Nord-est Llibertari: Juan Siles López

dimecres, 24 de juny del 2020

Juan Siles López

Necrològica de Juan Siles López apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 27 d'abril de 1993

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 24 de juny de 1910 neix a Carmona (Campiña de Carmona) l'anarcosindicalista Juan Siles López

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat en diversos camps de concentració

Juan Siles López: El 24 de juny de 1910 neix a Carmona (Campiña de Carmona, Sevilla, Andalusia) l'anarcosindicalista Juan Siles López. El seu pare es deia Francisco Siles i la seva mare, Carmen López. Pagès de professió, la instrucció que aconseguí fou de manera autodidacta.

Quan tenia 17 anys s'afilià a la Federació Local de Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Carmona.

El juliol de 1936 participà en les lluites al carrer contra la reacció militar feixista i després va combatre al front de Màlaga (Costa del Sol/Metropolitana de Málaga, Màlaga, Andalusia).

Enviat posteriorment al front de Madrid (Madrid, Castella la Nova) amb el grau de sergent, participà en la batalla de Guadalajara (La Alcarria, Guadalajara, Castellà la Nova)

Posteriorment va ser destinat al front de Catalunya amb la Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola a que pertanyia.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat en diversos camps de concentració.

Durant l'Ocupació alemanya va ser requerit per les autoritats i enviat a Sant-Maloù (Ill-ha-Gwilen, Bretanya) per participar en la construcció del «Mur de l'Atlàntic».

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là a Roazhon (Ill-ha-Gwilen, Bretanya), es casà amb la bretona Marguerite Marie Louise Avril i participà en l'organització de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'aquesta ciutat, de la qual va ser secretari a començament de la dècada dels setanta.

Juan Siles López va morir el 12 de març de 1993 a l'HospitalSaint Thomas de Baen-Veur (Ill-ha-Gwilen, Bretanya) d'un càncer d'intestí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...