TPFerro reclama 700 milions a l'Estat francès i a l'espanyol pel túnel del coll de Panissars
La unió temporal d'empreses d'ACS (Florentino Pérez) i Eiffage, constituïda per construir i explotar aquest tram de l'AVE, va suspendre pagaments l'any 2015 i es troba en liquidació des de 2016
Culpa ambdós Estats dels pocs trens, tant de passatgers com de mercaderies, que utilitzen la infraestructura
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) 16/07/2020.- Llegim al Diari de Girona que TPFerro, l'empresa conjunta d'ACS --de Florentino Pérez-- i la multinacional francesa Eiffage, que va ser creada l'any 2003 per construir i explotar el tram ferroviari del túnel del Coll de Panissars (La Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada), ha presentat una demanda en la qual exigeix 700 milions d'euros als governs del Regne d'Espanya i de la República francesa. Segons va publicar ahir el diari La Vanguardia, la concessionària culpa ambdós Estats del fracàs de la companyia, que va suspendre pagaments el 2015 i que es troba en liquidació des de finals de 2016 --moment en què va haver de ser «rescatada» pels dos Estats veïns--, després que el túnel no hagi complert les expectatives previstes ni pel que fa al nombre de viatgers transportats ni de mercaderies.
Segons fonts coneixedores del procediment, la demanda s'hauria presentat davant del Tribunal Arbitral de Ginebra (Ginebra, Romandia, Arpitània, Suïssa) que s'acaba de constituir per resoldre, tal com estava pactat en el contracte, els enfrontaments entre les dues parts. La demanda està signada pel despatx dels EUA Quinn Emanuel Urquhart & Sullivan.
Els 700 milions d'euros que exigeix la concessionària corresponen a la suma dels 450 milions pendents de recuperar per les inversions realitzades i que els estats suposadament no haurien pagat, més 250 milions més per danys i perjudicis derivats de la finalització de la concessió l'any 2016, gairebé 40 anys del previst.
El principal argument de TPFerro és que els dos Estats van fallar en el seu compromís de garantir tràfic a la via, que va patir diversos anys de retard a l'hora de construir-s'hi i que la seva posada en funcionament parcial, l'any 2012 -en plena crisi-, va comportar molt pocs trens de passatgers i gairebé inexistents de mercaderies. Des de llavors, la situació no ha millorat gaire. Davant d'això, TPFerro argumenta que la falta de trànsit li va impedir aconseguir prou ingressos tant per ser rendible com per poder pagar les inversions realitzades. Aquests són, almenys, els motius que va al·legar l'empresa per presentar el concurs de creditors i que ara serveixen com a base per presentar la reclamació contra els dos estats, que arriba tres anys després d'haver anunciat la seva intenció que comencés el procés arbitral.
El Ministeri de Foment, en canvi, considera que la liquidació del contracte imposa a TPFerro l'obligació de pagar als dos estats la liquidació d'uns 75 milions d'euros. D'aquesta manera, tant el Regne d'Espanya com la República francesa reclamaran aquesta quantitat a la concessionària en l'escrit que tenien temps fins ahir de presentar al tribunal arbitral. Més enllà d'això, el Govern espanyol afirma que la confidencialitat del procés d'arbitratge els obliga mantenir prudència sobre l'assumpte.
Via infrautilitzada
En aquests moments, els 44,4 quilòmetres de via ferroviària entre Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) i Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) --inclosos els 8,3 quilòmetres de túnel que travessa el Pirineu Oriental-- porten quatre anys sota gestió pública, després que l'Estat francès i l'espanyol creessin una societat per gestionar-ho després que TPFerro entrés en fallida. En aquests moments, però, el tràfic de trens encara segueix essent molt més baix del previst.
L'arbitratge, que es va demanar l'any 2017, arriba just cinc anys després que TPFerro presentés concurs de creditors amb un deute que ascendia als 460 milions d'euros. Si la demanda de la companyia prospera, els diners que n'obtinguin seran per pagar els deutes, de manera que ni els bancs ni els accionistes en rebran res.
Els quatre àrbitres designats --dos per part dels Estats, un per part de la concessionària i un altre de pactat per les dues parts-- començaran de forma immediata el procediment arbitral i fixaran tant el calendari com els criteris per a la presentació dels documents requerits, així com els informes pericials i les propostes de declaracions testificals per a la vista oral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada