Juan Bautista Albesa Segura

Juan Bautista Albesa Segura

El 29 de juliol de 1999 mor a Perpinyà (Rosselló) l'anarquista i anarcosindicalista Juan Bautista Albesa Segura, conegut com Batiste. Havia nascut el 29 d'abril de 1911 a Vall-de-roures (Matarranya, Franja de Ponent) 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Durant el seu exili s'instal·là a Perpinyà, on regentà una explotació hortícola i es dedicà al comerç de productes del camp   

Juan Bautista Albesa Segura: El 29 de juliol de 1999 mor a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló) l'anarquista i anarcosindicalista Juan Bautista Albesa Segura --el seu segon llinatge a vegades citat com Gil--, conegut com En Batiste de la Coixa, Batistet, Batiste o Batista. Havia nascut el 29 d'abril de 1911 a Vall-de-roures (Matarranya, Franja de Ponent, Terol Aragó).  

Fill d'una família acomodada, la situació econòmica canvià quan la parella se separa i la seva mare s'hagué d'ocupar de tots els infants.  

Quan tenia 11 anys emigrà a Barcelona, on aprengué a llegir i a escriure i a conèixer el moviment llibertari.  

En 1927 retornà al seu poble, on fundà la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) local.  

Se salvà de la repressió governamental de 1933, sorgida després de l'aixecament proletari pel Comunisme llibertari de desembre de 1932, perquè va ser cridat a files. 

Després del servei militar ajudà les famílies dels perseguits i empresonats i reconstruí el sindicat, organitzant grups de defensa i d'acció. 

L'abril de 1934 va ser detingut a Vall-de-roures en possessió de propaganda anarquista i empresonat en aquesta localitat. 

Militant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), en aquests anys figurava en un llistat elaborat per la reacció de 119 militants anarquistes a eliminar. 

Per interessos de la FAI, fou guardaespatlles del capitalista i contrabandista Joan March Ordinas, i participà, amb altres quatre anarquistes (José Bueso, Miguel Cabreras, Ramon Felices Company i Daniel Manero), en l'intent de segrest perpetrat el 29 d'octubre de 1935 al carrer de la Concepció de Palma (Mallorca, Illes Balears) de Joan March Monjo, cosí de financer. L'operació no reeixí per una delació que sortí de la pròpia CNT i en aquesta acció morí Miguel Cabreras (Rafael), un dels segrestadors. Jutjat per aquest fet, va ser empresonat amb Julián Floristán (Riojano) a Palma, moment que aprofità per col·laborar en el periòdic Cultura Obrera d'aquesta ciutat. El maig de 1936 recobrà la llibertat. 

Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, després de matar el comandant del destacament de la Guàrdia Civil de Vall-de-roures i cremar el seu cos, participà en l'alliberament de la comarca i encapçalà el grup «Los Dinamiteros de Batiste» (o «Los Dinamiteros de Utrillas»), enquadrat en el «Batalló de Metralladores» de l'anomenada «Columna Carod-Ferrer», amb el qual el setembre de 1936 prengué Fuendetodos (Campo de Belchite, Saragossa, Aragó) i participà en combats al front de Belchite (Camp de Belchite, Saragossa, Aragó) i de Terol (Aragó). Aquest grup, los "Hijos de la Noche", participà en nombroses operacions d'evacuacions de companys que havien quedat a Saragossa (Saragossa, Aragó), en operacions de sabotatge i d'informació rere les línies franquistes i col·laborà amb el grup encapçalat per Agustín Remiro Manero. 

Entre setembre i desembre de 1936 participà en la construcció del complex artiller del Mojón del Lobo, a Belchite. 

Durant la primavera de 1937 s'oposà amb les armes a la reacció republicana burgesa i stalinista contra les col·lectivitats aragoneses i el maig d'aquell any proposà a la CNT-AIT un pla per segrestar el dirigent stalinista Enrique Líster Forján i el seu Estat Major que va ser desestimat. 

Entre 1938 i 1939 fou responsable de la colònia per a 200 infants aragonesos desplaçats, d'entre quatre a 15 anys, «Hogar del Niño Aragonés», a la masia Bach de la Beguda Baixa (Masquefa, Anoia). També organitzà la colònia d'infants i d'adolescents madrilenys evacuats «La Begueda», a prop de Capellades (Anoia), que compta amb el suport de les germanes Lluïsa i Rosaura Arnau Capaces i de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i s'instal·là a Lunèl (Erau, Occitània).  

Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista participà en les xarxes d'evasió de perseguits del nazisme cap a la Península.  

A finals de 1943 formà part del denominat pels seus contraris «Comitè de Besiers», que aleshores era la branca més oposada del Moviment Llibertari Espanyol en l'Exili a la participació en organismes governamentals de la República  Espanyola en l'Exili, junt al també destacat militant Fermín Tejedor Della, cunyat seu, en oposició al Comitè Nacional de la CNT de Juan Manuel Molina (Juanel) i Felipe Alaiz de Pablo, que defensava seguir en la col·laboració republicana interclassista governamental. 

Ben igual que a Fermín Tejedor Della, amb l'Alliberament va ser acusat pel sector de Juanel Molina d'uns pretesos contactes amb la Gestapo (uns suposats contactes amb Mahren, coronel de les SS), fet pel qual va ser denunciat i jutjat per col·laboracionisme el maig i juny de 1948 i condemnat a cinc anys de presó.  

En 1944 la Federació Local de Montpelhièr (Erau, Occitània) de la CNT en l'Exili (abans del Congrés de 1945 on el sector de Juanel Molina es va escindir del Moviment Llibertari Espanyol-CNT) el va suspendre de militància, acusat de mantenir relacions amb sectors gaire esquerrans, i el juliol de 1944 va ser objecte d'una comissió d'investigació anomenada pel Comitè Nacional de la CNT en l'Exili. 

Durant el judici, Fermín Tejedor Della va redactar un informe (Rapport sur mon affaire) per combatre les dures crítiques contra ells llançades pel sector col·laboracionista cenetista amb l'exiliat Govern de la República Espanyola, encapçalat per Juanel Molina. En aquest raport es combat com a rèplica les dures crítiques contra ells. La única veritat era que hi havia hagut una relació comercial entre Albesa i Tejedor, por una part, i els alemanys, per altra, en relació a la finca agrícola per a la producció i venda de verdures que ambdós tenien. Van comptar amb anarcosindicalistes defensors, sobretot  el militant cenetista T. C., que fou testimoni en el judici i que redactà aquell "Informe remitido por un asistente al famoso juicio de Batista y Tejedor". Important testimoni ja que cap més cenetista actuà de testimoni al judici. Aquest testimoni cenetista va escriure: "No hubo ni un solo testigo que inculpara a Batiste ni a Tejedor del más mínimo hecho de colaboración con los alemanes, ni con la Resistencia, ni de violencias, ni de robos… En fin, de nada". Como un dato más a favor d'ambdós militants, segons Ramira Guerri, el condemnat Albesa va fer una convocatòria després de recuperar la seva llibertat a fi de donar les explicacions oportunes sobre el cas a la qual no va acudir Juanel Molina ni cap altre denunciant. 

Així, fou jutjat entre maig i juliol de 1948 junt amb Fermín Tejedor i Antonio Cabrera, sota una acusació de "col·laboracionista" en l'anomenat «Procés Marty»-, essent condemnat per l'Audiència de Montpelhièr a cinc anys de presó per «relacions amb agents lligats a la Gestapo» i per participar com a informador en dos atemptats organitzats pel coronel nazi. En aquest judici va ser defensat per Marcel Dutot, advocat que després serviria al Moviment Llibertari Espanyol-CNT (MLE-CNT). 

En sortir de la presó s'instal·là a Perpinyà, on regentà una explotació hortícola i es dedicà al comerç. 

Durant la seva residència a Perpinyà visità en diferents ocasions el seu poble natal. 

El periodista i historiador Antonio Téllez insistí a Bautista Albesa per carta para la confecció d'un llibre sobre el seu grup a fi de "sacar del olvido a tantos compañeros que dieron la vida con el mayor de los entusiasmos", un projecte que no es va poder fer ja que En Batiste sempre fou molt contrari a tenir protagonisme. 

Batista Albesa, un cop lliure, montà la seva pròpia empresa hortícola, anomenada Fruits Primeurs J. Albesa, que va servir com a porta de d'entrada d'exiliats i fills d'anarquistes. 

Juan Bautista Albesa Segura, dit Batiste i "Hijo de la Noche", va morir el 29 de juliol de 1999, a casa seva a Perpinyà, als 87 anys.  

Gràcies a Lluis Rajadell (La ternura del pistolero. Batiste, el anarquista indómito, 2015) el grup de Batiste no passarà a la història a través de "la imagen que de ellos da el franquismo" com temia Antonio Téllez, al qual  Bautista Albesa, en una de les seves missives, li recomanà que no es preocupés pels seus companys ja que "están tan altos que las piedras de Franco y otras pestes les puedan tirar no les alcanzaran".