Nord-est Llibertari: L’Ajuntament d’Olot anul·la les Festes del Tura per evitar nous brots de coronavirus-19

dijous, 16 de juliol del 2020

L’Ajuntament d’Olot anul·la les Festes del Tura per evitar nous brots de coronavirus-19

L'Ajuntament d'Olot anul·la les Festes del Tura per evitar nous brots de coronavirus-19

Inicialment es volien adaptar els actes a les mesures de seguretat

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Olot (Plana d'Olot, la Garrotxa, comtat de Besalú) 16/07/2020.- Llegim al portal Gerió Digital que l'Ajuntament d'Olot (Pla d'Olot, la Garrotxa, comtat de Besalú) ha decidit suspendre les Festes del Tura d'aquest setembre. Tot i que s'estava treballant en diferents propostes per fer possible una programació adaptada a les mesures de seguretat de la covid-19, la recomanació de les autoritats sanitàries d'evitar riscos obliga a celebrar la propera edició l'any 2021.

El consistori assegura haver treballat aquests últims mesos en la programació de les Festes del tura. Des de l'Àrea i la Comissió de Festes s'havia acordat amb les entitats les característiques de cada acte i la possibilitat de mantenir-lo d'acord amb les mesures per evitar la propagació del coronavirus-19 o bé si s'optava per la seva suspensió. A partir d'aquí, s'han definit diferents escenaris per fer possibles unes Festes del Tura adaptades al protocol de prevenció de la covid-19. Passaven des de l'anul·lació dels actes més multitudinaris i l'adaptació de la resta de programació a les mesures de seguretat marcades per les autoritats sanitàries (s'estava ultimant l'organització de concerts en espais tancats i amb aforament limitat) a la suspensió total de les Festes del Tura.

Seguint les indicacions de les autoritats sanitàries, que demanen evitar situacions d'aglomeracions que puguin generar futurs brots, l'Ajuntament d'Olot ha decidit finalment anul·lar les Festes del Tura d'aquest any. Tots els grups polítics amb representació al consistori han acordat que aquest any no hi haurà Festa Major.

L'Ajuntament d'Olot s'ha posat en contacte amb les entitats que organitzen actes per comunicar-los aquesta decisió i instar-los perquè reprenguin l'organització d'activitats de cara al 2021. El consistori també es reunirà amb les associacions que tenien barraques a les últimes edicions de Festes del Tura per donar-los suport ja que puguin mantenir la seva activitat habitual al llarg de l'any.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...