Luis Cano Pérez

Luis Cano Pérez

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 20 de juliol de 1904 neix a Serón (Valle del Almanzora) l'anarquista i anarcosindicalista Luis Cano Pérez

En el decurs de la Retirada republicana a principis de febrer de 1939, camí de l'exili, amb la seva família Cano i la militant també veïna de l'Hospitalet de Llobregat María Martínez Sorroche, de la família coneguda a Serón com Los Patitas, passà la frontera del Portús fins al Voló en mig de l'enorme massa de gent refugiada

Luis Cano Pérez: El 20 de juliol de 1904 neix a Serón (Valle del Almanzora, Almeria, Andalusia) l'anarquista i anarcosindicalista Luis Cano Pérez. La seva família era coneguda com Calores.

En 1929 marxà al Principat de Catalunya, on treballà primer al port i després de paleta.

A l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Sud) s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i milità a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i a les Joventuts Llibertàries, sempre adscrit al sector dels militants Josep Xena Torrent, Josep Abella Pérez i altres anarquistes revolucionaris.

En aquest sentit, el desembre de 1933 participà activament en la insurrecció proletària a l'Hospitalet de Llobregat que proclamà el Comunisme llibertari.

El juliol de 1936, amb un escamot armat de l'Hospitalet de Llobregat, marxà a Serón i impedí la repressió.

Entre 1936 i 1937 fou regidor de Defensa de l'Ajuntament de l'Hospitalet i membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT.

Alguns li van atribuir la direcció de les Patrulles de Control i per això va ser detingut arran de la mort violenta a Molins de Rei (Baix Llobregat) el 25 d'abril de 1937 de l'antic anarcosindicalista trentista i aleshores militant stalinista Roldán Cortada Dolcet, secretari de Rafael Vidiella (ambdós procedien de la Federació Catalana del PSOE), conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya en nom del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), però dies després fou alliberat. Aquest fet passà en els dies previs a les jornades de maig de 1937. Aquesta mort fou condemnada tant pels comitès superiors de la CNT-AIT com de la UGT, en que militava des de que deixà la CNT. No es van descobrir els culpables de la mort [El secretario del Consejo de Trabajo muere asesinado, La Vanguardia, 27 d'abril de 1937].

En el decurs de la Retirada republicana a principis de febrer de 1939, camí de l'exili, amb la seva família Cano i la militant també veïna de l'Hospitalet de Llobregat María Martínez Sorroche, de la família coneguda a Serón com Los Patitas, passà la frontera del Portús (Albera, Vallespir) fins al Voló (Albera, Rosselló) en mig de l'enorme massa de gent refugiada.

En 1940 aconseguí embarcar-se arribar des de l'exili francès a Santo Domingo.

Després, entre 1941 i 1942 intentà crear una colònia llibertària per la zona del riu Saloya (Pichincha, Equador), amb Josep Peirats Valls, Alejandro Gilabert Gilabert i Antonio Bonilla Albadalejo.

Més tard es dedicà a la plantació del plàtan i de cafè i organitzà cooperatives de productors a l'Equador.

Els germans Enrique, José i Juan també van ser militants anarquistes. La seva companya va ser Laura García Zaloña (Áurea), activa militant de les Joventuts Llibertàries.

Luis Cano Pérez va morir el 3 de maig de 1972 a Guayaquil (Guayas, Equador).