Juan Ángel Verde Odón

Juan Ángel Verde Odón

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 4 d'agost de 1904 neix a Almansa l'anarquista i anarcosindicalista Juan Ángel Verde Odón 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental, se'n va anar a París i mesos després es pogué exiliar a Panamà 

Juan Ángel Verde Odón: El 4 d'agost de 1904 neix a Almansa (Corredor de Almansa, Monte Ibérico - Corredor de Almansa, Albacete,), encara que alguns diuen que havia nascut a Guadalajara (La Alcarría, Castella la Nova) o a Itàlia, l'anarquista i anarcosindicalista Juan Ángel Verde Odón, conegut com Juan Verde, El Argentiono o El Loquito Lindo. Juan Verde, segons alguns era un pseudònim que esdevingué nom legal.  

Quan era molt jove emigrà a Buenos Aires (Ciutat Autònoma de Buenos Aires, Rio Plata, Argentina). En aquesta ciutat s'enfrontà a l'antiorganizacionisme de Severino Di Giovanni i del seu grup i va repudiar l'assassinat d'Emilio López Arango.  

Home d'acció, encapçalà la secretaria dels Grups de Defensa de Rosario (Santa Fe, Argentina).  

En 1930, arran del cop militar del general José Félix Uriburu, s'establí a Barcelona, on treballà de paleta i s'afilià al Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Durant el «Bienni Negre» republicà (1933-1935) s'integrà en els Grups de Defensa Confederal (GDC) de Barcelona, i va ser nomenat secretari dels GDC de la Federació Local de Barcelona.  

En 1936 fou administrador de Solidaridad Obrera.  

Participà activament en les «Jornades de Maig» de 1937.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental, se'n va anar a París (Illa de França) i mesos després es pogué exiliar a Panamà, on treballà en la construcció, arribant a ser mestre d'obres.  

Cap a finals de 1940 passà, amb la seva companya i les seves filles, a Veneçuela.  

A Caracas fundà amb altres companys, com ara Pedro Beltrán Guells, Pere Bargalló Cervelló, Francisco Escamilla Vera, Tomás Germinal Gracia Ibars (Víctor García), Josep Xena Torrent i altres --alguns membres de la Confederació de Treballadors de Veneçuela (CTV)-- el «Centro Cultural y de Estudios Sociales», al número 8 de l'avinguda Alameda del barri de San Bernardino de Caracas, que tenia biblioteca, sala de cinema i un centre excursionista.  

Formà part de Solidaritat Internacional Antifeixista de Veneçuela (SIA), al voltant de la «Casa España», i entre 1959 i febrer de 1978 dirigí, amb Vicente Sierra Ruiz, Solidaridad Internacional Antifascista de Venezuela. Boletín de Información.  

En 1959 formà part del Grup Llibertari «Errico Malatesta» i edità, amb Pablo Benaiges, Juan Cazorla Pedrero (Tom Mix), Alberto Espiés Sanz, Eusebio Larruy, Francisco Portela, Vicente Sierra Ruiz i altres llibertaris contraris al col·laboracionisme amb la República Espanyola en l'Exili del sector de José Expósito Leiva i el projecte de Partit Llibertari (PL), el periòdic Simiente Libertaria. Órgano del Grupo Libertario «Errico Malatesta» (1959-1961), el qual dirigí i que s'oposà a la reunificació de la CNT.  

En 1963 fou secretari de Propaganda dels Grups de Defensa Confederals (GDC) veneçolans i fou responsable del seu Boletín de los Grupos Confederales (1969-1978).  

En aquests anys treballà com a corrector d'impremta en la revista Momento, on col·laborà amb molts de pseudònims, i s'afilià al Sindicat d'Arts Gràfiques de la CNT.  

Membre de la Federació Obrera Regional Veneçolana (FORVE), adherida a l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), entre 1969 i 1978 s'encarregà del Boletín AIT, arribant clandestinament un paquet d'aquesta publicació a Catalunya per la xarxa transpirinenca durant el franquisme tardà i que era distribuït.  

Formà, amb Floreal Castilla (aleshores habitual col·laborador del setmanari cenetista Espoir), segons uns, i amb Josep Xena Torrent i Francisco Portela, segons un altres, un grup d'afinitat.  

Trobem textos seus en diferents publicacions llibertàries, com ara Ação Direta, Boletín AIT, Boletín de los Grupos Confederales, Simiente Libertaria i algunes més.  

Juan Ángel Verde Odón va morir el 5 de febrer de 1995 a Caracas.