Les principals confessions religioses rebutgen que es limiti el nombre d'assistents al culte
El Grup de Treball Estable de Religions creu que les mesures aplicades són «discriminatòries» comparades amb les de la restauració, la cultura, l'accés a les platges o els casals d'estiu
Per contra al criteri d'aquest sector religiós, el repunt de casos alerta d'una nova onada de pacients als hospitals
Els ingressats en estat crític i els hospitalitzats creixen al País Valencià i al Principat de Catalunya
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 25/07/2020.- Llegim al Diari de Girona que el Grup de Treball Estable de Religions - Consell Interreligiós s'ha mostrat en contra de la limitació d'assistència als serveis religiosos a causa del coronavirus-19. En un comunicat, l'entitat -que representa les comunitats catòlica, jueva, protestant, musulmana i ortodoxa- considera que les resolucions dictades que restringeixen a deu persones l'assistència als actes religiosos no estan «degudament justificades». Es tracta d'una mesura recomanada pel Procicat arrel de l'augment de rebrots de la covid-19 en diferents àmbits del territori.
Els representants de les confessions amb més arrelament al Principat de Catalunya subratllen que la defensa de la salut dels ciutadans és una qüestió prioritària per a les confessions religioses, però també recorden que la defensa de la llibertat religiosa és un dret fonamental i que s'ha de trobar la manera d'harmonitzar aquests dos drets. Per això, lamenten que, malgrat les gestions que han fet davant la presidència de la Generalitat i la mediació de la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella, i la Direcció General d'Afers Religiosos, davant del Procicat, aquest hagi optat per mantenir la recomanació d'aquesta restricció d'aforament.
Davant d'aquesta situació, els membres d'aquestes comunitats religioses manifesten que no estan conformes amb les resolucions preses, perquè les consideren «discriminatòries, no equitatives i no coherents» si es comparen amb altres mesures «més àmplies i flexibles» establertes en altres àmbits com la restauració, la cultura, l'accés a les platges o els casals d'estiu.
Més enllà de les mesures habituals d'higiene, mascareta i distància social, el Procicat estableix algunes recomanacions específiques en cas de rebrots com els que estan sorgint durant aquestes últimes setmanes. En aquest sentit, una de les principals propostes és recomanar a la població que es quedi a casa, especialment la població de risc i les persones més vulnerables, i retransmetre els cultes i realitzar la resta d'activitats religioses per via telemàtica. A més, s'indica que les activitats religioses s'han de limitar al temps imprescindible.
D'altra banda, s'ha d'evitar el contacte físic entre assistents, i si es disposa de dos accessos, utilitzar-ne un per a l'entrada i l'altre per a la sortida. A més, s'ha de revisar la circulació interna dins del local per evitar el contacte entre persones, especialment si és de cara.
A més, no es poden utilitzar els espais exteriors dels edificis ni la via pública, així com tampoc els passadissos o els espais laterals interiors dels edificis. Tampoc es permet fer servir aigua beneïda ni les ablucions, i en cas que el culte requereixi anar descalç, s'han d'utilitzar catifes individuals. Les sabates s'han d'embossar degudament en un espai previst específicament.
A més, cal evitar la distribució de llibres o similars, tocar objectes de devoció i l'actuació de corals. També s'ha d'evitar el contacte amb les imatges.
Els ingressats en estat crític i els hospitalitzats creixen al País Valencià i al Principat de Catalunya
Amb dades d'ahir divendres, segons VilaWeb, els brots del covid-19 detectats aquest darrer mes casa nostra s'han caracteritzat per haver afectat més els joves, majoritàriament amb símptomes lleus, i per no haver tensat de manera gaire important el sistema sanitari, en comparació a la gran quantitat de casos que s'han confirmat. Tanmateix, les dades alerten que els brots comencen a causar com més va més hospitalitzats i, en darrer terme, un nombre més alt de morts.
Com explica l'analista de dades Joe Brew, els casos greus i els morts que es reporten ara no reflecteixen l'estat actual de l'epidèmia, sinó el de fa unes tres setmanes. Per tant, s'espera que augmentin els ingressos les setmanes vinents. A més, el fet que l'edat dels infectats sigui cada vegada més alta, perquè els joves encomanen als familiars, pot fer créixer encara més aquesta tendència.
A la Regió Sanitària de Lleida, origen del primer rebrot important i, per tant, on poden aparèixer abans els efectes, ja hi ha hagut un augment important de les hospitalitzacions. El 14 de juliol, quan es va decretar el confinament, hi havia 110 ingressats en hospitals. Ahir, la xifra era de 186. En el cas de les unitats de crítics, s'ha passat de 12 pacients a 21 en només deu dies.
El canvi de tendència al conjunt del Principat també és evident. El 19 de juny, pocs dies abans de començar la fase de represa, hi havia 62 persones a les UCI, amb una reducció constant dels ingressats. Tanmateix, d'ençà de fa dues setmanes, la tendència s'ha capgirat i, com mostra el gràfic, ahir hi havia més persones en estat crític que no pas fa cinc setmanes.
Tot i que encara no hi ha un repunt important, el nombre de morts també ha crescut aquests darrers dies. Dilluns es van reportar deu morts i dimarts, nou, unes xifres a les quals no s'havia arribat d'ençà de fa més d'un mes, el 15 de juny, encara dins les fases del confinament. El coordinador de la covid-19 a l'Hospital del Mar, Robert Güerri, ha avisat que si no s'aturava la tendència actual a l'alça de contagis, el sistema sanitari es tornaria a tensar. També n'ha alertat el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, qui aquesta setmana ha dit que el sistema sanitari no estava tensat però que la tendència era "preocupant".
De manera més prematura, també veiem un canvi de tendència al País Valencià, afectat per brots importants com el de Gandia (Safor, País Valencià), amb més de cent casos confirmats. Fa vora de tres setmanes, el 6 de juliol, hi havia 51 persones hospitalitzades, de les quals 4 a la unitat de crítics; actualment ja són 63 els ingressats, dels quals 8 són a les UCI. El doble que fa vint dies.
També s'observa un canvi significatiu en el nombre de casos actius, un fet també influït per la capacitat de fer més proves i dels rastrejadors de detectar més infectats. Si el 6 de juliol hi havia 282 persones amb el virus actiu a tot el País Valencià, ara la xifra ha crescut fins als 612, un altre indicador que augmentaran les hospitalitzats d'ací a dues setmanes o tres.
Els canvis són menys evidents a la resta del país, tot i que sí que hi ha alguna dada que mostra una tendència en aquest sentit. A les Illes, tot i que no han augmentat els casos actius ni els pacients crítics, el dia 14 de juliol es van detectar 7 persones amb la covid-19, una xifra que no s'assolia d'ençà del 15 de maig.
A Catalunya Nord només s'han reportat hospitalitzats, i encara no es veu cap efecte; però a Andorra sí que trobem que, després d'haver-s'hi declarat un estat lliure de covid-19, ara se n'han detectat nous casos. Entre el 19 de juny al 12 de juliol no se'n va reportar cap cas, però d'ençà de llavors, en molt menys temps, se n'han notificat 42, cosa que mostra la capacitat del virus de reaparèixer per molt tranquil·la o controlada que sembli la situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada