Joan Puig i Elías
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 30 de juliol de 1898 neix a Sallent (Bages) l'anarquista, pedagog llibertari i militant anarcosindicalista Joan Puig i Elías
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1936 es va haver d'exiliar-se passant per la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat en diversos camps de concentració
Joan Puig Elías: El 30 de juliol de 1898 neix a Sallent (Bages) l'anarquista, pedagog llibertari i militant anarcosindicalista Joan Puig i Elías.
Fill d'una família pagesa republicana, va estudiar a l'escola laica del seu poble i magisteri a l'Escola Normal de Barcelona. Influenciat pel racionalisme pedagògic de Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva Escola Moderna, va participar en l'escola racionalista La Constància, però que era coneguda popularment com La Farigola (1918), i va crear l'Escola Natura al barri barceloní del Clot, un centre escolar llibertari, amb una colònia escolar i la revista juvenil Floreal, que sobreviurà en la dictadura del general Miguel Primo de Rivera.
En 1931, amb la proclamació de la República, l'escola es desenvoluparà encara més.
Joan Puig i Elías, militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) des del 1916, va participar també en el moviment sindical, presidint a partir de 1932 la secció de mestres del cenetista Sindicat d'Intel·lectuals i Professions Liberals de Barcelona, i va prendre part en els congressos cenetistes, tot defensant l'orientació «comunista llibertària» que servirà de base a les col·lectivitats socialitzades durant la revolució autogestionària de l'estiu de 1936.
El maig de 1936 va tenir una activa participació en el Congrés de la CNT, celebrat a Saragossa a partir de l'1 de maig.
Durant la Guerra Civil, a més de participar en el Comitè Revolucionari del Clot i de Sant Martí de Provençals i en la Comissió de Cultura del Consell Municipal de Barcelona representant la CNT-AIT.
Es va encarregar de la col·lectivització de l'ensenyament, des de l'escola bressol a l'ensenyament universitari, en el si del Comitè de l'Escola Nova Unificada (CENU). El 27 de juliol de 1936, enmig de l'entusiasme revolucionari, la Generalitat de Catalunya crea per decret el Comitè de l'Escola Nova Unificada (CENU), una nova escola racionalista i laica que funcionarà segons els principis de l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia. Tot el moviment d'escoles racionalistes llibertàries s'integrarà en aquest comitè. La presidència del comitè executiu recaurà en el cenetista, director de l'Escola Natura, president de la secció cultural de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i deixeble de Ferrer i Guàrdia, Joan Puig Elías. El 22 d'octubre de 1936 un decret sobre reestructuració del Comitè de l'Escola Nova Unificada el transformarà en Consell de l'Escola Nova Unificada, eliminant formalment els comitès locals del CENU i passant la capacitat decisòria a mans del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L'octubre de 1936, com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona, anomenat Consell Municipal, va ocupar-se de la regidoria de Cultura.
En 1937 assistí com a delegat de Barcelona al Ple Nacional d'Ensenyament que va crear la Federació Nacional d'Indústria (FNI) del ram, participà en la seva ponència d'estatuts i va ser nomenat secretari d'Organització i Propaganda.
També aquell any participà com a delegat del Sindicat d'Intel·lectuals i Professions Liberals de Barcelona en el Ple Regional de Sindicats de la CNT-AIT.
L'abril de 1938 va ser nomenat subsecretari del Ministeri d'Instrucció Pública del ministre Segundo Blanco González.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1936 es va haver d'exiliar-se passant per la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat en diversos camps de concentració.
Després va treballar en l'agricultura i va poder participar en la Resistència contra els nazis en el «Batallón Libertad» entre 1942 i 1944.
També fou membre de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
En 1945 va ser secretari d'organització del Comitè Nacional del Moviment Llibertari en l'Exili i, un anys després, es va integrar en la CNT en l'Exili.
Entre 1945 i 1948 realitzà mítings i conferències a París (Illa de França), Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), Montalban (arn i Garona, Guiena, Occitània), Bordèu (Gironda, Bova Aquitània, Occitània), Narbona (Erau, Occitània), Nimes (Gard, Occitània), Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), Condom (Gers, Occitània), Tours (Indre-et-Loire, Centre-Val de Loire), Sant-Glenn (Aodoù an Arvor, Bretanya), Agde (Erau, Occitània), Brest (Finisterre, Bretanya), Rennes (Ill-ha-Gwilen,Bretanya), Mende (Losèra, Occitània), Rouen (Sena Marítim, Alta Normandia, Normandia), Sainte Livrade (Alt Grarona, Occitània), Vilanuèva d'Òlt (Òlt e Garona, Occitània), Cherbourg (La Manche, Normandia), Castèlgelós (Òlt e Garona, Occitània) i altres localitats.
En 1947 va ser nomenat secretari de Cultura i de Propaganda del Comitè Nacional del Moviment Llibertari en l'Exili, on desenvolupa una intensa tasca cultural.
Després marxà a Amèrica i, després d'un temps a Veneçuela, en 1952 es va instal·lar a Porto Alegre (Brasil), on regentà una llibreria i presidí la Societat Espanyola de Socors Mutus contra la repressió franquista.
Va col·laborar en la revista Horizontes (1937) i és autor de diversos llibres, com ara Discursos y conferencias (1936), Origen de la fiesta de Navidad (1938), El hombre, el medio, la sociedad, o Los factores determinantes de la conducta del individuo (1970).
La seva companya fou la mestra racionalista Emília Roca Cufí.
Malalt, Joan Puig i Elías va morir el 5 de setembre de 1972 a Porto Alegre (Rio Grande do Sul, Brasil) i fou enterrat al cementiri espanyol.
Valeria Giacomono en 2017 va publicar un llibre clau per entendre la seva vida i obra: Joan Puig i Elías. Anarquismo, pedagogía y coherencia, Editorial Descontrol (Barcelona. 2017).
Sobre aquest llibre trobem una ressenya d'interès a la xarxa (Joan Puig i Elías: Un llibre per a lluitar contra l'oblit) publicada com a "planxa" (lectura d'un escrit) al blog de la Gran Lògia de Pirene [https://granlogiapirene.org/joan-puig-i-elias-un-llibre-per-a-lluitar-contra-loblit/] el 25/07/2018:
Cartell del CENU, obra de Carme Millà Tersol
Joan Puig i Elías: Un llibre per a lluitar contra l'oblit
Han hagut de passar dècades per rescatar d'un oblit pràcticament absolut la figura del mestre racionalista sallentí Joan Puig i Elías. (Sallent, 30/07/1898-Porto Alegre, 05/09/1972). I això ha estat gràcies a la dedicació d'una estudiosa italiana: la Valeria Giacomoni (*), què gràcies a una beca de doctorat va descobrir a Barcelona la seva petja social i pedagògica.
Desgraciadament al nostre país, especialment per a les institucions, Puig i Elías és poc més que una referència a peu de pàgina, sovint boirosament anotada de la nostra història pedagògica.
Fou el més important seguidor del G.·. Francesc Ferrer i Guàrdia tant a nivell teòric com en la seva pràctica docent.
Alhora fou un militant anarcosindicalista que sempre va cercar una coherència entre el seu pensament, el seu activisme social i la seva feina a l'escola.
Va ser una d'aquelles persones que volen mostrar-se com un model a seguir.
Ell mateix fou alumne del Centro de Instrucción Popular Sallentino, inaugurat l'any 1882 pel mestre maçó G.·. José López Montenegro, membre i propagandista de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) que va obrir també una biblioteca popular a Sallent.
Els seus pares eren pagesos d'ideologia republicana i un dels seus avis fou un reconegut federalista.
La seva família l'encoratjà a seguir la seva vocació, anant a estudiar magisteri a l'Escola Normal de Barcelona i va assolir la seva titulació com mestre de primera ensenyança l'any 1919.
Cal significar que entre 1914 i 1919 va ser el secretari de la Federación Universitaria de Alumnos Libre Pensadores, i des de 1918 estava associat també a la Confederació Nacional del Treball (CNT), va participar en el Congrés de Sants del 28 de juny al 1 de juliol de 1918, i encara que no ens consta la seva participació cal assenyalar que pel novembre del mateix any es celebrà a Barcelona una Conferència Anarquista, i en ambdós comicis a més de qüestions d'organització i de tàctiques es va apostar clarament per impulsar un ensenyament racionalista des del moviment llibertari. A tal efecte es demanava a sindicats, associacions i ateneus aportessin diners i cedissin o compartissin locals amb les escoles per garantir el seu sosteniment.
Al mateix temps s'encarregava als sindicats i als seus comitès la contractació d'un professorat lliure i apte.
Immediatament d'acabar la carrera Puig i Elías va començar a treballar a l'Escola Galileu, un centre racionalista inspirat en el model del G.·. Ferrer i Guàrdia.
Però el següent curs escolar va ser invitat pel Sindicat Tèxtil de la CNT a treballar en l'escola que el sindicat patrocinava, inaugurada el 1918 amb el nom de La Constància, però que era coneguda popularment com La Farigola, atès que anteriorment en el mateix lloc hi havia un herbolari, però que des de 1922 passarà a dir-se Escola Natura. Allà treballà amb pedagogs brillants com Alberola, Barthe, Torres Tribó i la què seria la seva muller l'Emília Roca. Segons el mateix Puig i Elías el nom feia referència tant a la Naturalesa en general com a la pròpia dels infants que calia respectar i acomboiar.
Malgrat la repressió de l'època del pistolerisme patronal i l'arribada de la dictadura del general Primo de Rivera, l'EscolaNatura dirigida per Puig i Elías va romandre sempre oberta tot i la il·legalització de la CNT, a vegades aixoplugant alumnat de centres que havien estat tancats, passant això si dificultats econòmiques.
Cal assenyalar que la intel·ligència mostrada en la seva gestió tot i seguir millor que ningú altre els postulats de l'EscolaModerna del G.·. Ferrer i Guàrdia, les activitats es feien sense estridències. No obstant això a les darreries de la dictadura, l'any 1929 va ser detingut sense que quedin clares les causes, però la caiguda de Primo de Rivera ben aviat el va permetre tornar a l'escola.
En aquest període l'escola elabora un butlletí «Floreal» que compta amb la col·laboració d'alumnes i mestres però també amb dibuixants i intel·lectuals externs.
Va col·laborar en la creació d'altres publicacions especialitzades com «Ètica» o «Iniciales», va fer propaganda d'una variant de la llengua internacional Esperanto i va crear un Institut Filològic per a l'Aprenentatge de les Llengües.
Aprofitant una propietat familiar, cada estiu una seixantena d'alumnes passaven dos mesos de colònies a l'estiu a prop de Rialb.
A part de puntuals dificultats arran de la vaga general de Saragossa o dels fets del 6 d'octubre de 1934 l'escola i la resta d'activitats van funcionar perfectament. A més noves escoles racionalistes s'obrien gairebé a tots els barris de Barcelona i molts indrets de Catalunya.
Poc abans del cop d'Estat feixista participarà en el Congrés de Saragossa de la CNT, maig de 1936 on es dissenya a grans trets la nova societat comunista llibertària.
En esclatar el cop a Barcelona el 19 de juliol, com molts altres companys mestres, agafa un fusell i es situa en una barricada per oposar-se a l'aixecament feixista.
El lluitador revolucionari Durruti en reconèixer l'inequivoca figura de Joan Puig i Elías, alt, prim i amb una barba característica es va dirigir vers ell i li va demanar abandonés la lluita amb l'argument què hi havia molts companys que podien lluitar però molts menys que poguessin fer de mestres, així que valia més que marxés per poder així continuar amb la seva tasca d'ensenyar i no pose's en risc la seva vida.
Aturat el cop d'Estat a Catalunya la vida política i econòmica va restar a les mans de les forces obreres, especialment anarcosindicalistes, que varen crear tota una sèrie de nous organismes mentre col·lectivitzaven industries i empreses de tot tipus. Un d'aquests nous ens fou el Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) del qual Joan Puig i Elías en fou nomenat President.
Els objectius bàsics del CENU eren organitzar un nou sistema escolar públic universal amb inspiració racionalista on qualsevol alumne amb aptituds pogués arribar des de l'ensenyament primari als estudis superiors professionals o universitaris (Universitat Oberta, Universitat Autònoma), el coordinar els esforços d'ajuntaments, sindicats i Estat en el marc educatiu i gestionar tots els recursos educatius i culturals del país.
El Consell estava integrat per quatre representants de la CNT, 4 de la UGT i 4 proposats per la Generalitat.
Malgrat que la revolució va haver de respondre a una guerra desigual, un any desprès l'escolarització de nens i nenes s'havia doblat en nombre, també s'havia avançant en l'alfabetització d'adults, a més l'escola havia de respondre a qüestions d'higiene, alimentació i habitatge a causa de la guerra.
Amb la progressiva pèrdua d'influència en els darrers temps republicans el CENU esdevingué un organisme consultor i informador essencialment pedagògic.
Algunes de les seves aportacions més destacables foren la coeducació, l'escolarització de 0 a 3 anys. L'educació fins els 12 anys en la llengua de l'alumne i en català en la resta de l'escolarització. La incorporació de professionals de la medecina i el treball social en els centres educatius.
Joan Puig i Elías a més de la seva feina al CENU va ser escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1936) i després dels Fets de Maig de 1937 va ser nomenat Secretari d'Instrucció Pública de la República.
A la desfeta de 1939 va passar a França i després de ser reclòs en diferents camps de concentració va lluitar amb la resistència contra el nazisme.
Després de 1945 no sentint-se prou útil en el camp de l'educació va marxar, probablement devia ser maçó, ja que ells controlaven l'accés d'exiliats al continent americà.
A Veneçuela primer i l'any 1952 es va traslladar al Brasil on residia ja el seu fill Floreal. Allà els seus projectes no van acabar de reeixir. A més a Porto Alegre hi havia un fort contingent d'espanyols franquistes que sabotejaven les seves iniciatives.
Fins i tot poc després de la seva mort van enderrocar una part del cementiri espanyol aprofitant les obres per llençar les seves restes a la fossa comú. Per cert a Sallent se li va retre un homenatge, any 2008, però la placa commemorativa situada a la biblioteca resa: «Joan Puig i Elías Pedagog Universitari» Es tracta d'ocultar la realitat del personatge encara avui…
(*) Joan Puig i Elías. Anarquismo, pedagogía y coherencia. Valeria Giacomono. Editorial Descontrol. Barcelona. 2017.
Link: https://www.youtube.com/watch?v=6xORG4Y7rYc
Planxa llegida pel G.·. 'Joan Salvat-Papasseit' en la Tinguda del 14 de març del 2018 de la Resp.·. Lògia M. A. Bakunin, núm. 1 de la Gran Lògia de Pirene (G.·. L.·. D.·. P.·.), a l'Or.·. de Barcelona,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada