Nord-est Llibertari: Es manté la Festa Major a Castell - Platja d’Aro, com també a Torroella de Montgrí i l’Estartit, mentre que la xifra de casos de covid-19 i la velocitat de propagació pugen al Baix Empordà

divendres, 7 d’agost del 2020

Es manté la Festa Major a Castell - Platja d’Aro, com també a Torroella de Montgrí i l’Estartit, mentre que la xifra de casos de covid-19 i la velocitat de propagació pugen al Baix Empordà

Es manté la Festa Major a Castell - Platja d'Aro, com també a Torroella de Montgrí i l'Estartit, mentre que la xifra de casos de covid-19 i la velocitat de propagació pugen al Baix Empordà

L'Ajuntament de Castell - Platja d'Aro celebra del 12 al 16 d'agost la seva Festa Major 2020, amb una vintena d'activitats adaptades a les circumstàncies actuals: totes són gratuïtes, a l'aire lliure i tenen l'aforament limitat o bé cal recollir l'entrada prèviament

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Castell - Platja d'Aro (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) 07/0872020.- Es manté la Festa Major a Castell - Platja d'Aro (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona), com també a Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries), mentre que la xifra de casos de covid-19 i la velocitat de propagació pugen al Baix Empordà.

Així, segons Ràdio Capital el municipi de Castell - Platja d'Aro celebra del 12 al 16 d'agost la seva Festa Major 2020, amb una vintena d'activitats adaptades a les circumstàncies actuals: totes són gratuïtes, a l'aire lliure i tenen l'aforament limitat o bé cal recollir l'entrada prèviament.

L'agenda d'actes ofereix una proposta que té la voluntat d'esdevenir atractiva per a tots els públics i totes les edats, on la música i l'animació infantil i familiar són les grans protagonistes de la programació dissenyada per l'Ajuntament de Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...