Francisco Muñoz Laviñeta
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 19 de juliol de 1907 neix a Saragossa l'anarquista i anarcosindicalista Francisco Muñoz Laviñeta
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental
Francisco Muñoz Laviñeta: El 19 de juliol de 1907 neix a Saragossa (Saragossa, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Francisco Muñoz Laviñeta. Era fill d'una família nombrosa anarcosindicalista coneguda com Los Macabeos, formada per nou germans i una germana (Jose, Antonio, Francisco, Luis, Ernesto, Agustín, Juan José, Rafael, Julio i Carmen). El pare, Antonio Muñoz, era sergent de la Guàrdia Civil i abandonà el cos durant la dictadura de Primo de Rivera, i la seva mare es deia Pilar Laviñeta, també militant anarcosindicalista que va estar detinguda en 1923. El domicili familiar, al número 4 del carrer Travesía del barri de Torrero, construït per Los Macabeos mateixos, amb l'ajuda de Buenaventura Durruti Domínguez, sempre va estar obert per als companys i companyes (Benito Esteban Gómez, Rafael Torres Escartín i altres) i el veïnatge del barri.
Durant la dictadura de Primo de Rivera, Francisco Muñoz Laviñeta va ser empresonat en diverses ocasions, especialment al correccional de Saragossa i a la penitenciaria de Burgos (Castella la Vella).
El maig de 1932 va fer un míting a Alcalá de Gurrea (Pla de Uesca, Osca, Aragó).
El juny de 1932 va ser detingut amb els seus germans Luis, Agustín i Juan José i Benito Esteban Gómez, després que la policia descobrís en un galliner del seu domicili familiar 33 paquets de dinamita, metxa, 245 cartutxos i un fusell Mauser amb munició.
Quan la insurrecció proletària pel Comunisme llibertari de desembre de 1933 va ser processat sota l'acusació de «tinença d'explosius».
Obrer de la construcció, entre 1934 i juliol de 1936 fou secretari del Comitè Regional d'Aragó de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), època en la qual també va ser delegat del Sindicat de la Construcció en la Federació Local de la CNT-AIT de Saragossa.
En aquests anys col·laborà en els periòdics Cultura y Acción i Solidaridad Obrera.
Entre 1935 i 1936, amb els seus germans Agustín i Luis, fou membre del grup teatral saragossà «Renacer», del qual també formaven part Manuel Salas Blasco i Julia Miravé Barrau, que representà obres d'Ibsen, Zola, Dickens i Guimerà.
L'agost de 1935 va estar pres governativament a Saragossa.
En 1936 va fer nombrosos mítings a Aragó i a altres poblacions.
Encara que membre de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), el juliol de 1936 va fer costat l'opinió de que el general colpista Miguel Cabanellas no s'aixecaria que mantenia l'anarcosindicalista i francmaçó Miguel Abós Serena que s'oposava a l'anarquista Miguel Chueca Cuartero, qui demanava l'armament immediat de la població de cara al cop d'Estat imminent que es preparava.
Després de la caiguda en mans dels militars colpistes de Cabanelles de la ciutat de Saragossa i entorns el juliol de 1936, el 7 d'agost ell aconseguí fugir-ne i arribar a Tardienta (Monegros, Osca, Aragó) a zona lleial a la República.
El setembre de 1936 presidí un míting a Caspe (Bajo Aragón-Caspe, Saragossa, Aragó,).
El 6 d'octubre de 1936 participà en el cenetista Ple Extraordinari celebrat a Bujaraloz (Monegros, Saragossa, Aragó) on 139 poblacions van ser representades i assistiren delegats de diferents columnes confederals («Los Aguiluchos», «Durruti», «Malatesta», «Ortiz» i «Roja y Negra»). Amb Pedro Abril Yago, Joaquín Ascaso Budría, Francisco Carreño Villar, Mario Rojo, Francisco Ponzán Vidal, Gregorio Villacampa Gracia i Honorato Villanueva Cervera fou membre de la comissió que elabora la moció de creació del Consell Regional de Defensa d'Aragó (CRDA).
En 1937 va ser reelegit secretari del Comitè Regional d'Aragó de la CNt-AIT, visità l'Escola de Militants d'Aragó a Montsó (Cinca Meya, Osca, Aragó) i entre el 14 i el 15 de febrer d'aquell any participà en el Congrés de Col·lectivitats celebrat a Caspe, on fou un dels signataris dels estatuts de la Federació Aragonesa de Col·lectivitats (FAC) i de la moció final.
L'abril de 1937 va fer un míting a Mora de Rubielos Gúdar-Chabalambre, Terol, Aragó,).
A primers de juny de 1937, per encàrrec del Comitè Regional d'Aragó de la CNT-AIT, es reuní a Montsó amb Adolfo Arnal Gracia, Félix Carrasquer Launed, Braulio Serrano Capuj i Evaristo Viñuales Larroy, per a dissenyar l'educació aragonesa, projecte que finalment no pogué realitzar-se.
L'estiu de 1937 va ser nomenat delegat d'Aragó al Ple Nacional confederal celebrat a València (l'Horta de València, País Valencià). Arran de l'ofensiva republicana burgesa i stalinista contra les col·lectivitats autogestionàries aragoneses, el 12 d'agost de 1937 va ser detingut a Alcanyíz (Baix Aragó, Terol, Aragó), juntament amb altres companys (Joaquín Ascaso Budría, Manuel López i Miguel Vallejo Sebastián), per les tropes de la 11 Divisió d'Enrique Líster Forján i reclòs en una bodega de la Torre del Bosque, situada a nou quilòmetres de Caspe.
Després d'haver estat reelegit el setembre de 1937 al cenetista Ple celebrat a Caspe, cap el maig de 1938, després de la caiguda del front d'Aragó, abandonà el seu càrrec de secretari del Comitè Regional d'Aragó de la CNT-AIT i va ser reemplaçat per Horacio Ferrer Escuert.
Posteriorment fou comissari en diverses unitats militars fins a la caiguda del front de Catalunya.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental,
Després aconseguí embarcar-se cap a Mèxic amb els seu germà Julio i la seva germana Carmen i amb el seu nebot Adolfo Hernández.
A Mèxic participà en cooperatives de fusta i de ceràmica, on abundaven els llibertaris.
Francisco Muñoz Laviñeta va morir cap el 1942 a Mèxic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada