Agapito Martínez González

Necrològica d'Agapito Martínez González apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 4 de gener de 1970

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 20 de setembre de 1911 neix a Covarrubias (Arlanza) l'anarcosindicalista Agapito Martínez González 

Destacat militant de la CNT-AIT a Barcelona, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Agapito Martínez González: El 20 de setembre de 1911 neix a Covarrubias (Arlanza, Burgos, Castella la Vella) l'anarcosindicalista Agapito Martínez González. Orfe de pare quan era molt jove, emigrà a Barcelona amb la seva mare, Margarita González, i les seves germanes, María i Cándida.  

Després d'un temps a la Guàrdia Civil, entrà a fer feina als tallers dels Ferrocarrils del Nord a Barcelona i immediatament s'afilià al Sindicat del Transport de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Ocupà càrrecs de responsabilitat orgànica i el desembre de 1934, quan les deportacions llibertàries, va ser detingut i tancat un temps en un vaixell presó al port de Barcelona, ja que el 13 de desembre de 1934 va ser detingut a Barcelona, juntament amb els confederals Ramón Mulero Martínez i Víctor Muela Íñiguez, per assistir a una reunió del cenetista Ple de la Federació Local dels Sindicats Únics. 

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 participà en les lluites de carrer i durant la revolució col·lectivista autogestionària fou responsable per la CNT-AIT d'un casal d'ancians a Barcelona.  

El 23 de gener de 1937 s'uní civilment amb Josefa Torres Alorda i el novembre d'aquell any s'integrà com a soldat al front en un servei d'ambulàncies dels Serveis de Rereguarda i Transport de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

S'establí a la zona de Bègles (Gironda, Nova Aquitània, Occitània). Fins a 1941 la seva companya i la seva filla Rosa no es pogueren reunir-se amb ell.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on treballà als tallers aeronàutics i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili i en la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària en l'Exili (FNIF).  

En 1947 assistí amb caràcter informatiu, en nom del Comitè Departamental de l'Alta Garona, al Segon Congrés del Moviment Llibertari Espanyol-CNT (MLE-CNT) que se celebrà a Tolosa de Llenguadoc i aquest mateix any passà a viure a Ròcacerièra (Alta Garona, Occitània) i a treballar a l'empresa de construcció metàl·lica «J. Rigaud et Fils» de Sant Somplesi (Tarn, Occitània).  

El 20 de desembre de 1962, alguns mesos després de la defunció de la seva companya --el 8 de febrer de 1962--, patí un greu accident laboral i, després d'un temps ingressat a l'Hospital Purpan de Tolosa de Llenguadoc, sortí amb una incapacitat del 70%.  

Agapito Martínez González va morir el 20 de setembre, el dia del seu aniversari, de 1969 a Tolosa de Llenguadoc).