José Berruezo Silvente
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 13 de juny de 1895 neix a Mazarrón (Bajo Guadalentín) el militant anarquista i destacat militant anarcosindicalista José Berruezo Silvente
Durant la guerra fou regidor per la CNT-AIT de Sanitat del Consell Municipal de Gramenet des d'octubre de 1936 fins al primers de 1939, quan s'enfonsà el front republicà a Catalunya, i fins i tot alcalde de la localitat entre en maig de 1937 i un temps entre 1938 i 1939
José Berruezo Silvente: El 13 de juny de 1895 neix a Mazarrón (Bajo Guadalentín, Múrcia) el militant anarquista i destacat militant anarcosindicalista José Berruezo Silvente.
Deixeble dels mestres racionalistes Julián Raja Vivancos i Juan Martínez Izquierdo al Centre Obrer «El Porvenir» de Mazarrón, quan tenia 14 anys ja repartia manifests entres els miners.
En 1912 va participar en la creació del Centre d'Estudis Socials i en 1914 fou detingut per realitzar pintades anarquistes en suport de les vagues minaires i empresonat a Totana (Bajo Guadalentín, Múrcia).
En tornar del servei militar realitzat a Melilla (en àrab مليلة, Malila, o, en la pronunciació actual i local, Mlila; en amazic Tamlilt, Rif), el març de 1919 es va traslladar a Barcelona, on va participar en la vaga de «La Canadenca».
Treballà en la construcció de la pressa elèctrica de Camarasa (Noguera Pallaresa, Noguera) i poc després, marcat com a sindicalista i empaitat per la Guàrdia Civil, es va instal·lar un curt temps a Marselha (Boaques del Roine, Provença, Occitània).
En 1920 va tornar al Principat de Catalunya i després d'un temps a Badalona (Barcelonès Nord) es va establir a Santa Coloma de Gramenet (Besòs, Barcelonès Nord), on va participar en la creació de l'AteneuInstructiu Colomenc i de l'estructura local de la Confederació Nacional del Treball (CNT), de la qual serà secretari en 1922 i assistirà a nombroses reunions i plens orgànics, com el barceloní del Clot, el de Granollers (Vallès Oriental) i altres.
Durant els anys de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera va fer feina al barceloní Poble Nou, d'on va ser acomiadat en 1924. Aquest mateix any va ser secretari de l'Ateneu Colomenc.
En aquests anys va col·laborar en la reorganització de la CNT i es va encarregar del Comitè Pro Presos.
Durant els anys de la República, va participar en la creació, l'octubre de 1931, de la Casa del Poble de Gramenet, que comptava amb una escola racionalista que va dirigir, juntament amb Gregorio Jover.
En el II Congrés de la CNT de Barcelona, representà Santa Coloma de Gramenet.
Entre 1932 i 1935 va passar diverses temporades empresonat i fou acomiadat de la feina.
Entre 1934 i 1936, sota el pseudònim de Clarín, fou corresponsal de Solidaridad Obrera a Santa Coloma de Gramenet.
El juliol de 1936 va fer de mestre de l'escola de l'Ateneu de Cultura Social de Sant Adrià de Besòs (Besòs, Barcelonès Nord).
Durant els anys de la Guerra Civil es va encarregar de la Sanitat en el Comitè Antifeixista Revolucionari de Santa Coloma de Gramenet i fou regidor del ram a l'Ajuntament des d'octubre de 1936 fins a primers de 1939, quan s'enfonsa el front republicà a Catalunya, i fins i tot alcalde de la localitat entre en maig de 1937 i un temps entre 1938 i 1939.
En 1938 assistí al Ple Econòmic de València (l'Horta de València, País Valencià).
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou internat al camp de concentració de Bram (Aude, Occitània) fins al 8 de desembre de 1939, que fou enviat a treballar a Cantal (Auvèrnhe Ròse Aups, Occitània) amb els companys José Marqués Caballero i Sebastián Gómez Silvente, acabant destinat a la construcció de la pressa de l'Aigle (Auvèrnhe, Occitània).
Va jugar un paper de primer ordre en la reconstrucció de la CNT a la regió de Cantal. El juny de 1943 fou nomenat secretari de la Comissió de Relacions del Moviment Llibertari Espanyol en l'Exili (MLE) arran del Ple clandestí de Mauriac (Cantal, Auvèrnhe Ròse Aups, Occitània).
El setembre de 1943 fou present en el Ple clandestí de Tourniac (Pleus, Cantal, Auvèrnhe Ròse Aups, Occitània) i el desembre d'aquell any representà la zona ocupada en el Ple clandestí de Montpelhièr (Erau, Occitània), on va ser nomenat secretari del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exili.
En 1944 participà en el Ple clandestí de Murèt (Alta Garona, Occitània) i, defensor de la participació de la CNT en la resistència contra els nazis alemanys, afavorir la creació d'un maquis cenetista exclusiu a l'embassament de l'Aigle.
El desembre de 1945 fou delegat de Cugnaux en el cenetista Ple Regional del Sud-oest celebrat a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on va defensar l'autonomia de la CNT de l'Interior en el debat sobre la decisió d'una part de la CNT clandestina de l'Interior de participar en el Govern de la República Espanyola en l'Exili.
Quan l'escissió col·laboracionista amb el Govern de la República Espanyola en l'Exili esdevinguda en la CNT de l'Exili, es va alinear amb la posició de la fracció dita col·laboracionista i fou mentre del seu Subcomitè Nacional de l'Exili.
En 1976 va ser membre de la Federació Local de La Rose (Marselha, Boques del Roine, Occitània), adherida al grup editor del periòdic mensual parisenc Frente Libertario.
Després de la mort de Franco, va visitar el Principat de Catalunya i es va interessar per la reconstrucció i el funcionament de la CNT-AIT a Santa Coloma de Gramenet.
Al llarg de la seva vida va col·laborar en diverses publicacions llibertàries, com ara Asturias, Aurora Libre, Le Combat Syndicaliste, El Diluvio, España Libre, Espoir, Sindicalismo, Solidaridad Obrera i altres.
És autor de Contribución a la historia de la CNT de España en el exilio (1967) i d'unes memòries: Por el sendero de mis recuerdos: veinte años de militancia libertaria en Santa Coloma de Gramanet (1920-1939) (1987).
José Berruezo Silvente va morir el 7 d'agost de 1990 a l'hospital d'Ais de Provença (Boques del Roine, Provença, Occitània), on estava ingressat a causa d'una hèrnia i força deprimit després de la mort, un parell d'anys enrere, del seu fill Ginés i de la seva companya, Magdalena.
El seu arxiu personal es troba dipositat a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam (Països Baixos).
L'octubre de 1998 el «Grup d'Estudis Històrics Gramenet del Besòs», creat en 1994 per Carles Capdevila, José Manuel Márquez, Vidal Bueno, Agustín Iglesias i Juan José Gallardo, va canviar el seu nom per «Grup d'Història José Berruezo» per reivindicar-ne la seva figura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada