MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 18 de juliol de 1921 neix a Barcelona l'anarquista, militant anarcosindicalista i destacat lluitador antifranquista Manuel Llatser Tomàs
En 2002 visità a Roses al seu amic i company de lluita Gaspar Lloret de Aguiar i entre altres sortides per l'Empordà pujaren a la muntanya de Sant Pere de Rodes
Manuel Llatser Tomàs: El 18 de juliol de 1921 neix a Barcelona l'anarquista, militant anarcosindicalista i destacat lluitador antifranquista Manuel Llatser Tomàs, conegut com a Rosendo.
Fill d'un estibador del port de Barcelona, va començar a treballar com a impressor a l'edat d'11 anys i cap al 1935 s'havia unit a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i a les Joventuts Llibertàries.
En 1936, quan esclatà la Guerra Civil treballà en un taller col·lectivitzat d'ebenisteria i després en una fàbrica de cervesa.
Fou nomenat secretari de la Federació Ibèrica de les Joventuts Llibertàries (FIJL) a El Poblet, barri del districte barcelonès de l'Eixample, i l'abril de 1938 es va allistar en la 26a Divisió de l'Exèrcit Popular (la militaritzada antiga Columna Durruti), on va coincidir amb Liberto Sarrau Royes, Raúl Carballeira, J. Amorós i Germinal Gracia entre altres militants anarquistes.
L'octubre de 1938 fou ferit i després fou desmobilitzat i tornà a Barcelona.
Amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona restà a la ciutat i de 1941 a 1943 fou enviat a fer el servei militar obligatori a l'Armada de marina espanyola, on va començar a participar en la resistència clandestina contra el franquisme.
El 1945 participà en la reorganització de la FIJL a la Barceloneta i s'uní al Sindicat del Metall de la CNT en la clandestinitat. Fou nomenat secretari de propaganda i després secretari general de la Federació Local de la FIJL a Barcelona, de la que el 1946 en fou nomenat membre del Comitè Regional de Catalunya.
L'agost de 1946 fou detinguda la seva companya Concha.
S'encarregà de la difusió del periòdic clandestí Ruta, òrgan del Moviment Llibertari de Resistència (MRL).
El 6 de juliol de 1947 fou nomenat amb Celedonio García Casino delegat per Catalunya del Ple Nacional de les Joventuts Llibertàries celebrat a Madrid (Castella la Nova).
Fou detingut amb Miguel Barba Moncayo Reyes, Enrique Martínez Marín i 14 militants més el 14 d'agost de 1947 i fou tancat a la presó Model de Barcelona. A la presó s'encarregà de la confecció de La Voz Confederal amb Emili Vilardaga Peralba i Abel Paz.
A finals de 1949 va rebre la llibertat condicional i el 1952 va treballar com a corrector de proves en les edicions Regina de Barcelona.
A partir de 1950, a la Barceloneta Manuel Llatser Tomàs amb Antoni Miracle Guitart --que el 4 de gener de 1960 fou assassinat aplicant-li la llei de fugues en l'operatiu dirigit per l'oficial de la Guàrdia Civil José Blázquez Pedraza al mas Clarà, a la Mota (Palol de Revardit, Pla de l'Estany)-- i Gaspar Lloret de aguiar participà de nou en la reorganització de les Joventuts Llibertàries de Barcelona
A finals de 1953 contactà amb Abel Paz per tornar a imprimir Solidaridad Obrera i CNT, projecte que finalment portà a terme en 1954 el petit nucli de quatre militants (Manuel Llatser Tomàs, Gaspar Lloret de Aguiar, Antoni Miracle Guitart i Antonio Ramia Antequera), que muntaren la impremta clandestina de Solidaridad Obrera en un local situat al número 4 bis del carrer Sant Paulí de Nola, els primers números de la qual van sortir el juny de 1954, però, arran de la descoberta d'aquesta impremta clandestina el maig de 1955 acabaren detinguts.
En llibertat sota fiança en febrer de 1956, aleshores marxà a l'exili com a delegat de l'Interior cenetista i es va establir a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).
