Nord-est Llibertari: SANITÀRIES EN LLUITA

dimecres, 3 de juny del 2020

SANITÀRIES EN LLUITA

Sanitàries en lluita

L'èxit de convocatòria de la setmana passada ens fa ser optimistes de cara a properes mobilitzacions, que es mantindran com a mínim durant aquest mes de juny i que es pretén es vagin sent més fortes sense descartar culminar-les amb una vaga general al mon de la sanitat (tota la sanitat: transport, residències, primària, hospitals)

La setmana passada es va donar el tret de sortida a la mobilització impulsada per Sanitàries en lluita i la valoració que en fem és molt bona. La resposta als centres va ser molt positiva i amb pocs mitjans es va aconseguir un ressò important. Aquest èxit de convocatòria ens fa ser optimistes de cara a properes mobilitzacions, que es mantindran com a mínim durant aquest mes de juny i que es pretén es vagin sent més fortes sense descartar culminar-les amb una vaga general al mon de la sanitat (tota la sanitat: transport, residències, primària, hospitals, etc.)

En aquesta fase inicial esperem concretar una reunió amb la Consellera Vergés per poder tractar els temes exposats al nostre manifest i de moment ens tornarem a concentrar als centres aquest dimecres, amb un augment significatiu d'adhesions.

Sortirem al carrer per reivindicar una sanitat 100% pública, amb recursos suficients i condicions laborals dignes i també amb un missatge de solidaritat amb les companyes de Nissan.

Ens trobareu a: llista de centres i sectors principals. Llistat sencer i actualitzacions al compte de twitter https://twitter.com/SanitariesL

Atenció primària:

Als CAP de Barcelona: a les 14h.

CAP Pare Claret, Carrer de Sant Antoni Maria Claret, 19

PSMar (Hospital del Mar, Esperança, Fòrum, CAEM) + TransportSanitari: dimecres 27 a les 8:00h matí, 14:00h i 21:00h. + Transport Sanitari

Hospital de Sant Pau: Dimecres 3 de juny 13.30h a 14h i 20.30 a 21, porta principal (San Quintín)

Hospital Moises Broggi+ TransportSanitari (Sant Joan Despí, Barcelona) dimecres 3 a les 11h i 20h

Hospital Clínic: dimecres 3 a les 15h.

Hospital Parc Taulí de Sabadell + Servei d'Atenció Domiciliària (SAD): dimecres 3 a les 12h.

Hospital de Mataró: Dimecres 03/06 a les 20h

Hospital sociosanitari Parc Sanitari Pere Virgili (Carrer d'Esteve Terradas, 30, Bcn): 14:00h

* Manifest: https://drive.google.com/file/d/1LRquJ5k4hUC_EgHPJ33gXQY0kCrsl7Kd/view?usp=sharing

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...