Ramon Sentís Biarnau
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 28 de maig de 2016, quan es va publicar la efemèrides del militant llibertari Ramon Sentís Biarnau solament es coneixien les dades de la seva defunció el 28 de maig de 2001 mor a Cerdanyola del Vallès i que havia nascut en 1913 a Torroja del Priorat. Ara sabem que va néixer en aquella població del Priorat el dia 22 de juny de 1913:
El 22 de juny de 1913 neix a Torroja del Priorat l'anarquista i anarcosindicalista Ramon Sentís Biarnau
Durant la guerra realitzà tasques propagandístiques i mítings a Sant Quirze del Vallès, Olesa de Montserrat, Horta, Xerta, Aldover, Tortosa, Lloret de Mar, Cardona, Vallvidrera, Viladecans, Manresa i altres poblacions
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou reclòs als camps de concentració
En els anys vuitanta i noranta del segle XX va tornar a fer mítings i conferències i fou redactor de Solidaridad Obrera (1982-1983) i Orto
Ramon Sentís Biarnau: El 22 de juny de 1913 neix a Torroja del Priorat (Priorat) l'anarcosindicalista Ramon Sentís Biarnau, que fa fer servir el pseudònim de Floreal de la Solana. El seu pare es deia, Miquel Sentís, republicà federal partidari de Francesc Pi i Margall, i la seva mare, Carmen Biarnau.
Entusiasta del periodisme, es relacionà amb destacats periodistes llibertaris, com ara Felipe Alaiz de Pablo i la família Urales, i a finals dels anys vint començà a col·laborar en la premsa llibertària (Adelante, Redenció, Solidaridad Obrera i alguna altra publicació).
A partir de 1932 milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Torroja del Priorat.
El maig de 1934 s'encarregà de recollir la subscripció Pro-presos al seu poble organitzada per La Revista Blanca. Aquest mateix any s'escapà amb la que serà la seva companya Maria Compte, filla d'una bona família la qual pretenia casar-la amb un cacic. La família la trobà i la reclogué en un convent, fins i tot la família Urales intervingué per ajudar la parella.
Durant la Guerra Civil realitzà tasques propagandístiques i mítings a Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental); Olesa de Montserrat (Montserratí, Baix Llobregat); l'Horta de Sant Joan (Terra Alta, Terres de l'Ebre); Xerta (Baix Ebre); Aldover (Baix Ebre); Tortosa (Baix Ebre), Lloret de Mar (la Selva marítima, la Selva), Cardona (Cardoner), Vallvidrera (Sarrià, Barcelona, Barcelonès); Viladecans (Castell d'Eramprunyà, Baix Llobregat), Manresa (Bages) i algunes altres poblacions.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou reclòs als camps de concentració.
En 1944 s'integrà en la Comissió de la CNT de Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).
Posteriorment s'establí a La Victoria (Aragua, Veneçuela), on muntà la llibreria «Estudios», edità amb Víctor Julio Ávila la revista Victoria i col·laborà amb la premsa llibertària de l'exili.
Després de la mort del dictador Francisco Franco, vengué les seves propietats i retornà al Principat de Catalunya, on milità en el Sindicat de Jubilats de la CNT-AIT de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
En els anys vuitanta i noranta del segle XX va tornar a fer mítings i conferències i fou redactor de Solidaridad Obrera (1982-1983) i Orto.
A més de les citades, trobem articles seus en diverses publicacions llibertàries, com ara Amicale Durruti, Cenit, Crisol, El Explotado, Ideas-Orto, Noticiari AEP, Ruta, Tierra y Libertad i algunes més.
En 1991 prologà el llibre de José García Sánchez Estampas de nuestra guerra. Recuerdos y vivencias. Cerdanyola (1936-1939).
Els últims mesos de la seva vida els passà internats en una clínica.
Ramon Sentís Biarnau va morir el 28 de maig de 2001 a Cerdanyola del Vallès i va ser incinerat al cementiri de Collserola, al terme municipal de Montcada i Reixac (Vallès Occidental).
L'arxiu personal es troba dipositat a l'Arxiu Comarcal del Priorat de la Generalitat de Catalunya que es troba a Falset (Priorat).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada