El Tribunal Suprem espanyol prohibeix l'exhibició de banderes "no oficials" als edificis i espais públics
Els partits independentistes denuncien que és un atac a la llibertat d'expressió perquè impedirà d'exhibir, entre més, estelades i banderes LGTBI
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) 01/06/2020.- Segons un despatx de l'Agencia Catalana de Notícies, la Sala Tercera del Tribunal Suprem espanyol ha emès una sentència que estableix això: "L'ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l'exterior dels edificis i espais públics no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i particularment, amb el deure d'objectivitat i neutralitat de les administracions públiques." Segons l'alt tribunal, la incompatibilitat amb el marc legal es manté encara que aquestes banderes "no oficials" no substitueixin, sinó que concorrin, amb la bandera del Regne d'Espanya "i les altres legals o estatuàriament instituïdes".
La sentència del Suprem anul·la un acord del ple de l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife (Tenerife, Illes Canàries) que el 30 de setembre del 2016 reconeixia la bandera nacional de les Illes Canàries (set estels verds) com un dels símbols del poble canari. Amb aquell acord es demanava que la bandera canària s'hissés en un lloc destacat de la seu central de l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife el 22 d'octubre de 2016.
Els magistrats anul·len aquell acord perquè la bandera de set estels "no és la bandera oficial" i per tant "no s'hi pot atribuir la representativitat del poble canari". Segons la ponència aprovada i signada per la magistrada Celsa Pico, l'Ajuntament no la pot exhibir "sense que el que ha acordat, encara que ho votin la majoria dels grups polítics, es pugui emmarcar en el marc competencial" dels consistoris.
El Suprem espanyol es pronuncia a instància d'un recurs promogut per l'advocat de l'Estat contra una altra sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Canàries (TSJC) que el novembre del 2017 va donar la raó a l'Ajuntament, perquè considerava que l'acord s'ajustava a la legalitat. Segons l'alt tribunal espanyol, l'acord és "nul de ple dret" perquè les administracions públiques "no poden legalment exhibir banderes altres que les oficials".
Els partits independentistes denuncien que és un atac a la llibertat d'expressió
Els partits independentistes han denunciat que aquesta decisió del Suprem és "un nou atac a la llibertat d'expressió". Així ho ha definit la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, mentre que el cap de les Joventuts del partit, Pau Morales, ha fet una crida a posar l'estelada i la bandera LGTBI a tots els ajuntaments del Principat de Catalunya, ja que són dues banderes que, després d'aquesta sentència del Suprem, serà prohibit d'exhibir en edificis públics.
A Celrà, dues banderes
De la mateixa manera, el president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha mostrat "totalment d'acord" amb l'alcalde de Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) i membre de la CUP, Dani Cornellà, que ha penjat a Twitter una foto de la façana de l'ajuntament amb la bandera LGTBI i l'estelada al costat de la senyera, en resposta a la sentència. Cornellà ha acompanyat la fotografia amb un text que afirmava que "cap tribunal pot prohibir una bandera de llibertat". Torra ha repiulat aquest missatge acompanyat de la seva opinió: "Totalment d'acord. Ni cap tribunal, ni cap estat."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada