Nord-est Llibertari: Ahir divendres hi havia 15 casos de coronavirus-19 a la Catalunya Nord

diumenge, 19 de juliol del 2020

Ahir divendres hi havia 15 casos de coronavirus-19 a la Catalunya Nord

Ahir divendres hi havia 15 casos de coronavirus-19 a la Catalunya Nord

Segons les autoritats sanitàries una part corresponen a turistes arribats a la Catalunya Nord i les altres persones infectades en viatges o estades al Principat de Catalunya

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 18/07/2020.- Llegim a VilaWeb Catalunya Nord que ahir divendres l'AgenceRégionale de Santé Occitanie (ARS) va fer públic un nou comunicat després de 10 dies sense fer-ho, sobre l'evolució de la pandèmia a la Megaregió.

A Catalunya Nord, ahir divendres hi havia 15 casos de coronavirus-19 segons el Dr. Hugues Aumaitre, cap del servei d'infeccions i malalties tropicals de l'Hospital de Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló).

Aquests nou casos tenen dos orígens clars: són gent que ha anat al Principat de Catalunya i turistes arribats a la Catalunya Nord.

Durant tres setmanes Santé Publique France i el servei de les malalties infeccioses de l'Hospital de Perpinyà han dut a terme un estudi serològic al barri de Sant Jaume de Perpinyà, i els primers resultats demostren que actualment no hi ha cap positiu per covid 19 en aquest indret i que els habitants d'aquest barri presenten una immunitat col·lectiva més important que la mitjana de la població de Perpinyà. El barri de Sant Jaume va ser un dels més tocats per la pandèmia. Els resultats definitius es faran públics d'aquí uns mesos.

A la Megaregió ahir divendres hi havia 47 persones hospitalitzades de les quals 7 en reanimació. En els darrers 10 dies, recordem que els darrer informe que va fer públic l'ARS va ser el 7 de juliol, no s'ha produït cap defunció, per tant els decessos des del començament e la pandèmia son 513. Així mateix hi ha 83 nous casos detectats de persones infectades pel covit-19 des del 10 de juliol. De mitjana es diagnostiquen 12 casos positius cada dia. això vol dir que el 0,5% dels tests realitzats donen positiu.

Pel que fa a l'Estat francès ahir divendres s'hi van registrar 14 defuncions en mitjà hospitalari. Això vol dir que des del començament de la pandèmia, que el Govern francès ha fitxat a l'1 de març, s'han registrat 30.152 defuncions: 19.611 als hospitals, 10.541 als EHPAD i EMS.

Ahir divendres hi havia a l'Estat francès 174.674 persones infectades pel covid-19, 836 en les darreres 24 hores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...