Quan les Joventuts Hitlerianes estiuejaven a Can Cases de Sant Feliu de Guíxols
L'historiador ganxó Francesc Xavier Bosch publica «Sant Feliu a l'Ombra del III Reich», que s'ha de presentar el 25 de juliol, on parla de l'impacte de la Guerra Civil i la postguerra a la localitat i de les relacions dels seus habitants amb els alemanys nacionalsocialistes
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) 20/07/2020.- Llegim al Diari de Girona que a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona), són molts els que coneixen l'existència d'un xalet noucentista dissenyat per l'arquitecte gironí Rafael Masó a tocar el camí de ronda de s'Agaró. Per contra, són pocs els que saben que la casa, coneguda com Can Cases, va ser durant anys la residència d'estiueig, campaments, trobades i nits de festa i ball de les Joventuts Hitlerianes de l'Alemanya nazi.
Aquesta és només una de les moltes aportacions històriques que l'historiador ganxó Francesc Xavier Bosch comparteix en el seu nou llibre Sant Feliu de Guíxols a l'ombra del III Reich, que es vol presentar oficialment el 25 de juliol a la sala Abat Penelles del monestir ganxó, sempre que no es decideixi fer-ho a l'aire lliure a causa del covid-19, com ja fa setmanes que fan moltes llibreries catalanes.
Al llarg de 80 pàgines, l'autor fa un repàs exhaustiu i curós de l'impacte de la Guerra Civil i la postguerra al municipi de Guíxols i de les relacions dels seus habitants amb els veïns alemanys afiliats al Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (Nationalsozialistische Deutsche Arbeiter Partei, NSDAP). «He volgut fer una història local aportant informació externa», remarca Bosch sobre la seva obra.
Articulada sota quatre línies argumentals, el recorregut històric traçat per l'autor s'inicia amb l'esclat de la Guerra Civil en 1936 i, després, l'arribada de l'exèrcit franquista a Sant Feliu de Guíxols i als pobles del voltant. «Explico els bombardejos per mar i aire dels italians i els alemanys i les morts i les destruccions que va patir el poble i la seva població», relata Bosch.
Seguint un ordre cronològic, el llibre continua desgranant les conseqüències de la Guerra Civil i la implantació del franquisme en aquesta localitat a través de fotografies de l'època, reculls de premsa o testimonis en primera persona que per en Bosch van resultar clau per poder completar l'obra.
L'alemany de la fàbrica de suro
És però en la tercera i en la quarta línia argumental del llibre on es troben els aspectes més sorprenents i poc coneguts del passat de Sant Feliu de Guíxols i de la relació que va tenir la seva població amb els alemanys de Can Cases. També com aquesta casa va esdevenir un lloc del «Hogar Auxilio Social Alemán». «En un diari de Canàries vaig trobar una notícia en la qual s'explicava que aquesta casa de Sant Feliu de Guíxols substituïa la que hi havia a Comillas, a Cantàbria, que va quedar destruïda per un temporal», relata l'escriptor, qui afegeix que el punt de contacte entre uns i altres hauria estat l'esposa d'un dels fills de la família Cases. «Segons sembla era el tipus de casa que buscaven els alemanys perquè estava aïllada i és d'estil alpí», detalla. De fet, la fotografia que apareix a la portada del llibre i en la qual un grup de gent està rendint tribut a la bandera nazi està feta en el jardí de la casa.
Instaurat aquest punt de trobada, en el llibre, Bosch narra com els alemanys nacionalsocialistes i les Joventuts Hitlerianes venien a passar les vacances i a fer campaments al municipi, i com aquest xalet es va convertir en un espai de festes i balls en els quals també participaven joves ganxons. El nexe entre uns i altres era Richard Schenke --conegut com a Ricardo--, un alemany afincat a Sant Feliu de Guíxols, la vida del qual --segons l'autor-- és també la part més inèdita i destacable del llibre. «Aquest senyor treballava de comptable en una fàbrica de suro del poble i quan va esclatar la Guerra Civil va tornar a Alemanya, on el 1941 es va afiliar al Partit Nacionalsocialista», avança l'autor, qui assenyala que quan va tornar a Sant Feliu de Guíxols feia classes d'alemany gratuïtament als fills dels seus companys de la fàbrica. «Els nois li demanaven permís per anar a les festes i balls que les joventuts hitlerianes organitzaven a Can Cases. Allà hi havia noies que eren més liberals que les del poble», avança Bosch sobre aquesta quarta línia argumental de l'obra.
Un llibre en el qual ha treballat durant cinc anys de manera intermitent i pel qual ha consultat arxius locals com el de Girona o Sant Feliu de Guíxols; nacionals com l'Intermedi de Barcelona o l'AGA de Madrid; i internacionals com alguns dels Estats Units o l'Arxiu Federal d'Alemanya a Berlín.
Sant Feliu de Guíxols a l'ombra del III Reich serà presentat el 25 de juliol a les vuit del vespre al monestir, sempre que no hi hagi canvis d'ubucació. És autoeditat, compta amb 300 exemplars i té un preu de 20 euros.
Francesc Xavier Bosch és llicenciat en Història i exerceix de professor de Secundària a Lloret de Mar. Aquesta és la seva segona obra després de la publicació el 2017 del llibre El Ferrocarril de Sant Feliu desaparegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada