José Tarín Haro

Necrològica de José Tarín Haro apareguda en el periòdic tolosà Cenit de l'11 de setembre de 1990

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 15 de juny de 1990 mor a Fumèl (Òlt e Garona) l'anarquista i anarcosindicalista José Tarín Haro. Havia nascut cap a 1915 a Xest (Foia de Bunyol)

Militant de les Joventuts Llibertàries i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental

José Tarín Haro: El 15 de juny de 1990 mor a Fumèl (Òlt e Garona,  Nova Aquitània, Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista José Tarín Haro. Havia nascut cap el 1915 a Xest (Foia de Bunyol, País Valencià).

Quan encara era molt jove, ben igual que tres germans i una germana, s'adheriren a les Joventuts Llibertàries i a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 participà en les lluites de carrers.

Durant la Guerra Civil va ser milicià en una unitat confederal, lluitant al front d'Aragó, primer a Terol i després a Saragossa.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.

Participà en la xarxa d'evasió que operava al camp de concentració franquista d'Albatera (Baix Segura, País Valencià) i en l'evacuació de militants cap a l'hexàgon francès muntada pel seu germà Ángel Tarín Haro, entrant i sortint de la Península en diferents ocasions.

Els seus germans Ángel i Miguel Tarín Haro van ser afusellats pel franquisme.

A finals de 1940 passà definitivament a la frontera del Pirineu i es quedà a l'exili.

Detingut a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) per les autoritats del govern de Vichy, va ser lliurat als alemanys perquè realitzés el Servei de Treball Obligatori (STO) i va ser enviat com a llenyataire a la zona de Tolon (Var, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània). Participà en una evasió col·lectiva de 15 companys i arribà clandestinament a Marselha.

En 1941 va néixer el seu fill Manuel.

Més tard s'establí a Fumèl, on treballà en una fàbrica de productes refractius. Malalt de silicosi, començà a fer feina en una empresa metal·lúrgica.

Durant molts d'anys fou secretari de la Federació Local de la CNT-AIT de l'Exili de Fumèl, fins que les bombones d'oxigen li varen impedir desplaçar-se.

José Tarín Haro va morir el 15 de juny de 1990 a Fumèl i va ser incinerat.