En el Ple de novembre de 1957 va ser nomenat Secretari de Propaganda de CNT-AIT en l'Exili i també tingué càrrecs a la FIJL. També milità en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), Va participar en nombroses conferències i sessions plenàries del Moviment Llibertari Espanyol i la CNT-AIT en l'Exili.
En 1963 va ser delegat per Tolosa del Llenguadoc en el VI Congrés de la CNT-AIT en l'Exili.
Manuel Llatser Tomàs essent secretari de Defensa de la CNT-AIT en l'Exili i amb el qual participà en un projecte d'atemptat contra el dictador Francisco Franco amb la preparació tècnica i logística del militant Vicent Llansola (FAI), que comptava amb un enginyer electrònic de Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) com a fabricant de dos artefactes explosius d'alta potència [Gaspar Lloret de Aguiar i Jaume Badias Mata, Gaspar Lloret, mestre d'aixa i llibertari, Pagès editors, Lleida, maig de 2018 [https://www.pageseditors.cat/ca/gaspar-lloret-mestre-d-aixa-i-llibertari.html]]. A partir d'una reunió a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló), en 1961, amb Roque Santamaría, a proposta de Fernando Serrano Usón. Ambdós van anar a Tolosa de Lleguadoc i aleshores es preparà el projecte d'acció sota la responsabilitat de Llansola, membre de Defensa Interior de CNT, FAI i FIJL (Consell Ibèric d'Alliberament, DI-CIL). Segons aquest llibre esmentat Llatser i Lloret van acceptar executar Franco pel fet que la mort de l'amic i company Miracle els havia afectat molt, i "com va morir". Després es van aclarir uns detalls en una reunió a Perpinyà a casa d'en Francisco Soler, de la FIJL i Defensa Interior. Serrano també hi participaria fent-se responsable de preparar el terreny per l'acció, mentre Lloret es va fer responsable d'activar l'aparell. A la segona reunió a Tolosa de Llenguadoc hi va participar també Ángel Caballeira, aleshores secretari d'organització del cenetista Secretariat Intercontinental (SI). Es tractava del primer intent, l'estiu de 1961, de matar Franco a Aieteko jauregia (Palau d'Aiete, Donostia, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria). Un dels dos aparells va ser activat per Defensa Interior l'estiu de 1962. L'acció de Lloret es va aturar a causa, segons explica ell en el llibre de 2018, quan Juan Pintado, secretari de coordinació del SI, el va avisar que per una indiscreció hi havia massa gent del Moviment Llibertari Espanyol que coneixia el pla, cosa que obligava a suspendre l'operació. L'altre aparell fabricat a Bordèu, segons es revela per primera vegada en aquest llibre de gran interès històric, el va utilitzar el desembre de 1973 Euskadi Ta Askatasuna (ETA), passat per la FAI, a Madrid, per executar l'almirant franquista Carrero Blanco, en el marc polític antifranquista de la col·laboració fins a 1976 entre FAI i ETA, que es descobrí en 1974 a causa de la caiguda del grup a Madrid de suport a ETA, amb Eva Forest i altres comunistes, de la Oposición d'Izquerda del PCE (OPI), una escissió esquerranista a Madrid i Barcelona del Partit Comunista d'Espanya (PCE).
En 1977, Llatser va crear amb Joan Busquets i Vergés i Alicia Mur Sin l'Associació de Presos Polítics del Franquisme a França, que va ser legalitzada el 31 d'octubre de 1990 i es va dissoldre el 1995.
Després de la mort de Franco passà sovint la frontera i en 2002 visità a Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà) al seu amic i company de lluita Gaspar Lloret de Aguiar i entre altres sortides per l'Empordà pujaren a la muntanya de Sant Pere de Rodes (El Port de la Selva, Serra de Rodes/Cap de Creus, Alt Empordà)
El 24 de juliol de 2004 va participar en l'Acted'Homenatge als nostres avis, homenatge als anarcosindicalistes que van lluitar sota el franquisme celebrat al Centre Cívic Francesc Macià de Terrassa (Vallès Oriental).
El 10 d'octubre de 2008 Manuel Llaser Tomàs va morir a Tolosa de Llenguadoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada