Nord-est Llibertari: Ricardo Álvarez Portela

dilluns, 8 de juny del 2020

Ricardo Álvarez Portela

Necrològica de Ricardo Álvarez Portela publicada en el periòdic tolosà Espoir del 29 de desembre de 1974

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 8 de juny de 1918 neix a Reparada (Ourense) l'anarcosindicalista Ricardo Álvarez Portela

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló). El gener de 1940, gràcies al seu ofici, va poder sortir d'aquest camp per anar a treballar com a miner de fons a la mina del Pontil, a La Val-Pradel (La Gran Combe, Gard)

Ricardo Álvarez Portela: El 8 de juny de 1918 neix a Reparada (Ourense, Ourense, Galícia) l'anarquista i anarcosindicalista Ricardo Álvarez Portela.

El seu pare es deia José Álvarez i la seva mare, Benita Portela. En 1935 emigrà amb la seva família buscant feina i entrà a treballa a les mines de potassa de Sallent (Bages), on s'afilià a les Joventuts Llibertàries, de les quals va ser nomenat secretari el juliol de 1936.

Lluità als fronts contra l'exèrcit franquista i en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló). El gener de 1940, gràcies al seu ofici, va poder sortir d'aquest camp per anar a treballar com a miner de fons a la mina del Pontil, a La Val-Pradel (La Gran Combe, Gard, Occitània). El novembre 1946, malalt de silicosi, hagué de deixar la feina i s'establí al poble de Pradel (La Val- Pradel, La Gran Combe, Gard, Occitània).

Milità amb càrrecs orgànics (membre de comitès locals, departamentals i regionals; secretari de Premsa i Propaganda i altres) en la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT) de La Grand Comba (Gard, Occitània), a la qual representà en el II Congrés del Moviment Llibertari Espanyol-CNT en l'Exili (MLE-CNT) l'any 1947. Posteriorment s'instal·là a Alèst (Gard, Occitània).

Ricardo Álvarez Portela va morir l'1 d'octubre de 1974 al seu domicili d'Alèst i fou enterrat dos dies després en aquesta localitat. Deixà companya (Julia Moya) i fills (Violeta i Ricardo).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...