya.
En 1892 va ser empresonat i processat per l'acusació de «fabricació d'explosius», però el seu cas va ser sobresegut i, un cop lliure, es va refugiar a Ginebra (Ginebra, Romandia, Arpitània, Suïssa).
Sota l'acusació d'haver escrit una carta amenaçant un ciutadà de Saint-Claude (Jura, Borgonya - Franc Comtat, Arpitània), va ser extradit de Suïssa i el 5 de juliol de 1892 condemnat a tres mesos de presó.
Poc després, l'11 de juliol d'aquell any, va ser condemnat pel Tribunal d'Apel·lació de Besançon (Doubs, Borgonya - Franc Comtat, Arpitània) a dos anys de presó, 100 francs de multa i 10 anys de prohibició de residència per «amenaces de mort».
Un cop lliure s'instal·là a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), on va ser condemnat a quatre mesos de presó per «temptativa d'estafa».
El gener de 1894, després de viatjar sense bitllet de tren de Marselha a Lió (Liyonès, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània), va ser condemnat per «infracció a la policia ferroviària» i després retornà a Saint-Claude, on l'11 de març d'aquell any va ser detingut amb un pretext banal.
Sota el perill de ser processat, després d'haver escrit des de Marsella una carta d'amenaces a un procurador de Saint-Claude, abandonà la localitat durant un mes per retornar i instal·lar-se a casa de la seva mare, al barri de La Pérouse de Saint-Claude.
El juliol de 1894 va ser detingut a Saint-Claude després d'haver cridat «Visca l'Anarquia!» i inculpat de «crits sediciosos». Escorcollat el seu domicili, se li va trobar el projecte d'un periòdic revolucionari i, segons la policia, «fórmules per a la fabricació d'explosius». Jutjat, el setembre de 1894 va ser condemnat a un mes de presó per «crits sediciosos», però el seu cas per «associació criminal» va ser sobresegut.
El 2 d'agost de 1897 va ser condemnat a dos anys de presó, 300 francs de multa i 10 anys de prohibició de residència per «amenaces de mort sota condició» i a sis mesos de presó suplementaris per «infracció de la prohibició de residència i ultratges a agents».
El 13 de febrer de 1901 va ser alliberat de la presó de Lons-le-Saulnier (Jura, Borgonya - Franc Comtat, Arpitània) i, segons la policia, partí cap a Niça (País Niçard, Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), Marselha i Nimes (Gard, Occitània), on el maig de 1901 va ser detingut sota l'acusació absurda «d'amenaçar de fer saltar pels aires l'estació» ferroviària.
Segons la policia, posteriorment marxà cap a Besièrs (Erau, Occitània) i "passà a Espanya". Així, passà la frontera del Pirineu Oriental.
El gener de 1902 va ser inscrit en diversos registres policíacs d'anarquistes i aquest mateix any el localitzaren al departament del Marne i amb la intenció d'anar a peu a la regió de Dijon (Côte-d'Or, Borgonya - Franc Comtat, Arpitània) i a Lió.
En 1907 circulava per Châlons-en-Champagne (Xampanya, Marne, Gran Est) a la recerca de feina i el 30 d'abril d'aquest any va ser condemnat pel Tribunal d'Arc-lès-Gray (Haute-Saône, Borgonya - Franc Comtat, Arpitània) a tres mesos de presó per «ultratges a un condemnat de la força pública».
El setembre de 1907 va ser detingut a Annecy (Savouè d'Amont, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) sota l'acusació d'intentar atemptat contra la vida de René Viviani, ministre del Treball, durant una festa municipal que havia de presidir.
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada