Nord-est Llibertari: Ignasi Aligué Soler

dijous, 13 d’agost del 2020

Ignasi Aligué Soler

Els condemnats en el consell de guerra del 6 de febrer de 1952 a mort foren afusellats el 14 de març

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

Ignasi Aligué Soler: El 13 d'agost de 1943 es condemnat en consell de guerra sumaríssim a l'anarquista i anarcosindicalista Ignasi Aligué Soler, fuster, de 55 anys, nascut a Manlleu (Plana de Vic, Osona) en 1895. Sortí en llibertat condicional, després d'una reducció de condemna en 1944.

Durant el franquisme, a més de resistent anarquista en la lluita armada antifeixista, fou membre d'un clandestí Comitè Regional de Catalunya de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT),

Actuà d'enllaç de la guerrilla anarquista urbana de Catalunya entre la ciutat de Barcelona i àrea metropolitana i Sabadell (Vallès Occidental). Durant la primavera de 1950 ajudà la guerrilla de Josep Lluís Facerias. Va ser detingut a primers de maig de 1950 i segons el diari La Vanguardia Española (Barcelona, 14 de maig de 1950), segons una nota policial franquista quan ja estava tancat a la presó Model de Barcelona, feia d'enllaç entre Barcelona i Sabadell de la guerrilla urbana llibertària i guardava d'amagat armes de la resistència, confeccionava i facilitava als resistents documentació falsificada, encara que la Brigada Político-Social de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona solament va aportar contra ell i com a prova judicial una maleta amb propaganda llibertària i dues pistoles que es deia que tenia amagades. Sotmès de nou a consell de guerra sumaríssim, en la causa número 658-IV-49, agrupada contra trenta militants llibertaris, el 6 de febrer de 1952, fou sentenciat el 7 de febrer a 12 anys i un dia, essent confirmada pel capità general de la regió militar.

Purgà la sentència franquista en diferents penals fins que sortí en llibertat condicional de la presó geriàtric de Màlaga (Costa del Sol/Metropolitana de Màlaga, Màlaga, Andalusia) el 6 de juliol de 1958, quan ja comptava 63 anys i tenia problemes de salut,

Desconeixem més dades posteriors a la de la seva sortida en llibertat el juliol de 1958. Tampoc, el dia i el mes de 1895 en que va néixer a Manlleu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...