Jean Jourdan
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 28 de juliol de 1908 neix a Aimargues (Gard) l'anarquista Jean Jourdan
Durant la Guerra Civil, ajudà a reclutar voluntaris i André Prudhommeaux li va confiar la missió de comprar armes i de passar-les al Principat de Catalunya, per mitjà de la xarxa de passatge del Pirineu Oriental. En aquesta conjuntura, participà en el robatori d'una armeria de Narbona
Jean Jourdan: El 28 de juliol de 1908 neix a Aimargues (Gard, Occitània) l'anarquista Jean Jourdan, conegut com Fernand Sol, Chocho i Chopard. El seu pare estava casat amb Antoinette Bernard i tingué dos germans: Paul, també militant anarquista, i Marie Antoinette.
Entre 1914 i 1917, en plena Gran Guerra, quan els mestres d'escola bàsica eren al front bèl·lic, estudià a l'Escola de la República del seu poble. Abandonà l'escola sense el certificat d'estudis i, després d'entrar com a aprenent de ferrador, esdevingué obrer agrícola, sobretot vitícola.
La lectura d'obres de Sébastien Faure el va fer llibertari i s'integrà en el Grup d'Estudis Socials (GES), creat a Aimargues durant els anys vint del segle XX, i en el grup anarquista local.
En 1924 conegué Nestor Makhno i la seva família, aleshores exiliat a l'hexàgon francès.
El 6 de març de 1926, durant una manifestació contra una processó catòlica arran de la visita d'un cardenal, va ser ferit per un cop de sabre.
En 1927 el Grup Anarquista d'Aimargues estava constituït per una dotzena de persones i creà una cooperativa de consum, La Fourmi, inspirada en el corrent cooperativista de Charles Gide, de l'escola de Nimes (Gard, Occitània). En aquest any 1927 participa en les manifestacions en suport de Sacco i Vanzetti.
També fou membre, amb altres anarquistes, del Sindicat Autònom de Treballadors de la Terra, que reagrupava 150 treballadors i que estava en contacte amb un sindicat del mateix tipus instal·lat a Coursan (Auda, Occitània), i sovint fou designat per a negociar els conflictes laborals dels empleats.
Albergà a casa seva els nombrosos oradors i conferenciants que s'organitzaven a Aimargues, com ara Maurice Joyeux, Jules Chazoff, René Ghislain, André Prudhommeaux o Paul Roussenq.
Durant la Guerra Civil, ajudà a reclutar voluntaris i André Prudhommeaux li va confiar la missió de comprar armes i de passar-les al Principat de Catalunya, per mitjà de la xarxa de passatge del Pirineu Oriental. En aquesta conjuntura, participà en el robatori d'una armeria de Narbona (Erau, Occitània).
En 1939 va ser mobilitzat, però optà per la insubmissió i canvià d'identitat i de ciutat, prenent el nom de Fernand Sol i instal·lant-se a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on treballà en diverses obres.
Un anys més tard, va ser detingut a Aimargues i tancat durant tres dies a la Casa de Detenció de Nimes, i a Aurason (Aups d'Auta Provença, Provença, Occitània). Després d'un temps a la ciutadella de Sisteron (Aups d'Auta Provença, Provença, Occitània), va ser internat al camp de concentració de Sant Somplesi (Tarn, Occitània), on hi trobà E. Armand, i del qual aconseguí fugir.
De bell nou detingut, a Nimes aconseguí la llibertat gràcies a la intervenció de Vernier, ex-pacifista que aleshores treballava per al Ministeri de l'Interior del govern del Mariscal Pétain.
Un cop lliure, va ser nomenat cap del Comitè d'Alliberament d'Aimargues i organitzà la requisa d'aliments per a la població i s'oposà a les rapades de les dones de la població sospitoses d'haver freqüentat l'ocupant alemany. Rebutjà formalment el nomenament d'alcalde del municipi.
Després de la guerra, es distancià dels companys d'Aimargues i s'instal·là en una població veïna, Lo Cailar (Gard, Occitània), en una parcel·la que comprà en 1948 i on obrí, amb la seva companya Marie, una taberna a la riba del riu Vistre, coneguda com Guinguette à Chocho.
Entre 1973 i 1974 participà en les manifestacions antifranquistes que s'organitzaren a Nimes amb motiu de les detencions del MIL-GAC i l'assassinat a la presó Model de Barcelona del company Salvador Puig Antich.
També va estar casat amb Carmen Segura i Marie Andréo, amb qui no va tenir infants.
Jean Jourdan va morir el 14 de novembre de 1986 a Lo Cailar.
En 2008 Michel Falguières publicà el llibre Jean Jourdan. Libertaire d'Aimargues, de 1908 a 1948.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada