Giovanni Dupuy
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 7 de juny de 1900 neix a Barberino di Mugello (Florència) l'anarquista, sindicalista i lluitador antifeixista Giovanni Dupuy, conegut també com Marcello Dupuis
Procedent de Grenoble, a principis d'agost de 1936 entrà al Principat de Catalunya travessant la frontera del Pirineu Oriental en direcció a Barcelona i anà al front d'Aragó com a milicià llibertari
A principis d'agost de 1936 creuà la frontera del Pirineu Oriental i el 16 d'agost s'enrolà a Barcelona en la denominada «Columna Italiana» de la «Columna Ascaso», anant al front d'Aragó
El 7 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, camí de l'exili passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda on s'integrà en el Comitè Intern del grup anarquista clandestí «Libertà o Morte»
Després de passar pel camp de Gurs, d'on fugí, i anar a Marsella, ell maig de 1939 va estar a Perpinyà i d'allà passà de nou a Grenoble, on a partir de la invasió nazi alemanya va combatre amb el maquis de la zona
Giovanni Dupuy: El 7 de juny de 1900 neix a Barberino di Mugello (Florència, Toscana) l'anarquista, sindicalista i lluitador antifeixista Giovanni Dupuy, conegut també com Marcello Dupuis, i que va fer servir el pseudònim de Marcel Giovanni Gregori. El seu pare es deia Pietro Dupuy i la seva mare, Augusta Ristori. Assistí fins el sisè de primària i després es posà a fer feina de carter.
En aquesta època simpatitzava amb el Partit Socialista Italià (PSI).
Durant la Gran Guerra, va ser cridat a files després de la batalla de Caporetto (9 de novembre de 1917) i va ser llicenciat 18 mesos després.
De bell nou a Florència, s'incorporà a la Cambra del Treball, destacant com a organitzador en les manifestacions sindicals.
Acomiadat de la seva feina de carter per la seva militància socialista, a finals de 1923, després d'una breu estada a Milà (Llombardia) fugint dels escamots feixistes, passà a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), on treballà de mecànic i s'incorporà al moviment llibertari fent-se anarquista i unint-se al grup de Giulio Bacconi i Sabatino Gambetti, tot desenvolupant una intensa activitat.
L'estiu de 1928 el cònsol italià a Marselha, Carlo Barduzzi, demanà a les autoritats franceses la seva expulsió de la República Francesa, juntament amb altres companys (Giulio Bacconi, Angelo Acillotti, Dario Castellani, Antonio Cherici, Bruno Chiarini, Nello Chiarini, Antoni Cherici, Gino Bagni, Ruggero Panci, Armando Pane, Torquato Muzzi i altres), sota la falsa acusació que havia rebut de París (Illa de França) "tres bombes de rellotgeria amb la intenció de realitzar atemptats".
L'11 de juliol de 1928 va ser fitxat per la Prefectura de Policia de Florència, destacant la «mala reputació» que havia adquirit a Itàlia, on professava obertament les seves idees anarquistes, i era considerat un dels majors exponents de l'anarquisme a Marselha, juntament amb Giulio Bacconi, Dario Castellani i els germans Giuseppe i Renato Gialluca, essent inscrit en els butlletins de frontera i de recerca amb ordre de detenció.
Entre 1931 i 1936 va viure a Grenoble (Isera, Delfinat, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Arpitània), on col·laborà, segons els confidents de l'Organizzazione per la Vigilanza e la Repressione dell'Antifascismo (OVRA, Organització per a la Vigilància i la Repressió de l'Antifeixisme), en el setmanari regional del Partit Comunista Francès (PCF) Le Travailleur Alpin (el PCF havia organitzat un conjunt d'òrgans de premsa territorials, com el cas del departament dels Pirineus Orientals, on encara s'edita el setmanari Le Travailleur Catalan. Hebdomadaire des Pyrénées-orientales créé en 1936) i freqüentà destacats anarquistes (Francesco Barbieri, Alfredo Bonsignori, Ernesto Capannesi, Enzo Luigi Fantozzi, Gusmano Mariani i altres).
A principis d'agost de 1936 creuà la frontera del Pirineu Oriental i el 16 d'agost s'enrolà a Barcelona en la denominada «Columna Italiana» de la «Columna Ascaso», unitat majoritàriament anarquista, comandada pel republicà Mario Angeloni i el fundador de «Giustizia e Libertà» Carlo Rosselli.
El 19 d'agost de 1936 es trobava lluitant a les trinxeres del cementiri d'Uesca (Plana d'Uesca, Uesca, Aragó) i el 28 d'agost combaté en la batalla de Monte Pelado, entre la ciutat d'Uesca i el poble d'Almudébar (Plana d'Uesca, Uesca, Aragó).
El 5 de novembre de 1936 va ser ferit a Tardienta (Monegros, Uesca, Aragó) i es recuperà a l'Hospital de Lleida (Segrià, Terres de Ponent).
El febrer de 1937, el seu germà Matteo Dupuy, del Partit Comunista Italià (PCI), que vivia a Florència, va ser condemnat a cinc anys de confinament perquè, en una carta interceptada per l'OVRA, va demanar ajuda al seu germà per a poder arribar a Catalunya per a lluitar com ell contra el feixisme.
El 12 d'abril de 1937 va ser novament ferit en l'ofensiva del Carrascal (Nisano, Uesca, Aragó).
Després de la dissolució de la «Columna Italiana», va ser incorporat al 500 Batalló de la 125 Brigada Mixta de la 28 Divisió del 21 Cos de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, establerta al front de la plana d'Uesca i comandada per Gregorio Jover Cortés, destacament en el qual servia el 30 de desembre de 1937 quan va demanar al Ministeri de Defensa del Govern de la República Espanyola ser enviat al Servei de Transport de l'Exèrcit Popular.
A començament de 1938 va ser enviat al front de Terol (Comunidad de Teruel, Aragó).
Els informes dels confidents stalinistes van fer notar que feia «propaganda anarquista disgregadora contra el govern de Negrín».
El 7 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, camí de l'exili passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) on s'integrà en el Comitè Intern del grup anarquista clandestí «Libertà o Morte», ben igual que altres companys (Mariano Baglioni, Angiolo Bruschi, Enrico Crespi, Oreste Della Torre, Enzo Donati, Gennaro Gramsci, Settimo Guerrieri, Domenico Ludovici, Carlo Montresor, Rolando Sternini, Muzio Tosi, Giuseppe Volontè i altres).
Enviat al camp de concentració de Gurs (Pirineus Atlàntics, Nova Aquitània), la IX Companyia, setmanes després aconseguí fugir-ne i s'establí de nou a Marselha sota la falsa identitat de Marcel Giovanni Gregori, nom d'un company anarquista francès.
El maig de 1939 va estar a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló) i d'allà passà de nou a Grenoble, on a partir de la invasió nazi alemanya va combatre amb el maquis de la zona.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperista s'establí de nou a Florència, on milità en el moviment anarquista, acostança de nou però de mica en mica als socialistes.
Giovanni Dupuy va morir el 10 d'abril de 1979 a Florència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada