Vittorio Órtore

Vittorio Órtore

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST  

El 2 d'agost de 1904 neix a Pont-Canavese (Torino) l'anarquista i lluitador antifeixista Vittorio Órtore 

El setembre de 1936 va ser alliberat i marxà cap a Bèlgica, on residia la seva germana major Rosa, també anarquista i refugiada: però 7 de novembre, amb altres companys que residien a la capital belga (Marcello Bianconi, Ugo Guadagnini, Cesare Teofoli i altres anarquistes), deixà Brussel·les i marxà com a voluntari en direcció a Barcelona per Perpinyà com a voluntari a fer costat la revolució col·lectivista autogestionària. A Barcelona s'allistà, com també Ugo Guadagnini. en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso». El 8 d'abril de 1937 morí en combat en l'assalt al castell de Becha durant la batalla del Carrascal de Chimillas 

Vittorio Órtore: El 2 d'agost de 1904 neix a Pont-Canavese (Torino, Piemont) l'anarquista i lluitador antifeixista Vittorio Órtore. El seu pare es deia Giuseppe Órtore i la seva mare, Teresa Betassa.  

Obrer mecànic torner, començà a militar de molt jove en la Unió Anarquista del Piemont.  

Durant la Gran Guerra participà activament en l'aixecament revolucionari obrer de Torino (Torino, Piemont) i per aquest motiu va ser buscat per la policia.  

Durant el Biennio Rosso (Bienni Roig), entre els anys 1919 i 1920, destacà en el moviment d'ocupació de fàbriques.  

En 1920 va ser detingut, jutjat i condemnat a set mesos de reclusió.  

L'any següent fugí clandestinament a l'hexàgon francès.  

El 3 de setembre de 1926 va ser detingut a París (Illa de França), amb el també anarquista Giovanni Milani, i acusat de nombrosos desvalisaments de caixes fortes comesos durant mesos a Sèvres, Meudon i Ville-d'Avray, al departament d'Hauts-de-Seine (Illa de França).  

En 1928 l'Audiència de Versalles (Tribunal Departamental de Seine i Oise) el condemnà a 10 anys de reclusió per «robatori a mà armada» després d'haver reconegut que formava part d'una banda anarquista de perforadors de caixes fortes (Ewrice Blascovich, Catano Anzonini, Gennaro d'Onofrio, François Fissore, Carlo Antonielli, Giovanni Milani i Arnaldo Cassini).  

Durant el seu empresonament es dedicà a l'estudi i a l'escriptura, deixant un llibre inèdit (La Chiesa cattolica e la civiltà occidentale) a hores d'ara desaparegut.  

El setembre de 1936 va ser alliberat i marxà cap a Bèlgica, on residia la seva germana major Rosa, també anarquista i refugiada: però 7 de novembre, amb altres companys que residien a la capital belga (Marcello Bianconi, Ugo Guadagnini, Cesare Teofoli i altres anarquistes), deixà Brussel·les i marxà com a voluntari en direcció a Barcelona per Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló) com a voluntari a fer costat la revolució col·lectivista autogestionària. A Barcelona s'allistà, com també Ugo Guadagnini. en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso».  

Des del front d'Aragó envià diversos articles a L'Adunata dei Refrattari, de Nova York (Nova York, EUA); a Guerra di Classe, de Barcelona; i a Il Risveglio, de Ginebra (Romandia, Arpitània, Suïssa).  

També al front va escriure l'assaig 7.1.37, Monte FAI. Fatti e critiche.  

Mantingué correspondència amb Camillo Berneri.  

Vittorio Órtore va ser abatut el 8 d'abril de 1937 en l'assalt al castell de Becha durant la batalla del Carrascal de Chimillas (Plana de Uesca, Osca, Aragó).  

L'anarquista Camillo Sartoris envià des de Bèlgica un subsidi a la seva família a Itàlia, però aquest va ser confiscat per les autoritats feixistes.