Nord-est Llibertari: El Ministeri de Treball anul·la per frau l'ERTO de Ryanair que afectava els treballadors readmesos a Girona

dilluns, 10 d’agost del 2020

El Ministeri de Treball anul·la per frau l'ERTO de Ryanair que afectava els treballadors readmesos a Girona

El Ministeri de Treball anul·la per frau l'ERTO de Ryanair que afectava els treballadors readmesos a Girona

La resolució estima el recurs del sindicat USOC

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vilobí d'Onyar (la Selva, comtat de Girona) 10/08/2020.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la resolució del Ministeri de Treball considera que es tracta d'un "frau de llei". "Aquest frau l'estaria cometent l'empresa al comunicar la readmissió dels treballadors només als efectes de què els acomiadats puguin resultar inclosos en les regulacions temporals d'ocupació ja autoritzades", és a dir, en el primer ERTO del 19 de març per al conjunt de treballadors al Regne d'Espanya.

Segons un comunicat de la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC), queda provat com a fraudulent l'intent de Ryanair "d'estalviar-se" els salaris d'aquesta part de la plantilla a qui havia acomiadat i que se'n fes càrrec l'administració a través del mecanisme excepcional establert pel coronavirus-19.

L'aerolínia havia no només de readmetre els treballadors sinó fer-ho amb caràcter retroactiu al 8 de gener i pagar els salaris corresponents. "Deixa claríssim que existeix una evident mala fe i intent de frau", diu el secretari general d'USOC a Ryanair, Gustavo Silva.

"El que fa l'empresa, abans de donar compliment a la sentència mitjançant la readmissió dels treballadors amb efectes retroactius des de la data del seu acomiadament i amb el pagament dels salaris (de tramitació) deguts, és incloure'ls 'indirectament'" en el primer ERTO, amb un de nou, "com si aquest fos una mera prolongació dels efectes suspensius de la força major estimada en l'anterior", diu la resolució.

Això, segons Silva, mostra de forma "clara" que es va córrer més "per intentar aquest frau que per complir amb la sentència". "Com ja vam denunciar en el seu moment, no va començar a donar-nos d'alta a la Seguretat Social de nou fins a principis de juny", remarca. La resolució no admet recurs administratiu i, en cas que Ryanair ho vulgui recórrer, haurà de ser a l'Audiència Nacional del Regne.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...