Necrològica d'Ángel Aparicio Gil apareguda en el periòdic tolosà CNT del 6 de maig de 1956
El 23 de març de 2016 es publicava que el 23 de març de 1956 morí a París l'anarcosindicalista Ángel Aparicio Gil. I que havia nascut el 1914 a Albalate del Arzobispo. Ara tenim més dades. Que va néixer el 16 de setembre de 1913 a Albalate del Arzobispo --algunes fonts citen Saragossa--.
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 16 de setembre de 1913 neix a Albalate del Arzobispo (Bajo Martín, Terol, Aragó) --algunes fonts citen Saragossa (Saragossa, Aragó)-- l'anarcosindicalista Ángel Aparicio Gil
Quan el cop d'Estat feixista de juliol de 1936, es trobava treballant al balneari de Panticosa i aconseguí passar a territori francès i tornar a entrar a la Península per la frontera del Pirineu Oriental
Durant la guerra realitzà tasques orgàniques de la CNT-AIT i revolucionàries a Puigcerdà, la Seu d'Urgell i Lleida i s'incorporà al front d'Aragó com a comissari d'Intendència de la 121 Brigada Mixta de la 26 Divisió
Després de la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a diversos camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Ángel Aparicio Gil: El 16 de setembre de 1913 neix a Albalate del Arzobispo (Bajo Martín, Terol, Aragó) --algunes fonts citen Saragossa (Saragossa, Aragó)-- l'anarcosindicalista Ángel Aparicio Gil.
De ben jovenet començà a militar en el moviment llibertari a Saragossa i es guanyava la vida com a mosso de cafè, formant part de la Secció de Cambrers de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de la ciutat.
Quan el cop d'Estat feixista de juliol de 1936, es trobava treballant al balneari de Panticosa (Alto Galligo, Osca, Aragó) i aconseguí passar a territori francès i tornar a entrar a la Península per la frontera del Pirineu Oriental i arribà a Barcelona.
Realitzà tasques orgàniques i revolucionàries a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), La Seu d'Urgell (Alt Urgell) i Lleida (Segrià, Terres de Ponent) i s'incorporà al front d'Aragó com a comissari d'Intendència de la 121 Brigada Mixta de la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti»).
Després de la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a diversos camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada