Gabriel Alcalde i Gurt

Gabriel Alcalde i Gurt

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 16 de juliol neix a Olot l'arqueòleg i militant anarcosindicalista Gabriel Alcalde i Gurt

Secretari de Cultura i Propaganda del Sindicat d'Oficis Varis d'Olot de la CNT, el 7 de febrer de 2009 va presentar l'acte d'homenatge a la resistència llibertària durant el franquisme

Gabriel Alcalde i Gurt: El 16 de juliol de 1958 neix a Olot (Plana d'Olot, la Garrotxa) l'historiador, arqueòleg, museòleg, professor de museologia i militant anarcosindicalista Gabriel Alcalde Gurt.

Essent estudiant, en 1976 connectà amb militants d'Olot de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) vinguts de l'exili transpirinenc durant l'estiu d'aquell any de reorganització llibertària. El governador civil de Girona prohibí aleshores la presentació de la CNT-AIT a Olot, fent-se una reunió animada en un cafè de la ciutat.

Doctorat en Història per la Universitat de Girona (UdG) el 1993, amb una tesi centrada en la museologia, diplomat en estudis avançats en Museologia per la Universitat Jean-Monnet el 1996, i diplomat de l'Escola Pràctica d'Estudis Superiors de París (1986), va ser el primer director del Museu Comarcal de la Garrotxa d'Olot, des del 1983 al 1997, on anteriorment havia exercit om a conservador entre 1981 i 1982. En aquell temps excavà a l'Alta Garrotxa la cista megalítica amb túmul al pla de la Creu del Principi, a Sant Julià de Ribelles (Albanyà, Alt Empordà), que havien identificat Enric Carras i Miquel-Dídac Piñero durant la cerca d'una "arca" del terme en el segle X d'aquella parròquia alt medieval.

Aquells anys recollia signatures a la Garrotxa contra el servei militar obligatori de la mà del Moviment d'Objecció de Consciència (MOC), amb el qual participava igual que molts joves llibertaris.

Posteriorment a la direcció del renovat Museu Comarcal de la Garrotxa, va dirigir l'Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona i també l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) entre els anys 1996 i 2013.

Des del 1999 fou professor titular de museologia i patrimoni cultural al Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat de Girona, on exercia com a professor des del 1994.

Entre l'any 2000 i el 2004 va ser codirector de les cinc edicions de l'Escola d'Estiu de Museologia, organitzades per la Universitat de Girona i l'Associacióde Museòlegs de Catalunya.

Ha participat en projectes de recerca relacionats amb el patrimoni cultural especialment a Catalunya, i també a Síria, el Sàhara Occidental i Nicaragua.

També col·laborà com arqueòleg en la campanya per salvaguardar el jaciment de Vilanera (l'Escala i Empúries, Baix Ter, Alt Empordà) enfront la seva destrucció amb una macrourbanització elitista, amb camp de golf de 18 forats, que finalment s'aturà amb dur enfrontament amb l'Ajuntament de la vila. Fou un dels pocs arqueòlegs el país que s'oposa obertament a aquesta especulació immobiliària. També va comptar amb el suport arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i periòdics convencionals com El Triangle o la secció de cultura del Diari de Girona. Actualment, el jaciment de Vilanera, que va des del primer neolític mitjà fins a la Baixa Edad Mitjana, és una joia de l'arqueologia del sud d'Europa gràcies a la mobilització social iniciada per un petit nucli impulsor.

Va ser professor convidat a la Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua, a Managua (1997). La seva recerca en el camp de la museologia i el patrimoni cultural s'ha centrat especialment en els estudis de visitants, en l'anàlisi dels processos de patrimonialització i en els usos del patrimoni cultural.

En aquest sentit, ha publicat nombrosos articles sobre el patrimoni. cultural, la museologia i l'arqueologia en revistes catalanes i d'arreu.

Durant la direcció de l'ICRPC cal destacar la publicació de Museums of today: the new museus of society, conjuntament amb Xavier Roigé i Jusèp Boya o La patrimonialització de l'arqueologia amb Josep Burch.

Des de 2004 era membre de la Junta de Museus de Catalunya.

En la seva trajectòria com a arqueòleg, va formar part de diverses campanyes d'excavació a la Prunera, Sant Joan les Fonts i a la Bauma del Serrat del Pont, a Tortellà (Alta Garrotxa, la Garritxa), així com a les excavacions al Jaciment arqueològic de la Cova 120 i al jaciment del Pont de Llierca (Tortellà-Sardenes-Sales de Llierca, Alta Garrotxa, la Garrotxa), a l'Alta Garrotxa. Dins d'aquest camp va esdevenir en un referent a Catalunya de l'estudi de la microfauna. Va ser un dels principals investigadors de la comarca de la Garrotxa on també va impulsar diversos projectes de recerca.

La figura d'en Gabriel Alcalde és clau en l'àmbit del folklore olotí, ell és el punt d'inflexió que marca un abans i un després. El 1983, va iniciar el procés de democratització de faràndula d'Olot ballant el gegant, que és tot un símbol de la ciutat. Aquest procés va revertir la situació anterior i va evolucionar en dues direccions. La primera i la més evident és que va deixar de ser una activitat lucrativa per esdevenir la participació conscient en una tradició, aleshores ja quasi centenària. La segona és la sacsejada que va produir a la societat olotina el fet que fos el director del Museu Comarcal de la Garrotxa que decidís fer aquest pas. A més, ho va fer sense cap trencadissa amb l'equip de geganters anterior. Paral·lelament al seu ingrés a la colla de geganters, Gabriel Alcalde va ballar la majoria de les figures del bestiari popular olotí que, a la dècada del 1980, sortien al carrer, entre d'altres, el Drac, el Conill, l'Àliga de sant Ferriol i, fins i tot, algunes de nova creació com el  Gat del barri de Sant Miquel.

El mateix any 1983, l'institut Montsacopa d'Olot dedica una setmana cultural a la faràndula olotina, amb la participació activa de Gabriel Alcalde, i que es va culminar amb una ballada a la plaça de braus de la majoria de les figures, moltes de les quals inactives. Hi van participar més de 3.000 alumnes de primària i secundària.

Tot plegat va iniciar un interès per aquesta part de la cultura olotina, que, amb els anys, va anar creixent, fins al punt que cada barri i, fins i tot, entitats de la ciutat, van crear noves figures. A més i en el cas de la faràndula de les Festes del Tura (gegants de Miquel Blay i Celestí Devesa, nans, cavallets i el capgròs Cap de Lligamosques), es van assolir cotes de comunió amb la ciutadania desitjables en l'àmbit de la cultura popular.

El 7 de febrer de 1939 l'exèrcit feixista ocupa la població d'Olot i el 7 de febrer de 2009, 70 anys després, el Sindicat d'Oficis Varis de la CNT d'Olot organitzà un homenatge a la resistència. La presentació de l'acte va anar a càrrec de Gabriel Alcalde i Gurt, com historiador i secretari de Culta i Propaganda local de la CNT. Els ponents de la conferència van ser Josep Clara Resplandis, professor d'Història Contemporània a la Universitat de Girona i autor de nombrosos treballs sobre el tema com La primera oposició al franquisme: els grups clandestins a la demarcació de Girona 1939-1950 o Ramon Vila, Caracremada, el darrer maqui català entre d'altres. L'altre ponent va ser Dolors Marín Silvestre, Doctora en Història Contemporània i que ha estudiat la història dels moviments socials europeus contemporanis. Clandestinos: el maquis contra el franquismo1934-1975 és un dels seus treballs relacionats amb aquesta temàtica. L'acte es va celebrar a la sala d'actes de l'Institut Municipal de Promoció de la Ciutat d'Olot que va quedar plena de gom a gom. En l'acte es va parlar de tres de les figures més destacades del maquis anarquista català,  Ramon Vila, Marcel·lí Massana i Quico Sabaté, sense oblidar però totes les persones anònimes que van col·laborar amb ells per enderrocar la dictadura franquista. Es vam recordar aquests grans lluitadors socials revoluciionaris oblidats sempre per les institucions que van perdre la vida per les llibertats individuals i col·lectives fent-se mereixedors d'estar presents a la memòria de tots nosaltres.

El dijous 25 d'abril de 2019 morí a Olot a causa d'una llarga malaltia Gabriel Alcalde i Gurt, que residia a Santa Pau (Plana d'Olot, la Garrotxa) amb la seva companya, Maria Saña Seguí, i la filla. El dissabte 27 d'abril, al migdia, a la sala polivalent del cementiri municipal d'Olot hi va haver una cerimònia amb molta gent del món acadèmic universitari i de l'anarcosindicalisme.

El dijous 24 d'octubre de 2019 hi va haver un acte institucional en memòria de l'arqueòleg Gabriel Alcalde i Gurt, professor del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat de Girona. L'acte es celebrà a l'Aula Magna Modest Prats de la UdG, i comptà amb la presència i intervenció de diversos amics i companys d'en Gabriel. També hi va participar el Grup Adrià Bauzó Trio, que interpretà algunes de les seves peces musicals preferides.