Luis García Gallo

Luis García Gallo (amb ulleres) en un dinar; a la seva dreta el pintor Francisco Bengoa Garteiz (Patxi Bengoa), amic de la infancia

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 8 de juny de 1907 neix a Toro (Alfoz de Toro) el dibuixant i pintor anarcosindicalista Luis García Gallo

Luis García Gallo: El 8 de juny de 1907 neix a Toro (Alfoz de Toro,  Zamora, Lleó) el dibuixant i pintor, intel·lectual anarquista i militant anarcosindicalista Luis García Gallo, que va fer servir nombrosos pseudònims (Coq, Gallo, López IV i alguns altres).

Fill d'una família molt humil, quan tenia dos mesos la seva família es traslladà a viure a Bilbo (Gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria). Aprengué l'eusquera i sempre es considerà basc.

Treballà d'aprenent i de grum en un cinema, i estudià violí a l'Escola de Belles Arts, tocant en una orquestra de cabaret, i dibuix a l'Escola d'Arts i Oficis de Bilbo.

Va fer el servei militar al Protectorat Espanyol del Marroc.

Posteriorment passà a viure a Madrid (Castella la Nova) i treballà dissenyant publicitat per a una impremta de la Corredera Baja de San Pablo del madrileny barri de Maravillas.

En 1928 col·laborà amb vinyetes en El Pájaro Azul de Gasteiz (Araba, País Basc, Euskal Herria), revista amb moltes col·laboracions d'intel·lectuals anarquistes.

S'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i durant la Guerra Civil dibuixa cartells, vinyetes i caricatures per a la premsa llibertària (Butlletí CNT-FAI, ¡Campo Libre!, CNT, Diana, Estudios, Episodios, Fragua Social, Juventud Libre, Mujeres Libres, Solidaridad Obrera, La Tierra, Tierra y Libertad, Umbral i altres capçaleres).

En 1937 s'establí a València (l'Horta de València, País Valencià) i il·lustrà el llibret Vida y muerte de Ramón Acín, de Felipe Alaiz de Pablo. Col·laborà en el llibre col·lectiu De julio a julio i publicà la seva sèrie de dibuixos «El Generalísimo» en La Tierra.

En 1938 es traslladà a Barcelona i aquest any guanyà un dels premis del Concurs de Caricatures del periòdic Vanguardia Postal.

Durant els últims mesos del conflicte bèl·lic lluità en el X Cos de l'Exèrcit de l'Est --una unitat de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola--, que mantingué la línia republicana al front del Segre fins a la darrera batalla al riu el 2 de gener de 1939 i a la zona de la Noguera Pallaresa, sota les ordres de Gregorio Jover Cortés i el comissari polític Juan Manuel Molina Mateo (Juanel).

En el decurs de la Retirada republicana de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu amb el X Cos de l'Exèrcit de l'Est i va ser reclòs al Fort de Montlluís (Alt Conflent, Conflent) i després internat al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) i el de càstig de Vernet de l'Arièja (Arièja, Occitània).

En 1940 treballava de llenyataire --com molta gent exiliada arreu de l'Hexàgon, fins i tot comissaris de policia i alcaldes-- a Varilhas (Arièja, Occitània) en contacte amb la xarxa d'evasions encapçalada per Francisco Ponzán Vidal, per a la qual realitzà tasques de falsificació de documents. Entre finals de 1939 i l'any 1940 en una casa compartida d'aquest municipi --on Ponzán havia fet moltes amistats, com ara l'alcalde, socialista, Jean-Louis Siret, que després seria resistent de Combat, essent assassinat en 1944 pels nazis; Louis Bonnans, comerciant de la confecció, que després formaria part del Comitè d'Alliberament de Variihas, i Georges Costedoat, també socialista i coronel, que havia lluitat al costa de la República Espanyola fins que en 1938 tornà, que seria resistent, detingut per la policia de Vichy, deportat a Alemanya i repatriat en 1945-- hi havia el quarter general del grup Ponzán. S'hi allotjaven, a més de Ponzá, La Felipa (viuda del militant Juan  Manuel Barrabés), Pilar Ponzán, Mariano Sarroca, Antonio Castro, Luis García Callo i altres persones refugiades amigues i conegudes. També, militants arribats clandestinament de l'Interior, com ara Eusebio López, Joan Català Balanyà i Agustín Remiro.       

En aquesta època intentà passar a Mèxic i Ricard Mestre Ventura li va aconseguir un visat, però finalment es va fer enrere.

A començaments de 1941 s'establí a París (Illa de França), on visqué com pogué (dibuixant plaques de matrícules per a la fàbrica Peugeot; pintant camions; dibuixant historietes mudes, ja que no coneixia el francès i altres).

Després de l'Alliberament, entre febrer i març de 1947 participà en la Exposició Artística del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) que se celebrà a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i París i freqüentà una tertúlia anarquista de destacats intel·lectuals (Felipe Alaiz de Pablor, Antoni García Lamolla, Fernando Gómez Peláez, Antoni Téllez Solà i altres).

Posteriorment, signà dibuixos en destacadíssimes publicacions periòdiques franceses (Constellation, France-Soir, Ici Paris, L'Intransigeant, Jours de France, Nouveau Candide, París-Presse, Point de Vue, La Presse, Le Soir, 24 Heures, Voilà i altres), moltes d'elles de l'agència Intermonde Presse que distribuí els dibuixos arreu d'Europa i d'Amèrica, per a les quals va crear personatges (Azor, Médor, Namz'elle Souris, Nanette i atres), en algunes ocasions amb René Goscinny (La Fée Aveline, Yvette, Docteur Gaudéamus i altres).

Finalment, ja en el franquisme tardà, en 1973 retornà al Principat de Catalunya i s'instal·là a Barcelona.

Apassionat per l'egiptologia, en 1973 publicà el llibre De las mentiras de la egiptologia a las verdades de la Gran Pirámide, que ha tingut nombroses reedicions.

En 1992 el seus dibuixos van ser portats al cinema per Xavier Gélin, d'Hugo-Films, sota el títol Coup de jeune.

Luis García Gallo va morir el 21 de setembre de 2001 a Barcelona.