Jaume Serra

El 26 de setembre de 1915 neix a Alcarràs l'anarquista, lliurepensador i francmaçó Jaume Serra, també anomenat a l'exili francès Jaime i Jacques   

Després de la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració --establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier-- de la Platja d'Argelers de la Marenda i, després, al de Bram. Per contra, el seu germà es rebutjat per les autoritats franceses i empresonat pels franquistes, morin a la presó 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL  

Jaume Serra: El 26 de setembre de 1915 neix a Alcarràs (Segrià, Terres de Ponent) l'anarquista, lliurepensador i francmaçó Jaume Serra, també anomenat a l'exili francès Jaime i Jacques. 

Fill de petits propietaris de pagès i políticament republicans però oposats al col·lectivisme agrari Jaume Serra a principis dels anys trenta del segle passat, quan solament comptava 15 anys, es relaciona amb amics seus que militen a Lleida (Segrià, Terres de Ponent) a les Joventuts Llibertàries, mentre fa d'aprenent en una barberia de la ciutat i estudia els vespres en una escola racionalista, seguidora de la pedagogia de Francesc Ferrer i Guàrdia. 

El juliol de 1936, quan el cop militar franquista, s'incorpora, com a milicià quan passa per Lleida, en la Columna Durruti (que amb la militarització fou la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República espanyola) essent ferit al front d'Aragó, quan combatia en la secció de metralladores, en el braç esquerra. Una bala li travessa el braç esquerra i com ell mateix explica: «Si ella m'hagués travessat el meu ca, jo no estaria aquí per explicar-ho...». 

El 23 de novembre de 1936 és una de les desenes de milers de persones que participen a Barcelona als funerals de Buenaventura Durruti, mort al front de Madrid el 20 de novembre. 

Després de la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració --establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier-- de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) i, després, al de Bram (Auda, Occitània). Per contra, el seu germà es rebutjat al camp i des d'una estació de tren tornat a l'Espanya franquista, empresonat pels franquistes i morin a la presó. 

Jaume Serra rebutja entrar en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) de l'Exèrcit francès per poder sortir del camp de Bram: «Jo ja havia fet tres anys de guerra militaritzat, ja en tenia prou», cosa que possiblement el salvà d'anar a parar en un camp nazi com a apàtrida. Va tenir la sort de trobar l'ajuda d'un pagès dels entorns de Bourges (Chere, Centre - Vall del Loira) que el reclamà per treballar la terra. Aviat se'n va en bicicleta fins a Bordeus (Girona, Nova Aquitània, Occitània) i, a peu, arriba a Marsella (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), on, gràcies a la complicitat d'un funcionar del consolat espanyol, aconsegueix estar documentat legalment i no haver de viure amagat. 

Durant l'Ocupació ajuda com pot a la Resistència. 

Amb l'Alliberació s'instal·la a Ais en Provença (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) on fa de barber pel seu compte anomenant la seva barberia «Le Barbier de Séville», i, després, fa de marxant ambulant amb un camió nomenat «Aix bazar», sobretot als mercats d'Ais i de Gardana (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània). 

Molt actiu en actiu en el grop local Francisco Ferrer de la Libre Pensée, organitzà sobretot amb l'anarquista i geògraf Roland Breton (1931-1916), de nombroses conferències, algunes a cura d'anarquistes com Charles-Auguste Bontemps (1893-1981) o Hélène Hernández (1955). 

És el degà del Centre International de Recherches sur l'Anarchisme (CIRA) de Marselha, amb 104 any d'edat. 

També milita des de l'any 2002 a l'Observatoiredela Laïcité del País d'Ais en Provença. 

Al començament dels anys 1990 fou un dels primers membres de la SCI Les Acrates, fundada per l'anarquista René Bianco a fi d'adquirir un local a Marselha pel Centre International de Recherches sur l'Anarchisme (CIRA) de Marselha. 

Iniciat en la Francmaçoneria pertany, des de 1977, a la Lògia La Chaine d'Union, quan ja residia al barri de Luyes, d'Ais en Provença. 

El 26 de setembre de 2018, Jaume Serra va celebrar el seu 103 aniversari acompanyat pels seus fills, néts i besnéts, segons informà CIRA de Marsella. 

Manté els seus ideals llibertaris de la seva joventut i diu, amb un somriure irònic, segons explica CIRA de Marselha: «L'Anarquia és la més alta expressió de l'ordre, així que en tant no hi haurà l'Anarquia hi ha merder». 

Bibliografia bàsica:  

Note du CIRA Marseille (octubre de 2018); R. D. (20/10/2018) Dictionnaire International des militants anarchistes, Jacques Serra.