Charles Fernand Marchal

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 2 d'agost de 1886 neix a Reims (Xampanya-Ardenes) l'anarquista i anarcosindicalista Charles Fernand Marchal 

El juliol de 1936, quan esclata la Guerra Civil, mobilitzà tota la seva energia des del Comité anarcho-syndicaliste pour la défense et la la libération du prolétariat espagnol, que es constituí l'agost de 1936 i que aplegava l'UA, la FAF i la CGT-SR. I amb Julien François Gabriel Toublet, conegut com Jean Thersant, fou un dels responsables del reclutament de voluntaris de la CGT-SR per a la guerra de la República espanyola,  encarregant-se junt a Marchal de coordinar la compra i subministrament d'armes per a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), a més de assegurar des de la Catalunya Nord el transport de fons cap al Principat de Catalunya pel Pirineu Oriental, i per aquest motiu viatjà en missió a Barcelona, igual que Toublet 

Charles Fernand Marchal: El 2 d'agost de 1886 neix a Reims (Xampanya-Ardenes) l'anarcosindicalista Charles Fernand Marchal. El seu pare era ebenista.  

Charles Marchal en 1927 era el secretari de l'UnionRégionale parisienne de la CGT-SR. Aquesta primera Unió Regional, en la que la seva comissió executiva comptava també amb Pecastaing i Soulat, aleshores aplegava 17 sindicats.  

En 1928 era el secretari del grup parisenc de l'Association des Fédéralistes Anarchistes (AFA), qui s'havia creat a l'entorn de Sébastien Faure per militants que refusaven els nous estatuts plataformistes adoptats per l'Union Anarchiste Communiste (UAC),  devinguda Union Anarchiste Communiste Révolutionnaire (UACR) durant el congrés celebrat a París (Illa de França) entre el 30 d'octubre i el 1er de novembre de 1927.  

Col·laborà en aquest temps a butlletí de l'AFA, Le Trait d'union libertaire (Paris, 4 números i un suplement de gener - abril de 1928), del qual el gerent era Sébastien Faure. 

L'abril de 1928, durant les eleccions legislatives, fou candidat abstencionista pel XIè arrondissement de París. 

Marchal participà en nom dels Groupes d'Action Libertaire al congrés de l'UACR dels dies 20-21 de maig 1934 (congrés de París, dit de la unificació), essent elegit membre de la comissió administrativa de l'UA com també de la redacció de Le Libertaire.  

En 1935 el seu domicili, 45 rue du Chemin de fer prolongé, a Bondy (Seine-Saint-Denis, Illa de França), figurava en el llistat de verificació de domicilis d'anarquistes de la region parisenca. 

En 1936 era el secretari del Groupe Anarchiste Indépendant du 20è arrondissement de París, que s'adherí al cap de poc a la Fédération Anarchiste de Langue Française (FAF), organització que rivalitzava amb l'UA, que es fundà l'octubre de 1936. Aleshores estava domiciliat al 89 rue d'Angoulême, en l'11è arrondissement de París. 

El juliol de 1936, quan esclata la Guerra Civil, mobilitzà tota la seva energia des del Comité anarcho-syndicaliste pour la défense et la la libération du prolétariat espagnol, que es constituí l'agost de 1936 i que aplegava l'UA, la FAF i la CGT-SR. 

Aleshores, amb Julien François Gabriel Toublet, conegut com Jean Thersant, fou un dels responsables del reclutament de voluntaris de la CGT-SR per a la guerra de la República espanyola,  encarregant-se junt a Marchal de coordinar la compra i subministrament d'armes per a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), a més de assegurar des de la Catalunya Nord el transport de fons cap al Principat de Catalunya pel Pirineu Oriental, i per aquest motiu viatjà en missió a Barcelona, igual que Toublet. 

En la mateixa època fou un dels administradors del periòdic L'Espagne Antifasciste (Barcelona - París, del 22 d'agost de 1936 fins al 8 de gener de 1937). També, amb F. Planche, fou l'administrador de la nova sèrie del periòdic Terre Libre (Paris -Billancourt, 14 números des de febrer de 1936 a setembre de 1937), que comptà com a gerent Jean Dupoux i, després, Armand Baudon, essent l'òrgan de la FAF. Tot seguit, aquest periòdic s'edità a Nimes (Gard, Occitània), a partir de setembre de 1937 fins el juny de 1939, dirigit per A. Prudhommeaux. Marchal hi continuà col·laborant-hi.  

Durant l'Ocupació alemanya en un raport de la policia francesa, datat el 20 de març de 1941, que tractava dels anarquistes, l'acusaven d'allotjar militants sense papers i "de viure del furt", ell que tenia l'ofici de paleta. 

Quan l'Alliberament, Charles Marchal s'establí al núm. 8 de l'Avinguda Jean Aicard (11è arr. de París) i pertanyia junt amb un dels seus fills, en Fernand, a la secció juridica de la 2ona Unió Regional (la de París) de la CNTF.  

En 1950 el seu domicili encara figurava en el llistat d'anarquistes a ser  vigilats per la policia. També era un propagandista de l'esperanto.   

Durant el congrés del SUB, celebrat la tardor de 1949, en tant que paleta fou elegit secretari del buró. Maurice Arrondel en fou escollit tresorer. Charles Marchal es casà a l'edat de 71 anys.  

Charles Fernand Marchal morí a París el 18 de juny de 1961. 

Dades extretes: APpo cartons 49 & 50/Etat civil = Notice de J. Maitron in «Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier… »./S. Jospin «La CGTSR… »/ Notes D. Dupuy/APpo BA 1899 (raport del 20 març de 1941) & BA 1900, 211 W2 /R. Bianco « Un siècle de presse… »./Le Combat Syndicaliste, anys 1949-1950 / Le Monde Libertaire, núm. 72, juliol-agost de 1961/ CAC Fontainebleau 200 10216/170/La Voix Libertaire, Paris, any 1928/ Dictionnaire des militants anarchistes. Per R. D. (09/11/2019).