El municipi de Santa Pau recordarà amb plaques tres veïns que van estar als camps nazis

El municipi de Santa Pau recordarà amb plaques tres veïns que van estar als camps nazis 

Sospiten que desapareguts de la Guerra Civil van morir víctimes de l'extermini nazi els anys 40 del segle XX 

Els «stolpersteine» estan pensats per recordar i per impactar en les consciències Adequaran un mirador com a espai per a la memòria dels deportats Lluís Masó Subiràs (Santa Pau, 1905 - Mauthausen - Gusen, 1941) Jaume Pujolàs Colobrans (Santa Pau, 1901 - Sant Celoni, 1949) i Miquel Clavaguera Serra (Santa Pau, 1912 - Montoriol, Aspres. Rosselló, 1984). 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Santa Pau (la Garrotxa, comtat de Besalú) 25/09/2020.- Llegim al Diari de Girona que l'Ajuntament de Santa Pau (la Garrotxa, comtat de Besalú) dimecres al vespre va aprovar una moció per a la instal·lació de tres plaques «stolpersteine» en record de Lluís Masó Subiràs (Santa Pau, 1905 - Mauthausen -Gusen,1941) Jaume Pujolàs Colobrans (Santa Pau,1901 - Sant Celoni,1949) i Miquel Clavaguera Serra (Santa Pau, 1912 - Montoriol, Aspres. Rosselló, 1984). 

La moció va ser presentada pel grup municipal Units per Santa Pau, que té majoria absoluta.  

La iniciativa és del grup d'investigació de Memòria Històrica de Santa Pau, encapçalat per l'historiador Albert Planas i la regidora Cristina Capó. 

Les llambordes «stolpersteine» seran col·locades en un espai de memòria que es passarà a denominar mirador o plaça Lluís Masó Subiràs. Segons Cristina Capó, «es tracta de construir un espai de memòria per als represaliats del feixisme; un espai on la mainada de l'escola plantarà una olivera i que ha de servir per rescabalar la memòria dels que van haver de marxar». 

La intenció del grup d'investigació de Memòria Històrica de Santa Pau és fer un acte commemoratiu el dia de la posada dels «stolpersteine». La idea és que hi hagi familiars dels tres homenatjats i també la presència del creador dels «stolpersteine», l'artista alemany Gunter Demnig (Berlín, 1947). Es famós per haver creat el projecte «stolpersteine», que traduït literalment significa pedra de topada. Es tracta de llambordins que sostenen una placa commemorativa amb els noms i les dates de naixement i mort de persones deportades o assassinades pel règim nazi. 

La funció dels «stolpersteine» és recordar les víctimes i alhora impactar els vianants en el record d'un règim que va detenir, perseguir i assassinar milers de persones pel seu origen, nacionalitat o ideologia. Ara, hi ha més de 50.000 «stolpersteine» repartits per Europa, però si es té en compte que les víctimes es compten en milions, hi ha feina per generacions. 

Segons explica Cristina Capó, la idea del projecte «stolpersteine» no solament abasta les persones assassinades. «També hi volem incloure els supervivents, els refugiats i les persones que davant d'un destí de sofriment van optar pel suïcidi».  

Capó defineix els «stolpersteine» com una manera de reunir les famílies i grups de persones separades per la deportació.