Hilario López Sánchez

Necrològica d'Hilario López Sánchez apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 14 de desembre de 1993

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 21 de setembre de 1906 neix a Celeiro (Viveiro, La Mariña Occidental) l'anarquista i anarcosindicalista Hilario López Sánchez 

Militant de la CNT-AIT i de la FAI, quan l'enfonsament del front Nord, col·laborà activament en l'evacuació de civils d'Astúries. I el 21 d'octubre de 1937, ferit en una cama, passà a la costa francesa des de Bañugues (Gozón, cabo de Peñas) a bord del buc Nueva Balbina. Retornà a Península i arribà a Barcelona, on se li donà el comandament d'un vaixell explorador que participà en la defensa marítima del port 

Quan la caiguda de Barcelona, durant el gener de 1939, pogué fugir per mar i arribar a Seta (Erau), essent. tancat als camps de concentració de Besièrs (Erau), de la Platja d'Argelers de la Marenda, d'El Barcarès i de Châteauroux (Indre) 

Hilario López Sánchez: El 21 de setembre de 1906 neix a Celeiro (Viveiro, La Mariña Occidental, Lugo, Galícia) l'anarquista i anarcosindicalista Hilario López Sánchez. El seu pare es deia Manuel López i la seva mare, Dolores Sánchez. Des dels vuit anys es guanyà la vida fent de mariner i de pescador.  

En 1921 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

Instal·lat a Candás (Carreño, Mancomunidad del cabo de Peñas, Astúries), el 6 de juny de 1924 s'afilià al Sindicat del Transport Marítim de la Marina Mercant de la CNT-AIT i en 1926 en els grups anarquistes locals.  

Poc després hagué de fugir cap a Cuba per evitar el servei militar obligatòri, on va romandre tres anys i mig.  

Gràcies a una amnistia, retornà a Astúries.  

En aquests anys aprengué a llegir i a escriure a l'AteneuLlibertari i a través de la lectura adquirí una important cultura de manera autodidacta.  

A Candás conegué Rita Felisa González Fernández, que esdevingué la seva companya per a la resta de la seva vida, i amb qui tindrà quatre criatures: Delfina i Marina, nascudes a Candás, i Jacques i Yves, nascuts a l'exili francès.  

Participà activament en la Revolució Socialista asturiana d'octubre de 1934.  

El 16 de gener de 1936 ingressà en l'Agrupació de Candás de la Federació Anarquista Regional Asturiana de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  

Combaté l'aixecament feixista de juliol de 1936 a Lugones (Siero, Uviéu, Astúries) i a Xixón (Xixón, Astúries) i va lluitar contra el feixisme enquadrat en el «Batalló Víctor Braña», on una companyia sencera estava formada per companys de Candás.  

Quan l'enfonsament del front Nord, col·laborà activament en l'evacuació de civils.  

El 21 d'octubre de 1937, ferit en una cama, passà a la costa francesa des de Bañugues (Gozón, Mancomunidad del cabo de Peñas, Astúries) a bord del buc Nueva Balbina.  

Retornà a Península i arribà a Barcelona, on se li donà el comandament d'un vaixell explorador que participà en la defensa marítima del port i que finalment va ser enfonsat per l'aviació alemanya.  

El juny de 1938 passà, com a mecànic naval, a la Reserva Naval de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

Quan la caiguda de Barcelona, durant el gener de 1939, pogué fugir per mar i arribar a Seta (Erau, Occitània), essent. tancat als camps de concentració de Besièrs (Erau, Occitània), de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), d'El Barcarès (Costa Salanquesa, Vall de l'Aglí, la Salanca, Rosselló) i de Châteauroux (Indre, Centre-Val de Loire).  

Posteriorment s'establí a les poblacions de Rabastens (Tarn, Occitània) i Sench Ale dels Archièrs (Losera, Occitània), on treballà la siderúrgia fins a la seva jubilació i milità en la CNT-AIT en l'Exili.  

Fou un dels fundadors de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Sench Ale dels Archièrs.  

En els últims anys milità en la cenetista Federació Local de Montpelhièr (Erau, Occitània) i després en el Sindicat d'Oficis Varis local de la Regional Exterior de la CNT-AIT.  

L'agost de 1993 visità la militància de Federació Local de la CNT-AIT de Candás.  

Hilario López Sánchez va morir el 27 d'octubre de 1993 al seu domicili de Sench Ale dels Archièrs víctima d'un atac cardíac i va ser incinerat dos dies després a Montpelhièr. El seu germà José López Sánchez també fou militant anarcosindicalista.