Nord-est Llibertari: L'Ajuntament de la Jonquera també suspèn la Festa Major

dijous, 30 de juliol del 2020

L'Ajuntament de la Jonquera també suspèn la Festa Major

L'Ajuntament de la Jonquera també suspèn la Festa Major

El govern municipal pren de manera forçosa aquesta decisió donades les restriccions per la Covid-19

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) 29/07/2020.- Segons EMPORDA.INFO que l'equip de govern de l'Ajuntament de la Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) ha decidit suspendre la Festa Major d'aquest any, prevista per al mes de setembre, com a mesura preventiva davant la crisi sanitària del covid-19.

La situació d'incertesa actual provocada per la pandèmia i les mesures de prevenció i de seguretat dictades pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que desaconsellen les aglomeracions de gent, han empès al consistori a prendre aquesta decisió excepcional.

Sònia Martínez, alcaldessa de la Jonquera, explica que "el context actual i les mesures establertes ens impedeixen fer una Festa Major concorreguda i tal i com estem acostumats a celebrar i ens obligava a organitzar actes amb un aforament molt limitat". Sònia Martínez constata, a més, que "ara més que mai cal que prevalgui la prudència i el sentit comú, i cal avantposar la salut, la seguretat i el benestar de la nostra població".

Al mateix temps, l'alcaldessa comenta que "la Festa Major tornarà l'any vinent amb més força que mai. Som plenament conscients que no és una decisió fàcil i que representa un contratemps tant per als veïns i veïnes com per a les entitats que hi porten mesos treballant i a qui agraïm el seu esforç, dedicació i comprensió".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...