Nord-est Llibertari: Piscines tancades a Vilallonga de Ter i Llanars a causa del covid-19

diumenge, 19 de juliol del 2020

Piscines tancades a Vilallonga de Ter i Llanars a causa del covid-19

Piscines tancades a Vilallonga de Ter i Llanars

El positiu en Covid-19 d'un socorrista obliga a prendre la mesura Activitats públiques suspeses, al Port de la Selva

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vilallonga de Ter/Llanars (Vall de Camprodon, Ripollès, comtat d'Osona) 18/07/2020.- Llegim al diari El Punt Avui que els ajuntaments de Vilallonga de Ter i Llanars (Vall de Camprodon, Ripollès, comtat d'Osona) van tancar ahir les respectives piscines municipals pel positiu en Covid-19 d'un dels socorristes que en tenen cura. Forma part d'un grup de cinc socorristes de l'empresa que va guanyar el concurs per dur a terme el servei i que, rotativament, es fan càrrec també de les piscines de Vallfogona, Camprodon i del club de tennis d'aquest mateix municipi. En aquests dos últims casos, segons ha detallat l'alcalde, Xavi Guitart, no ha calgut prendre cap mena de mesura, perquè l'única vegada que el socorrista afectat va ser a la piscina va ploure i només va estar en contacte amb un membre de la brigada, a qui s'ha fet el test de covid-19 i ha donat negatiu.

A Vilallonga i a Llanars, en canvi, els ajuntaments van decidir tancar les instal·lacions, en espera dels resultats dels PCR que dilluns vinent es faran a quatre treballadors, dos de cada piscina, respectivament. No ha calgut, de moment, activar el protocol de rastreig, perquè, en tots dos casos, es controla que no hi hagi acumulació de persones, amb el tancament dels bars, amb les mesures d'allunyament social pertinents i amb el control de temperatura als accessos.

A Vallfogona del Ripollès (Ripollès, comtat d'Osona), l'alcalde, Eduard Ramo, ha informat que el socorrista de la seva piscina ha donat negatiu al test PCR, però que està en quarantena. L'empresa de socorristes està gestionant trobar substituts.

El Port de la Selva

D'altra banda, l'Ajuntament del Port de la Selva (Serra de Rodes/Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada) va suspendre temporalment ahir totes les activitats del consistori organitzades en espais públics interiors i exteriors. Tot i no haver-hi positius al municipi, l'alcalde, Josep Maria Cervera, va justificar aquesta mesura pel degoteig constant de casos a l'Alt Empordà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...