SOS Costa Brava intensificarà ara la pressió als ajuntaments per a ''salvar els retalls de litoral''
Se centrarà en Palafrugell, Platja d'Aro, Palamós, Begur, el Port de la Selva, Llançà i Cadaqués
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Pals (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) 04/08/2020.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, SOS Costa Brava va néixer fa dos anys a Pals (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona). I per passar balanç, avui els membres de la plataforma han tornat al municipi. Ho han fet també per reivindicar que l'entitat segueix "ben viva", i que allà on no han arribat ni la moratòria ni el Pla Director de revisió de sòls no sostenibles, la plataforma SOS Costa Brava hi serà "per evitar que l'urbanisme trinxi el litoral".
Diferents membres de les entitats adherides a la plataforma han desplegat pancartes davant les antigues instal·lacions de Ràdio Liberty a la Platja de Pals. L'objectiu: reclamar al Govern de la Generalitat de Catalunya que acati la resolució de la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya, que l'insta a aturar la licitació dels terrenys --on la Fundació Mar vol fer-hi el projecte Aquam-- i sigui el Govern de la Generalitat qui en lideri la recuperació.
Els terrenys de l'antiga Ràdio Liberty ocupen 33 hectàrees. Porten ja quinze anys abandonats, d'ençà que es van fer volar les antenes que havien format part de l'estampa de la Platja de Pals. "Ara allò que cal és passar a l'acció; és el moment de fer petites inversions per recuperar l'ecosistema i integrar-lo al Parc Natural del Montgrí" i del Baix Ter, afirma el portaveu de Salvem la Platja de Pals, Lluís Sanz.
Diferents membres de les entitats adherides a la plataforma han desplegat pancartes davant les antigues instal·lacions de Ràdio Liberty de Pals. L'objectiu: reclamar a la Generalitat que acati la resolució de la Comissió de Territori del Parlament, que l'insta a aturar la licitació dels terrenys --on la Fundació Mar vol fer-hi el projecte Aquam-- i sigui el Govern de la Generalitat qui en lideri la recuperació.
El "coronavirus" de la Costa Brava
Ara, SOS Costa Brava fa un gir en la seva estratègia. I després de "fer campanya" davant la Generalitat, ara la plataforma intensificarà la pressió damunt els 22 ajuntaments del litoral gironí "per salvar els darrers retalls de boscos i pinedes de primera línia de mar". L'entitat defineix el planejament urbanístic vigent com "el veritable coronavirus" de la Costa Brava, i per això reclamarà als ajuntaments que, allà on hi ha zones verdes amenaçades, els plans d'urbanització canviïn.
En especial, SOS Costa Brava vol incidir damunt tres dels cinc municipis que han quedat fora del Pla Director i que per a la plataforma no tenen "cap mena de sensibilitat ambiental". Són Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona), Platja d'Aro (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) i Palamós (Gavarres mar, Baix Empordà, comtat de Girona). Eduard de Ribot, de fet, ha arribat a definir aquest últim consistori "d'autista" i li ha retret haver tirat endavant modificacions de planejament en ple estat d'alarma per la pandèmia.
Entre d'altres, en aquests municipis, SOS Costa Brava vol aturar projectes com que preveu construir dotze xalets i dos blocs d'apartaments "al darrer pulmó" de la Fosca de Palamós, el que contempla aixecar fins a 400 habitatges a la zona de la desembocadura del Ridaura de Platja d'Aro o els de la riera de Santa Maria del Llor a Tamariu i la muntanya de Sant Sebastià a Llafranc. Aquests últims, tots dos a Palafrugell.
Begur, el Port de la Selva, Llançà i Cadaqués
Però més enllà d'això, la plataforma ecologista també continuarà incidint damunt aquells municipis que sí que formen part del pla, però on De Ribot sosté que "cal actuar" de manera "urgent" per evitar que es desenvolupin potencials sectors urbanitzables. "Són aquells on el Pla Director s'ha demostrat clarament insuficient, i que tenen terrenys espectaculars per protegir", concreta l'advocat.
I aquí, esmenta específicament els sectors de Montcal a Begur (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona), la franja de litoral entre el Port de la Selva (Cap de Creus/Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) i Llançà (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada) o la cala d'Es Calders i s'Oliguera a Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada).
En paral·lel, al llarg d'aquest tercer any, la plataforma també engegarà una campanya perquè es recuperin els camins de ronda per a l'ús públic. I que aquells que es trobin en mal estat, es regenerin amb "respecte per les seves condicions naturals".
Jornada sobre el Conservatori del Litoral
Aprofitant el balanç d'aquests dos últims anys, SOS Costa Brava també ha anunciat aquest matí que el 28 de setembre celebrarà la Jornada sobre el Conservatori del Litoral que la pandèmia va obligar a ajornar. Es farà durant tot el dia a Cervera de la Marenda (Albera marítima, Costa Vermella, Rosselló, comtat de Peralada).
L'entitat veu un pas endavant que la creació d'aquest organisme, que ha d'adquirir sòl per preservar-lo, s'hagi inclòs dins la Llei de Protecció i Ordenació del Litoral (aprovada a finals de juliol pel Parlament de Catalunya). La Generalitat, segons recull l'articulat de la llei, té un any per crear-lo. SOS Costa Brava reclama, però, que el nou organisme es financi amb l'aportació del 50% de la taxa turística dels municipis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada