Angel Soto Ortíz

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 29 de juliol de 1912 neix a La Unión (Múrcia) l'anarquista i anarcosindicalista Ángel Soto Ortíz 

Després de participar en la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la Columna Durruti militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la Columna Durrutí al camp de concentració de Vernet d'Arièja. I més endavant, ho fou als camps Sètfonts i de la platja d'Argelers de la Marenda. Fou incorporat a les Companyies de Treballadors Estrangers 

En 1988 era el secretari de la Federació Local de la CNT-AIT Exterior de Perpinyà, ciutat on es traslladà des de l'Illa de França quan la seva jubilació i on morí el 12 de juliol de 2002 

Ángel Soto Ortíz: El 29 de juliol de 1912 neix a La Unión (Múrcia) l'anarquista i anarcosindicalista Ángel Soto Ortíz, germà petit del també militant anarquista Manuel Soto Ortíz. 

En 1918 arribà a Barcelona amb la seva família. Treballà essent encara infant i gual que el seu germà Manuel s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Després milità en les Joventuts Llibertàries i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i anava als ateneus llibertaris. 

Participà durant els primers anys republicans en piquets de vaga i grup d'acció, com aquells que feien sabotatges en forns de Barcelona durant una vaga del sector.     

Empresonat, com el seu germà, arrel de la repressió governamental exercida contra la insurrecció proletària pel Comunisme llibertari de 1933, Àngel i Manuel Soto Ortíz van ser condemnats a 18 anys de presó per amagar bombes de mà en un magatzem.   

Participà en un intent de fuga a la presó Model de Barcelona, frustrat per un pres comú que descobrí el pla de fugir per un túnel obert fins a les clavegueres de la ciutat. El delator fou castigat però sense executar i el túnel tapat, fins que el 2 de juny de 1978 la Coordinadora de Presos en Lluita (COPEL) el reobrí en una fuga per les clavegueres de 45 presos. 

Durant les eleccions legislatives espanyoles de febrer de 1936, abans de ser alliberat de la presó amb l'amnistia del govern del Front Popular, des del penal del castell de Chinchilla de Montearagón (La Mancha de Montearagón, Albacete, La Mancha) signà un manifest revolucionari abstencionista. 

Quan esclatà la Guerrra Civil el juliol de 1936 s'enrolà de milicià a la Columna Durrutí cap el front d'Aragó, amb la que va combatre fins al febrer de 1939.  

Després de participar en la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la Columna Durruti militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Conflent, Conflent) i després tancat com els seus companys de la Columna Durrutí al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arieja, Occitània). I més endavant, ho fou als camps Sètfonts (Tarn i Garona, Occitània) i de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), on, entre altres anarquistes de la FAI, coincidí amb Amador González Bravo. Fou incorporat a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).  

Durant l'Ocupació alemanya, en 1941 es trobava a Agen (Òlt e Garona, Nova Aquitània, Occitània).  

Amb l'Alliberament, s'instal·là a París (Illa de França).  

Durant uns anys, igual que el seu nebot, fill de Manuel, fou empresonat per activitats anarquistes vinculades a la resistència antifranquista, patint el pas per molts penals de l'hexàgon francès.  

Un cop alliberat, a més de militar en la FAI de la regió de l'Illa de França durant anys fou membre de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Saint-Denis (Seine-Saint-Denis, Illa de França), fins que s'instal·là a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló) quan es jubilà i milità en la CNT-AIT Exterior local, com altres desplaçats de l'Illa de França a la Catalunya Nord. Abans, ja en 1977 viatjava a Barcelona i col·laborava en activitats de rellançament a Catalunya de la CNT-AIT i de la FAI. 

En 1988 era el secretari de la Federació Local de la CNT-AIT Exterior de Perpinyà.  

Sempre solidari, comptant amb una llarga experiència d'empresonat a la Península i a l'Estat francès, ajudà a nous exiliats, fins a la mort de Franco, com al company Miquel-Dídac Piñero, quan arribà l'estiu de 1974 a París i passà un temps allotjat a casa seva a Saint-Denis fins que aconseguí llogar un habitatge.    

Ángel Soto Ortíz morí a Perpinyà el 12 de juliol de 2002, després d'una vida de combatent anarquista destacat i exemplar.